Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa. Fins a mitjans del , el municipi s'anomenava Begudà, ja que aquest poble del terme era la seu municipal. A més, entre 1936 i 1937, el municipi s'anomenà les Fonts de Begudà degut al context revolucionari contra l'hagiotoponímia. Sant Joan les Fonts es troba en el punt de confluència que uneix Girona amb Olot, Figueres i Camprodon. La indústria és el sector més desenvolupat en el municipi.
Geografia Llista de topònims de Sant Joan les Fonts (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi, de 32 km², està compost per tres nuclis principals que són Sant Joan les Fonts, la Canya i Begudà. El terme està situat a 342 metres sobre el nivell del mar i està a 4 quilòmetres d'Olot, la capital de la comarca. Un quilòmetre més amunt es troba la Canya. Aquest nucli està dividit en tres termes municipals. La zona de “la Canya de Baix” pertany a Sant Joan, “la Canya de Dalt” a la Vall de Bianya i Olot posseeix la zona industrial situada a occident. Begudà, per la seva part, queda separat d'aquests dos nuclis pels volcans d'Aiguanegra, Repàs, Repassot i el Cairat.
El municipi és a la vall del Fluvià, que inclou el sector final de la vall de Bianya, accidentat per les serres de Sant Julià del Mont (903 m), de la Cau (824 m) i del Bosc (733 m) i el Mont-ros (672 m), on hi ha alguns antics volcans de la regió d'Olot (puig de l'estany, de Tries, Aiguanegra i la gredera de Claperols) i a 342 m d'altura. S'hi troben boscos de faig i alzines.
Divisió administrativa El municipi es divideix en tres pobles.
Sant Joan les Fonts Poble més gran (aplega més de la meitat de la població del municipi), on hi ha l'ajuntament i des de mitjan és la capital administrativa del municipi i li dona el nom.
La Canya Poble administrat per tres municipis: La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot. Els dos primers en posseeixen el poble, mentre que Olot té la zona industrial situada a l'oest.
Begudà Poble al seu torn dividit en tres zones: el mateix Begudà, Sant Cosme i Aiguanegra. Antigament era la capital administrativa del municipi fins que a mitjan el substituí Sant Joan les Fonts. Va perdre part de la població degut a l'abandonament de la pagesia i no la recuperà perquè s'hi emplaçà un polígon industrial.
Demografia
Sectors econòmics Quant a conreus, predominen els de secà (farratges, moresc, cereals i patates) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia és principalment bovina i porcina. Les indústries són tèxtils, d'embotits, de paper, de metall, de materials de construcció, de fusta i de ceràmica.
Topònim El municipi s'anomena Sant Joan les Fonts per l'abundància de fonts que brollen al voltant de l'antic monestir de Sant Joan. Moltes d'aquestes apareixen al peu de les cingleres, per on l'aigua circula a través de les colades de lava.
Història L'àrea de l'actual municipi ja estava habitada en temps remots, com demostren les troballes de la cinglera de Fontfreda, els "camps dels ossos" a la zona de Mulleres, i en especial, el collet de Sant Cosme, on es va trobar un poblat neolític d'uns 7500 m², que des de la construcció de l'autovia ja no existeix. Romans i visigots també hi havien tingut presència, ja que hi discorria part de la via romana del Capsacosta i l'església de Santa Eulàlia de Begudà va ser fundada en l'època visigòtica.
Durant el , la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls. Fou en aquesta època, concretament l'any 958, quan el bisbe de Girona Arnulf consagra el temple anterior a l'actual monestir de Sant Joan les Fonts, dedicat a Sant Esteve. Tot i això, el 1127 l'església ja s'anomena "de Sant Esteve o Sant Joan les Fonts" i constava Sant Joan com a patró, malgrat que l'altar major corresponia a Sant Esteve.
Històricament, el municipi ha estat dividit tant eclesiàsticament (parròquia) com civilment (universitat) en dues unitats independents: Begudà i Sant Joan les Fonts, que formaven part, abans del , de la jurisdicció del castell de Mont-ros, que pertanyia al comtat de Besalú. La jurisdicció civil i militar era dels vescomtes de Bas, mentre que la criminal era dels comtes de Besalú.
Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis, inclòs el convent dels monjos de Sant Joan. Les esglésies del terme i l'estada de Juvinyà van patir molts desperfectes. Amb l'arribada de la pesta negra a finals del , les universitats de Begudà i Sant Joan van prometre de construir una capella a Sant Sebastià si l'epidèmia remetia. En finalitzar l'epidèmia, la promesa es va complir. El temple va estar dempeus fins als anys trenta, quan l'Ajuntament va decidir enderrocar-la per permetre el pas de camions que es dirigien a l'antiga fàbrica Torras. Després de l'epidèmia va començar una recuperació de la població, que es va frenar per les guerres contra França i la guerra dels Segadors.
El 1716, amb el decret de Nova Planta, les universitats van ser suprimides i convertides en corregiments. Finalment, el 1811 es crea el municipi de Begudà, que també integrava Sant Joan les Fonts. La capitalitat va recaure, doncs, en Begudà, fins que degut al continu increment demogràfic i econòmic de Sant Joan les Fonts respecte a Begudà van propiciar que el 29 d'agost de 1946 el municipi es passés a denominar Sant Joan les Fonts, i s'hi va traslladar l'Ajuntament.
Durant el es va viure una època de crisi, i la Guerra de Successió Espanyola la va agreujar. No hi va haver un creixement demogràfic fins al , amb la incorporació de nouvinguts al terme d'Olot i rodalia. La guerra gran va significar un altre descens de la població, que es va anar fent progressiu durant el i l'epidèmia de còlera (1854) va fer estralls.
