Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1948) és un pintor i escriptor català.
La seva primera obra publicada consisteix en Somni (1983), Sayonara Barcelona (2007) i Amor a Venècia (2007). Considera la pintura com la seva gran passió, però van ser dos premis literaris a fer-lo conèixer al gran públic: el Documenta (1982) per Somni i, en especial, el Sant Jordi (2006) per Sayonara Barcelona. L'únic material publicat entre les dues dates fou a la Revista de Girona. En 1987 va incorporar-se al grup Salt al buit, amb Carles Piqueras, Antoni Cerdan i Pere Vilaldama, que va fer diverses exposicions a finals de la dècada de 1980.
Des de 2015 forma part del projecte De Capçalera, que té l'objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes per tal d'establir col·laboracions més estretes entre ambdós. Pijoan es vincula a la Biblioteca Baldiri i Reixac de la seva població natal, Santa Cristina d'Aro.
Obra publicada Narrativa 1983 — Somni. Edicions 62 2007 — Sayonara Barcelona. Ed. Proa 2007 — Diari del pintor JP.Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2008 — L'amor a Venècia. Ara LLibres SCCL. 2011 — Salou 6 pre-textos VII. Ajuntament de Salou. 2012 — Serrans i jurioles - 21 retrats guixolencs. Amb Carles Piqueras i Medina. Estudi Xarnach 2016 — Tempus fugit. Editorial Gregal 2018 — El jardí de les delícies. Editorial Gregal 2022 — Retrat del jove Skizo. Lapislàtzuli Editorial
Traduccions 2008 — La remor de les onades.Ara Llibres,S.L. Traducció del japonès al català de Ko Tazawa amb la col·laboració de Joaquim Pijoan 2011 — El temple del pavelló daurat.Ara LLibres SCCL. Traducció del japonès al català de Ko Tazawa amb la col·laboració de Joaquim Pijoan 2015 — A veure qui és més alt. Midori, una petita geisha. Lapislàtzuli Editorial. Traducció del japonès al català de Ko Tazawa amb la col·laboració de Joaquim Pijoan 2015 — Harakiri. El cas de la família Abe. Lapislàtzuli Editorial. Traducció del japonès al català de Ko Tazawa amb la col·laboració de Joaquim Pijoan
Sayonara Barcelona Sayonara Barcelona, la segona novel·la de l'escriptor i artista baixempordanès publicada el 2007.Barcelona, Proa, 2010 (2007), 240 pàgines, Va rebre el Premi Sant Jordi d'Òmnium Cultural el 2006.Joan Josep Isern, A la ciutat del perdó al diari Avui, 1 de març de 2007
Argument Abraham és un pintor que va marxar de Barcelona fa vint-i-cinc anys sense avisar ningú, deixant molta gent penjada, sobretot una noia embarassada, i ara torna del Japó, on ha viscut, a acomiadar-se de la ciutat i del seu passat per no tornar-hi mai més. Abraham comprèn en aquest viatge que tot ha canviat massa, fins i tot ell, completament lligat a la cultura japonesa i no pas a l'occidental, els seus amics i sobretot la ciutat, que s'ha convertit en un parc temàtic on és difícil sentir algú parlar en català.
El més interessant de tot és com està escrita la novel·la, en principi amb un narrador en tercera persona que observa els seus personatges, els observa de tal manera que fins i tot el podem trobar com un personatge més dins la novel·la, com un detectiu privat que els segueix i en un moment donat ens explica el perquè d'haver escrit el que es llegeix. També ens trobem amb passatges en primera persona amb els personatges narrant els seus punts de vista. Aquests efectes donen gran polifonia a la novel·la i és un recurs de gran interès.
Referències
Bibliografia
Categoria:Escriptors baix-empordanesos contemporanis en català Categoria:Cristinencs Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Pintors catalans del sud del segle XXI Categoria:Pintors baix-empordanesos Categoria:Pintors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX