Harriet Sofie Bosse (Kristiania, Noruega, 19 de febrer de 1878 – Oslo, 2 de novembre de 1961) va ser una actriu sueco-noruega. Una celebritat a la seva època, Bosse és generalment recordada com la tercera esposa del dramaturg August Strindberg. Bosse va començar la seva carrera en una companyia menor dirigida per la seva germana gran, Alma Fahlstrøm, a Kristiania (ara Oslo, la capital de Noruega). Havent assegurat un contracte en el Teatre Dramàtic Reial ("Dramaten"), la seu principal del drama d'Estocolm, Bosse va captar l'atenció de Strindberg amb la seva actuació intel·ligent i el seu aspecte "oriental" exòtic.
Després del seu festeig, el qual està descrit detalladament en les cartes i el diari de Strindberg, es van casar l'any 1901, quan ell tenia 52 anys i ella 23. Strindberg va escriure un nombre de papers importants per a Bosse, durant el període 1900–1901, uns anys de gran productivitat i creativitat per a ell. La relació va fallar arran de la gelosia de Strindberg, el qual alguns biògrafs han caracteritzat com a paranoic. El rang dels sentiments de Strindberg sobre Bosse, variant d'adoració a ràbia, es reflecteix en les funcions escrites en els rols de Bosse. Malgrat la seva funció de musa per a Strindberg, va romandre com una artista independent.
Bosse es va casar amb l'actor suec Anders Gunnar Wingard l'any 1908, i amb l'actor i director suec Edvin Adolphson l'any 1927. Tingué una filla amb Strindberg i un fill amb Wingård. Després de jubilar-se d'una carrera d'alt perfil basada a Estocolm, va tornar a les seves arrels a Oslo.
Inicis Bosse va néixer a Kristiania, avui anomenada Oslo, la tretzena de catorze fills d'Anne-Marie i Johann Heinrich Bosse. El seu pare era editor i venedor de llibres, i el seu negoci va portar al canvi de residència de la família de Kristiania a Estocolm. Bosse va arribar a experimentar confusió d'identitat nacional durant la seva vida, i va arribar a viatjar els 512 quilòmetres (318 milles) de viatge amb tren entre les dues ciutats moltes vegades. Una nena audaç i independent, va fer el viatge sola quan tenia amb prou feines sis anys.Waal, 2.
Dos de les germanes grans de Bosse, Alma (1863–1947) i Dagmar (1866–1954), ja eren artistes reeixides quan Harriet era una nena petita. Inspirada per elles, Harriet va començar la seva carrera d'actuació en una companyia de gira noruega dirigida per la seva germana Alma i el seu espòs Johan Fahlstrøm (1867–1938). Quan tenia divuit anys, va ser convidada a fer el paper de Julieta a Romeu i Julieta, i li explica en una carta a la seva germana Inez que va estar paralitzada pel pànic escènic abans de l'estrena, però que li havia agradat la presentació, els aplaudiments i la manera en què les persones la miraven al carrer l'endemà.Waal, 4–5. Alma va ser la primera i única mestra d'actuació de Harriet.[Olof Molander, icònic director de Dramaten], in Waal, 8.Bosse quoted in Waal, 8: "I had great respect for Alma. La seva bona relació de germanes i mestra-estudiant es va complicar quan Alma va descobrir que el seu espòs Johan i Harriet estaven tenint un enamoriscament.Waal, 10. Els seus pares havien mort i Alma la va fer marxar; usant l'herència que li van deixar, se'n va anar a Estocolm, Copenhaguen i París a estudiar.