La Guerra Civil espanyola va ser especialment dura al municipi: el mossèn Joan Figueres va ser assassinat i es va convertir en el primer màrtir religiós del bisbat gironí, els dos vicaris també foren assassinats, i el convent de les monges va ser saquejat i es va convertir en refugi de guerra. Durant el conflicte, el poble de Sant Joan les Fonts va passar a anomenar-se les Fonts de Begudà. En finalitzar la guerra, les religioses van poder tornar al convent i reprendre les tasques docents, que van durar fins a l'any 1993, quan van marxar degut a la reforma educativa.
Malgrat ser un municipi fortament industrialitzat, des de finals del l'Ajuntament ha apostat pel turisme per donar valor als tres elements patrimonials més importants del municipi: les tres colades volcàniques, els monuments històrics i les més de 250 fonts que donen nom al poble. El 1989 es va inaugurar l'oficina municipal de turisme, que va ser traslladada a un nou edifici l'any 2014,Nova oficina de Turisme a Sant Joan les Fonts i des de l'any 1997 se celebra la Fira del Tastet, on s'exposen productes gastronòmics de la zona. Altres esdeveniments d'interès al municipi són la Fira Internacional de Bruixeria (celebrada des del 2006), i el Sant Joan en Flor, que és la mostra més gran de flors, plantes i bonsais de la GarrotxaSant Joan les Flors (celebrada des del 1996 i reanomenada Sant Joan les Flors el 2014Sant Joan les Fonts canvia de nom al maig). El 2016 es va descobrir al municipi l'únic blíster volcànic de la península Ibèrica.Descobert a Sant Joan les Fonts l'únic blister volcànic de la península Ibèrica
Llocs d'interès
Monestir de Sant Joan les Fonts miniatura|Monestir Era un antic priorat dependent de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, després de Sant Pere de Besalú fins al 1592 i fins a 1835 depengué de Sant Pere de Camprodon.
Declarada monument nacional, l'església és un edifici romànic de tres naus, la central amb volta de canó lleugerament apuntada i les laterals de quart de cercle, sense transsepte. La sagristia i el campanar daten del . Destaca pel color vermellós de la pedra amb què està construïda.
A l'interior destaquen els capitells decorats, la pica baptismal d'immersió amb relleus i la reproducció de la Majestat de Sant Joan les Fonts. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposició permanent constituïda per cinc mòduls on s'explica l'evolució del monestir romànic. Es pot visitar tots els caps de setmana i festius de 12 a 14h i l'entrada és lliure.
Pont medieval de Sant Joan les Fonts miniatura|Pont medieval El pont medieval, construït amb pedra volcànica, travessa el riu Fluvià i uneix el nucli de la vila amb l'actual església i amb el barri de Castanyer.
Torre de Canadell La Torre de Canadell és una fortificació situada a la Serra de Vivers. Des d'aquest punt es domina tota la plana de la Garrotxa, passant per Besalú, la vall d'Olot i la Vall de Bianya. Es tracta d'un edifici quadrat de quatre pisos, amb espitlleres per les quatre cares i terrat. Antigament estava envoltat d'una muralla. Va fer també d'estació de telegrafia òptica, a mitjans del Segle XIX.
Estada de Juvinyà miniatura|Estada de Juvinyà És l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. Està situat vora el riu Fluvià. És una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. Declarat monument provincial l'any 1972. Situat a l'emplaçament on, durant el , hi va haver un molí fariner.
Les obres de restauració de l'edifici van finalitzar al maig del 2003. A principis de desembre del 2005 es va dur a terme l'obertura del castell com a Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts. Aquest és un espai d'interès per conèixer l'entorn i el patrimoni municipal i comarcal.
Es pot visitar tots els caps de setmana i festius de 10 a 11.30h i l'entrada és lliure. Les persones amb fills d'entre 3 i 5 anys o bé de 6 a 10 anys poden demanar les activitats infantils amb les quals els seus fills aprendran els continguts del Centre d'Interpretació de Territori tot passant-s'ho molt bé. Tot i això, actualment el castell és la biblioteca municipal.
Molí Fondo Espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa la Reformada.
Política3cat24.cat: Eleccions Municipals del 2007Grups Municipals Resultats eleccions del 2019Resultats Sant Joan les Fonts 2019
Resultats eleccions del 2015Resultats Sant Joan les Fonts 2015
Resultats eleccions del 2011Resultats Sant Joan les Fonts 2011
Resultats eleccions del 2007
Resultat eleccions del 2003
Historial d'alcaldes
Cultura Festes i celebracions Festa Major Fins fa poc, se celebrava la festa major cada primer diumenge d'agost. De fet, l'any 1921 es va decidir aquesta data perquè, quan la festivitat de Sant Joan queia entre setmana, les fàbriques s'havien d'aturar i, a més, els pagesos estaven en plena feina del segar.
Aquesta decisió es va prendre en una reunió de veïns en què estava present Francesc Caula, i ell va proposar celebrar-la el primer diumenge d'agost, dies abans o després de la Invenció del cos de Sant Esteve. Caula, abans de dir res, va consultar-ho amb les autoritats eclesiàstiques i li van donar el vistiplau.
L'historiador va demostrar amb documents de l'arxiu que Sant Esteve és tant patró del poble com Sant Joan Baptista. Un cop l'Ajuntament va tenir constància de la decisió dels veïns, va organitzar una reunió amb els comerciants. La va presidir l'alcalde Miquel Torras, que era el director de la fàbrica Torras. Tots els presents a la reunió van estar d'acord amb el canvi de dates, i d'una manera consensuada la festa va passar a celebrar-se el primer diumenge d'agost.