La Marina del Prat Vermell és un barri del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, entre el la Marina de Port i la zona industrial de la Zona Franca, als terrenys que abans rebien genèricament el nom de Can Tunis. Els seus límits són les vies del tren al sud, el carrer de la Metal·lúrgia a l'oest, fins al carrer del Foc al nord, continuant pel passeig de la Zona Franca cap al mar, fins als carrer del Cisell i de la Mare de Déu de Port altre cop cap al mar fins a les vies del tren.

Història Un passat agrícola i industrial A principis del , la ramaderia hi tenia força importància, i hi havia grans ramats de vaques, cabres i ovelles, mentre que a la costa hi havia una pesca incipient. La inauguració el 1819 del canal de la Infanta, que transcorria aproximadament per l'actual carrer de la Mare de Déu de Port, va significar la transformació del paisatge agrícola: es van substituir els conreus de secà per hortes i fruites, però es mantingueren les pastures a les zones humides.

La transformació més important es va produir a partir del 1846, quan l'Ajuntament de Barcelona va prohibir la instal·lació de fàbriques a l'interior de la ciutat. Aquesta decisió va fer que els industrials dirigissin les seves inversions cap a zones dels municipis veïns on abundava el terreny i l'aigua, de manera que al 1851 consten a la zona fins a sis prats d'indianes, entre ells l'anomenat Prat Vermell, de Serra i Bertrand, que acabaria donant nom al barri.

El 1897, el municipi de Sants va ser agregat a Barcelona, i amb ell la Marina del Prat Vermell. Alhora hi començà a florir un nou sector econòmic, el de l'esbarjo, amb la construcció de diversos banys a les platges de la marina i també l'anomenat Hipòdrom de Can Tunis, situat ja als actuals terrenys de la Zona Franca, aprovada el 1929 per un reial decret.

Durant la Guerra Civil, el barri fou bombardejat diverses vegades sobretot per l'aviació italiana, atesa la concentració d'indústries a la zona i la proximitat de la CAMPSA.

El 1955 s'inaugurà la fàbrica SEAT a la Zona Franca, que va portar milers de treballadors al barri. Per a encabir-los es van construir prop de 1.000 habitatges al barri de Sant Cristòfol a la Marina de Port, i ja dins la Marina del Prat Vermell es va construir el Centre de Formació de la SEAT, encara existent. miniatura|Centre de Formació de la SEAT, al passeig de la Zona Franca El 1985 es va clausurar el ramal dels Ferrocarrils Catalans construït el 1926 i que des de la Gran Via transcorria pels actuals carrers dels Ferrocarrils Catalans i de la Mare de Déu de Port, i que durant molts anys es va fer servir per al transport de la potassa de les mines de Súria i Sallent fins al port.

El projecte de creació d'un nou barri Entre els anys 2005 i 2006, l'Ajuntament de Barcelona aprovà la divisió de la ciutat entotal en 73 barris, dividint la Marina de Sants en Marina de Port i Marina del Prat Vermell. Cal reconèixer que el nom històric per aquesta darrera hauria estat el de Can Tunis, però aquesta denominació havia quedat estigmatitzada pel barraquisme del , més especialment, per la mala fama de l'anomenat nou Can Tunis, que va esdevenir un focus marginal i de compravenda de drogues entre els anys 1980 i 2000.

El 2005, l'Ajuntament aprovà la reurbanització de tota la zona. El projecte tenia com a objectius assolir un barri amb cohesió social -amb la creació d'habitatge protegit-, completar la xarxa viària, crear espais lliures i equipaments, fer compatible l'activitat econòmica amb la residencial i establir les condicions per a una mobilitat sostenible. S'hi preveia la construcció de 10.865 habitatges, un 47% dels quals de protecció oficial, de tal manera que el barri podria arribar als 30.000 habitants aproximadament. També preveu la creació d'un parc de 3 hectàrees -l'actual de les Tretze Roses- i l'arribada de la L10 del metro.

Un patrimoni en perill El nou planejament aprovat només ha deixat com a referents del patrimoni industrial la xemeneia de la fàbrica Miniwatt, el Centre de Formació de la SEAT i la Casa Santiveri, oblidant tota referència a la casa obrera, de la qual resten actualment exemples com la Colònia Santiveri i la Colònia Bausili, condemnades a desaparèixer. Tampoc es preveu la conservació de cap part de l'antiga Fàbrica Bertrand i Serra el Prat Vermell, que dona nom al barri i que és l'últim testimoni del patrimoni industrial del , encara dempeus i que podria oferir espais tan necessaris per a equipaments per al nou barri. miniatura|Districte 38, d'Arata Isozaki i l'estudi FOA

Districte 38 La nova construcció més singular del barri és el complex anomenat Districte 38, constituït per dos edificis. L'edifici L ha estat dissenyat per Arata Isozaki, mentre que l'edifici T és obra de l'estudi d'arquitectura FOA, integrat per Alejandro Zaera i Farshid Moussavi.

Els nuclis antics del barri Cases Barates (Eduard Aunós) El barri, que tenia com a nom oficial el d'Eduard Aunós, ministre durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser construït per allotjar els barraquistes desnonats de Montjuïc en urbanitzar-se part de la muntanya que havia d'acollir l'Exposició de 1929. Hi visqué molts anys Paco Candel, que hi escriví Donde la ciudad cambia su nombre (1957). Situat entre els actuals carrers d'Ulldecona, Arnes, Acer i el passeig de la Zona Franca, va ser aixecat en poc temps i amb mitjans precaris, cosa que unidal al mal estat dels habitatges i les seves reduïdes dimensions, va plantejar als anys 1980 la necessitat de remodelar-los. Les obres començaren a inicis dels 1990 amb l'enderroc de les cases velles i la construcció de nous habitatges.

Colònia Bausili És un grup de 22 cases construïdes al solar de la fàbrica Bausili. Situada al costat Llobregat del passeig de la Zona Franca entre els carrers del Cisell i d'Ulldecona, actualment estan afectades pel projecte urbanístic que ha de transformar la zona, però els veïns demanen que no els facin fora.

Colònia Santiveri Barri construït a partir dels anys 1910, al voltant de la fàbrica Santiveri, entre els carrers de l'Encuny, Torres de Marina i Gabriel Miró. El barri queda encaixat actualment entre fàbriques i magatzems industrials, però continua habitat, conservant cases de planta baixa, entre les quals la dels propietaris, construïda el 1895.

Serveis i instal·lacions Agència Tributària de Catalunya, a l'edifici D38, al passeig de la Zona Franca Centre de Formació de la SEAT, al passeig de la Zona Franca Seu central de la Unió de Pagesos de Catalunya, al carrer d'Ulldecona Comissaria de Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuïc, al carrer d'Ulldecona Fundació Banc dels Aliments, al carrer dels Motors Institut Mare de Déu de la Mercè, al carrer dels Motors

Personatges il·lustres relacionats amb el barri Eduard Manchón (1930-2010), futbolista Paco Candel (1925-2007), escriptor i polític Jaume Santiveri i Piniés (1861-1938), empresari fundador de Santiveri Santiago Santiveri Margarit (1913-2014), fill de l'anterior, nascut a la casa de la família a barri de la Marina del Prat Vermell

Referències

Enllaços externs

La Marina del Prat Vermell, a la web del districte Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes (1926)