L'escenari de Paris —en aquest temps en un conflicte dinàmic entre els estils de producció tradicionals i experimentals— va ser una inspiració per a Bosse i la va convèncer que l'actuació subtil realista que ella estava estudiant era el correcte.Waal, 12–5. En tornar a Escandinàvia, no sabia si establir la seva carrera a Estocolm, on hi havia més oportunitats, o a Kristiania, on tenia llaços emocionals. A pesar que parlava suec amb un accent noruec, la influencia de la seva germana i cantant d'òpera Dagmar fou clau per anar a Estocolm. Es va postular per a un lloc en el Royal Dramatic Theatre ("Dramaten"), la seu principal de teatre a Estocolm, regit pels gustos conservadors del rei Oscar II i els seus consellers personals.Waal, 18. Després de treballar àrduament en classes d'elocució va millorar el seu suec, que era la condició per a obtenir la plaça, Bosse es va fer famosa en l'escenari per la seva bella veu i l'articulació precisa.Waal, 22–3. En entrenar el seu suec a un alt grau, va ser contractada pel Dramaten l'any 1899, on la sensació era l'obra Gustaf Vasa, d'August Strindberg.Bosse, Letters of Strindberg, p. 13.Lagercrantz, 295.
Matrimoni amb August Strindberg August Strindberg A pesar que Bosse va ser una dona professional reeixida, és principalment recordada com la tercera esposa del dramaturg suec August Strindberg (1849–1912).Waal, 234–235. Strindberg, una influència important en el desenvolupament de l'obra moderna, va ser conegut nacionalment en la dècada de 1870 com un jove socialista muckraker que va pujar a la fama amb la seva sàtira de l'establiment suec, L'Habitació Vermella (1879).Strindberg on Drama and Theatre, 11. En la dècada de 1890, va sofrir un llarg i desgraciat interludi psicòtic, conegut com la "Crisi d'Inferno", i va quedar marcat per ell.Brandell, Strindbergs infernokris. Va canviar del naturalisme al simbolisme en la seva producció literària prolífica, i les seves condemnes i interessos al segle XX es va enfocar menys en política i més en teosofia, misticisme, i l'ocultisme. Quan Bosse el va conèixer (1899–1900), ell tenia 51 anys, en el cim de la seva creativitat, el seu nom lluent en l'escenari.Lagercrantz, 295.
Strindberg tenia la reputació de ser un misogin, tot i que totes les seves esposes ho negaven.Martinus, 11. Bosse va escriure a la seva filla Anne-Marie: "Durant els anys que vaig conèixer i que vaig estar casada amb Strindberg el vaig veure com un home natural, afectuós, honorable, lleial — un 'cavaller'".Translated by Carla Waal. Així i tot, tots els matrimonis de Strindberg van ser marcats per la seva gelosia i la seva sensibilitat, que era considerada paranoica i delirant.Lagercrantz, 207, 221.
Festeig miniatura|Bosse com Puck a El somni d'una nit d'estiu. Després que el matrimoni va acabar, Strindberg va mantenir una còpia de grandària real d'aquesta foto muntada en una paret darrere d'unes cortines.Waal, 30, 65. Bosse va publicar les cartes del seu festeig i matrimoni amb Strindberg. Els incidents narrats en aquelles cartes i en els comentaris de Bosse han estat analitzats extensament per biògrafs i psiquiatres, i s'han tornat part de la "llegenda Strindberg".Waal, 28–31. Fins i tot abans de la seva primera cita, Bosse havia estat inspirada per la novetat i la frescor de les obres de Strindberg; un iconoclasta i radical amb dos matrimonis turbulents en el seu passat va ser una intrigant i irresistible mescla per a ella.Bosse, Letters, p. 14.Waal, 25–30.
Strindberg era susceptible a dones fortes i independents, igual que a dones que lluïen joves i delicades; com la seva primera i segona esposa —Siri von Essen i Frida Uhl— Bosse tenia les dues qualitats.Martinus, 195; Waal, 204. Va ser captivat quan va veure Bosse als 22 anys (que sovint feia papers de fades o "orientals") fent el paper de Puck en El somni d'una nit d'estiu.Waal, 22.Letters, 13–18. Immediatament la va escollir com l'actriu per a la part de The Lady en la seva propera obra, To Damascus ("Cap a Damasc"), i la va convidar a casa seva per discutir el paper. En aquesta primera trobada, Strindberg, d'acord amb el que explica Bosse, li va obrir la porta amb somriures i encant.Bosse, Letters, p. 16. Li va oferir vi, flors i arranjaments de fruites, va compartir la seva fascinació amb l'alquímia, ensenyant-li una barreja daurada de cafè dient-li que era or que ell havia fet.Comment by Bosse in Letters, 16. Quan ella ja se n'anava, Bosse diu que Strindberg li va demanar la ploma que portava en el barret per escriure les seves obres. Bosse la hi va donar, i ell la va usar, amb una punta de metall, per escriure totes les seves obres durant el seu matrimoni. Es troba en el Museu Strindberg a Estocolm.Bosse, Letters, p. 17.
