Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963) és un jutge espanyol. Treballa com a magistrat a la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol, com a especialista en dret penal. És considerat de perfil conservador. Des d'octubre de 2017 és el jutge instructor de la causa contra l'independentisme català.
Carrera judicial Fill d'advocats, la seva mare, Carmen Conde, va ser la primera advocada col·legiada al Col·legi de Toledo i la primera degana d'un col·legi d'advocats, va arribar a magistrada de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. El seu pare, Jesús Llarena, era advocat i va acabar la seva carrera com a magistrat de la sala de Civil i Penal Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. Va estudiar als jesuïtes de Burgos i Es va llicenciar en dret al Col·legi Universitari de Burgos, adscrit a la Universitat de Valladolid. Va exercir com a advocat del 1986 al 1988. Va ingressar a la carrera judicial per oposició l'any 1989, sent el número 1 de la seva promoció, i va ser destinat al jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Torrelavega, a Cantàbria. Després es va traslladar al jutjat de primera instància i instrucció número 8 de Burgos i, posteriorment, el 1992, al jutjat d'instrucció 31 de Barcelona, on hi romandria fins al 1998.
Audiència provincial El 1998 es va incorporar com a magistrat a la secció sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona.Real Decreto 220/1998, de 17 de febrero, por el que se destina a los Magistrados que se relacionan, como consecuencia del concurso resuelto por Acuerdo de la Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial. El febrer del 2011 fou designat president de l'Audiència Provincial pel Consell General del Poder Judicial, substituint a Miguel Ángel Gimeno, qui fou nomenat president del TSJC.
Des d'aquest càrrec el 2011, entre d'altres casos, va ser ponent de la sentència que condemnà a sis anys de presó a Enric Roig i Antoni Herce, dos alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat per haver creat un fons de pensions il·legal i haver desviat 2,7 milions d'euros. Posteriorment, però, el Suprem rebaixaria la pena a quatre anys i mig i al cap de poc van rebre un tercer grau.
El 2012, durant en una entrevista al diari El Mundo en la seva condició de president de l'Audiència, va assegurar que el debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya havia de tenir «una solució essencialment política».
Tribunal suprem Va ser designat per ser jutge del tribunal Suprem el 28 de gener de 2016 pel Consell General del Poder Judicial. Va substituir Joaquín Giménez García, que s'havia jubilat. Va guanyar la plaça obtenint 16 dels 21 vots del ple, davant d'un sol vot aconseguit per Enrique López i un altre rebut per Leopoldo Puente. Els altres tres vocals van votar en blanc. Llavors tenia 53 anys, de manera que va esdevenir un dels jutges més joves a ocupar aquesta plaça, màxima autoritat judicial en dret penal a l'Estat. El nomenament va ser recorregut per l'associació Jutges per a la Democràcia, però el Suprem va desestimar el recurs el de març del 2017. Ha sigut un dels magistrats en defensar la proposta del ministre de justícia Rafael Catalá per escurçar els terminis de la instrucció penal per agilitzar els procediments.
Entre els casos gestionats com a magistrat del Suprem destaca la condemna a César Strawberry, cantant del grup Def con Dos, per una sèrie de piulades el 2013, acusat d'enaltiment del terrorisme. «Archivada la causa contra César Strawberry porque sus tuits no ensalzan el terrorismo» (en es). [Consulta: 15 enero 2018]. Després de ser absolt per l'Audiència Nacional, fiscalia va recórrer i finalment fou condemnat per Suprem a un any de presó i 6 anys d'inhabilitació.
En el moment de rebre la causa contra l'independentisme català estava treballant en un recurs de cassació sobre l'estafa de factures falses al parc temàtic Terra Mítica.
Instrucció contra el procés independentista Pablo Llarena ha esdevingut el magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa contra el procés independentista català, assumint progressivament diverses causes:
Octubre: Mesa del Parlament El 31 d'octubre de 2017, la Fiscalia va presentar una querella contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que havien votat la tramitació de la declaració d'independència: Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. La Sala d'Admissions del Tribunal Suprem es va declarar competent i va designar a Llarena com a magistrat instructor. «El Gobierno elige a Julián Sánchez Melgar para sustituir a Maza en la Fiscalía General» (en es). [Consulta: 16 diciembre 2017]. Llarena els va citar a declarar els dies 2 i 3 de novembre en qualitat d'investigats, pels possibles delictes demanats per la Fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Van quedar tots en llibertat sota fiança, excepte Joan Josep Nuet, que va quedar lliure sense cap mena de mesura per haver votat però en contra. «Cárcel para Forcadell: prisión bajo fianza de 150.000 € para la presidenta del Parlament. Noticias de España» (en es). [Consulta: 15 novembre 2017].
