La kristiansenita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup de la kristiansenita. Rep el seu nom de Roy Kristiansen (1943-), mineralogista noruec aficionat que va observar per primera vegada el nou mineral, i coautor de set noves descripcions de minerals.
Característiques La kristiansenita és un silicat que va ser aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000, i publicada per primera vegada l'any 2001. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2022, passant a ser: Ca₂Sc₂Sn₂(Si₂O₇)₂(Si₂O₆OH)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kristiansenita pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), keiviïta-(Yb), thortveitita, itrialita-(Y), keldyshita, khibinskita, parakeldyshita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita i percleveïta-(Ce).
Formació i jaciments Va ser descoberta a la pegmatita Heftetjern, a Tørdal, Drangedal, al comtat de Telemark, Noruega. També ha estat descrita a Kožichovice, a la regió de Vysočina (República Txeca); a Cadalso de los Vidrios, a Madrid (Espanya); i a alguns indrets de les localitats italianes d'Oltrefiume i Feriolo, al Piemont.
Grup de la kristiansenita La kristiansenita dona nom al grup de la kristiansenita, un grup de minerals de característiques similars aprovat per l'IMA l'any 2022. El grup està format per quatre espècies minerals: kozłowskiïta, kristiansenita, nybergita i silesiaïta.
EspècieFórmula Kozłowskiïta Ca₄Fe²⁺Sn₃(Si₂O₇)₂(Si₂O₆OH)₂ Kristiansenita Ca₂Sc₂Sn₂(Si₂O₇)₂(Si₂O₆OH)₂ Nybergita Ca₄Sc₃Sn(Si₂O₇)(Si₂O₆OH)₃ Silesiaïta Ca₄Fe₂³⁺Sn₂(Si₂O₇)₂(Si₂O₆OH)₂
Referències
Categoria:Sorosilicats Categoria:Minerals de calci Categoria:Minerals d'escandi Categoria:Minerals d'estany Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals descoberts a Drangedal K