Strindberg va festejar a Bosse enviant-li llibres sobre la teosofia i l'ocultisme, per intentar de modelar la seva ment, i per enriquir la seva carrera. Es va dedicar a escriure les seves obres amb papers centrals que concebia per a ella, la persuadia per que hi actués i al Dramaten que la contractessin a ella per a les seves obres. Bosse afirma en la seva edició de les Cartes que solia resistir-s'hi, igual que l'administració, ja que no tenia tanta experiència per a les funcions importants i complexes. L'opinió de Strindberg, un poder en el teatre, sovint va prevaler. El paper d'Eleonora a Easter (1901), el qual intimidava a Bosse per la seva sensibilitat i delicadesa, però que finalment es va decidir a fer, va resultar ser el paper més reeixit i estimat de Bosse, i un punt crític en la relació de Bosse i Strindberg.Strindberg (25 February 1901), "Letter to Bosse", Letters, p. 23. Es van comprometre al març de 1901, durant els assajos de Easter, i, com explica Bosse, va ocórrer l'incident més conegut de la llegenda Strindberg.Lagercrantz, 303: "…the question quoted even in brief accounts of his life: 'Miss Bosse, will you have a little child with me?'" Bosse explica com va anar a veure Strindberg per demanar-li que li donés el paper a una actriu més experimentada, però ell li assegurà que ella era perfecta per al paper. "Llavors va col·locar les seves mans en les meves espatlles, em va mirar per un llarg i ardent moment, i va preguntar: ' t'agradaria tenir un nen petit amb mi, senyoreta Bosse?' Vaig fer una salutació formal i vaig contestar, com si estigués hipnotitzada: 'Sí, gràcies!'—I quedàrem compromesos."Bosse, Letters, p. 26.
Matrimoni i divorci Bosse i Strindberg es van casar el 6 de maig de 1901. Strindberg va insistir que Bosse no portés les seves possessions a la casa que ell havia arreglat per a ella, creant un "lloc on podria educar-la i dominar-la".Waal, 30, on the basis of Strindberg's letters. En aquest lloc, amb els seus gustos de decoració Oscariana i antiquada, amb pedestals, mobles de menjador que imitaven el renaixement alemany, a comparació dels gustos moderns de Bosse.Bosse, Letters, p. 40. esquerra|miniatura|Retrat de Strindberg per Richard Bergh, 1905 Preparant-se per a la vida del més enllà, Strindberg explicava, no podia permetre coses en el departament que portessin a pensaments sobre les coses materials. En els seus comentaris en Cartes, Bosse descriu amb lleialtat i afecció la protecció i els esforços que feia Strindberg per portar amb ell a Bosse en el seu viatge espiritual; així i tot, ella s'irritava amb aquests esforços, emfatitzant que tenia 22 anys i que encara no estava al final de la seva vida.Bosse, Letters, p. 41–2. Cada vegada més agorafòbic, Strindberg intentava superar les seves ansietats i deixar que Bosse gaudís les excursions d'estiu que ella demanava. Planejava passejades en victòries que rentava, però usualment els "Poders" místics que ho dominaven intervenien. Una crisi va succeir al juny de 1901, quan Strindberg va organitzar, i a l'últim moment va cancel·lar, una lluna de mel a Alemanya i Suïssa. Bosse escriu a Cartes que ella no va tenir res més que fer que quedar-se a casa i aguantar-se les llàgrimes, i que Strindberg intentava consolar-la donant-li un Baedeker "per viatjar llegint".Bosse, Letters, p. 42. miniatura|Bosse amb la seva filla Anne-Marie de sis mesos