Novembre: Acumulació de la instrucció Paral·lelament, l'Audiència Nacional seguia la instrucció amb els membres no aforats, portada per la jutgessa Carmen Lamela.Pozas, Alberto «El juez del Supremo llama a declarar como imputada a Carme Forcadell y el resto de la Mesa del Parlament este jueves y viernes» (en es-es). , 31-10-2017 [Consulta: 13 novembre 2017]. El 24 de novembre, Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa— acumulava la instrucció: contra els membres de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; contra els membres del destituït Govern català: Oriol Junqueras (vicepresident), Raül Romeva (conseller d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior), que van anar tots a la presó; contra Santi Vila (exconseller d'empresa), en llibertat sota fiança; i contra Carles Puigdemont (president), Antoni Comín (conseller de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxel Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació), que s'havien exiliat a Bèlgica i estaven a l'espera que la justícia belga resolgués l'euroordre dictada per Lamela.Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «La juez Lamela facilita la posible excarcelación de los ‘exconsellers'» (en es). , 22-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017]. Finalment, Lamela mantindria únicament la causa contra Josep Lluís Trapero —destituït major dels Mossos— i la seva intendent Teresa Laplana, acusats de sedició.Rincón, Reyes «El Supremo acumula todas las causas contra el independentismo por rebelión» (en es). , 24-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017]. Després d'haver prestat declaració, el 4 de desembre Llarena va decretar llibertat sota fiança per a sis dels membres empresonats del Govern català: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull i Meritxell Borràs.Rincón, Reyes «Junqueras, Forn y ‘los Jordis' seguirán en prisión provisional sin fianza» (en es). , 4 diciembre 2017 [Consulta: 4 diciembre 2017]. L'endemà, va anul·lar l'euroordre de Lamela pels problemes per a la causa judicial si la justícia belga no la resolgués de forma afirmativa. «El juez Llarena retira la orden de detención europea contra Puigdemont y los exconsejeros» (en es-es). , 5 diciembre 2017 [Consulta: 5 diciembre 2017]. «El juez Llarena retira la euroorden contra Puigdemont para que Bélgica no suprima delitos» (en es). [Consulta: 5 diciembre 2017].
Desembre: Comitè estratègic El 22 de desembre de 2017, Llarena va ampliar l'acusació a Artur Mas (expresident de la Generalitat), Marta Rovira (número dos d'ERC), Anna Gabriel (ex-portaveu de la CUP al Parlament), Marta Pascal (coordinadora general del PDeCAT), Mireia Boya (expresidenta del grup parlamentari de la CUP) i a Neus Lloveras (presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència). Els cinc formarien part del Comitè Estratègic del procés, segons el document Enfocats confiscat per la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 a Josep Maria Jové durant l'operació Anubis, on s'adonava de les reunions per preparar el referèndum de l'1 d'octubre i, segons Llarena, van tenir una participació destacada en el seu desenvolupament "aportant el suport polític".Pérez, Fernando J. «El juez imputa por rebelión a Artur Mas, Marta Rovira y Anna Gabriel» (en es). , 22 diciembre 2017 [Consulta: 22 diciembre 2017].
Gener: peticions de sortida denegades Els dies 4 i 10 de gener de 2018, van declarar davant Llarena i van sol·licitar la seva sortida els quatre que seguien a la presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tres primers havien estat triats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 i van demanar poder assistir a les reunions del Parlament. L'acusació popular de Vox i la fiscalia es van oposar a la sol·licitud. «Junqueras pide el traslado a una cárcel catalana y permisos para asistir a los plenos del Parlament y de investidura - RTVE.es» (en es-es). , 10 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018]. Llarena va dictar acte de denegació de llibertat pel risc que hi hagués "greu enfrontament ciutadà" "en ocasió del trasllat" d'uns presos que susciten un "suport incondicional". «Cataluña: El Supremo rechaza que Junqueras, Forn y Sánchez acudan al Parlament pero les permite delegar el voto» (en es-es). , 12 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018]. I va proposar que fos la Mesa del Parlament la que adaptés les normes perquè els parlamentaris poguessin delegar el seu vot: "Es reconeix a aquests la possibilitat de delegar el seu vot, havent d'administrar-se el seu exercici per la Mesa del Parlament". «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto. Noticias de España» (en es). [Consulta: 14 enero 2018]. «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto. Noticias de España» (en es). [Consulta: 16 enero 2018]. El 15 de gener, els lletrats dels serveis jurídics del Parlament català van emetre un informe qüestionant la intromissió del jutge i considerant que el reglament de la càmera no preveia la delegació de vot en aquest cas. «Los letrados del Parlament cuestionan el voto delegado de los presos que exigió el juez Llarena». [Consulta: 15 enero 2018]. El 17 de gener de 2017 la Mesa d'edat, en la formació de la Mesa del Parlament català, va permetre el vot per delegació dels parlamentaris empresonats. «Cataluña: Últimas noticias de la Mesa del Parlament, Roger Torrent y Puigdemont, en directo». [Consulta: 18 enero 2018].
Per altra banda, el 22 de gener de 2018, Puigdemont va viatjar des de Bèlgica a Dinamarca. La Fiscalia va demanar reactivar l'Euroordre –només per a Dinamarca– per detenir-lo i l'acusació popular de VOX es va manifestar contrària a la seva reactivació. Llarena no va reactivar-la. Segons l'acte, la 'jactància' de Puigdemont amb el viatge és una 'provocació' que buscava la detenció, forçant poder delegar el seu vot per aconseguir la investidura com a president de Catalunya. «Puigdemont: El juez Llarena descarta reactivar la euroorden contra el ex president». [Consulta: 23 enero 2018].Rincón, Reyes «El Supremo evita detener a Puigdemont para impedir que sea investido» (en es). , 22 enero 2018 [Consulta: 23 enero 2018]. Altres, com Javier Pérez Royo, creien que Llarena no reactivava l'Euroordre pel perill per a la causa judicial si la justícia danesa no la resolgués de forma afirmativa. «La imaginación de los jueces» (en es). [Consulta: 23 enero 2018]. «Puigdemont tacha de delirante y sorprendente la actuación del juez Llarena. Noticias de Cataluña» (en es). [Consulta: 23 enero 2018].
Febrer: Declaració d'independència i dispositius del referèndum