Richard Nathaniel Wright (Roxie, Mississipi, 4 de setembre de 1908 - París, França, 28 de novembre de 1960) va ser un escriptor estatunidenc de novel·les i contes de vegades controvertits. Gran part de la seva literatura fa referència a temes racials, especialment aquells que es refereixen a la difícil situació dels afroamericans al . El seu treball va ajudar a redefinir els debats sobre les relacions racials als Estats Units en la meitat del .
Primers anys Wright va néixer a la plantació Rucker a Roxie (Mississipi). Va ser el primer dels dos fills d'Ella Wilson, una mestra d'escola primària, i Nathaniel Wright, un parcer analfabet.
A finals de 1912 la família Wright es va traslladar a Memphis, Tennessee, i Nathaniel va abandonar la família diversos mesos més tard. El 1914 quan Ella va emmalaltir, Wright i el seu germà van ser col·locats sota la cura temporal de Settlement House, un orfenat metodista. El 1916 els nois es van reunir amb la seva mare, i es van traslladar a Jackson (Mississipi), a viure amb la seva àvia materna, Margaret Wilson.
Més tard, la família va ser a viure amb els oncles de Wright a Elaine, Arkansas, però es van anar després que racistes assassinessin a l'oncle de Wright, Silas Hoskins, el 1916. La família va fugir a West Helena, on vivien en por en habitacions llogades per diverses setmanes.
El 1917, la senyora Wright va portar als nois a Jackson, Mississipi, durant diversos mesos, però en l'hivern de 1918 van tornar a West Helena. El 1919 la senyora Wright va sofrir un vessament cerebral, causant una major desintegració familiar. Wright va triar anar a viure amb el seu oncle Clark i Jody va anar a viure a Greenwood (Mississipi), a contracor, on podia estar a prop de la seva mare, però les restriccions imposades pels seus oncles van ser massa per al nen. A la vora d'un atac de nervis, Wright va obtenir permís per tornar a Jackson, a viure amb la seva àvia Wilson.
Wright va viure amb la seva àvia materna a Jackson des de principis de 1920 fins a finals de 1925. Allà se sentia asfixiat per la seva tieta i la seva àvia, que van tractar d'obligar-ho a resar perquè pogués trobar a Déu. Més tard, va amenaçar amb anar-se de casa perquè la seva àvia es va negar a permetre-li treballar durant els dissabtes, a causa que l'Església Adventista del Setè Dia estableix els dissabtes com un dia de repòs. Els primers conflictes amb la seva tieta i la seva àvia el van deixar amb una hostilitat permanent cap a les solucions religioses per als problemes quotidians.
A l'edat de quinze anys, Wright va escriure el seu primer relat, "El vudú de mig acre de l'infern" ("The Voodoo of Hell's Half-Acre"), que va ser publicat en el periòdic local de negres Southern Register. El 1923 Wright va sobresortir a l'escola primària i es va transformar en l'estudiant amb les millors notes de l'escola secundària Robertson Smith. Però decidit no ser anomenat un oncle Tom, negant-se a donar el discurs de comiat que el sotsdirector havia preparat acuradament perquè no ofendria als funcionaris blancs de l'escola, i finalment va convèncer els administradors negres perquè li permetessin llegir una versió compromesa del que havia escrit. Al setembre del mateix any, Wright es va registrar per a matemàtiques, anglès i cursos d'història a la nova Escola Secundària Lanier en Jackson, però va haver de deixar d'assistir a classes després de tenir diverses setmanes d'assistència irregular perquè necessitava guanyar diners per a les despeses de la família. La seva infància a Memphis i Mississipi van formar les seves impressions duradores del racisme nord-americà.
Chicago Wright es va mudar a Chicago el 1927. Després d'aconseguir finalment treball com un empleat postal, va llegir altres escriptors i va estudiar els seus estils durant el seu temps lliure. Quan el seu treball en l'oficina de correus va ser eliminat per les polítiques de Hoover de la Gran Depressió, es va veure obligat a acudir per socors el 1931. En 1932, va començar a assistir a les reunions del Club John Reed. Com el club va estar dominat pel Partit Comunista, Wright va establir una relació amb un nombre de membres del partit. Especialment interessat en els contactes literaris realitzats en les reunions, Wright es va unir formalment al Partit Comunista a la fi de 1933, i com un poeta revolucionari va escriure nombrosos poemes proletaris, com "He vist mans negres" ("I Have Seen Black Hands"), "Nosaltres, els dels carrers" ("We of the Streets"), "Fulles vermelles de llibres vermells" ("Xarxa Leaves of Xarxa Books"), en periòdics d'esquerra, com The New Masses i uns altres. Una lluita de poder dins del cabildo de Chicago del Club John Reed va portar a la dissolució de l'adreça del club; a Wright li havien dit que comptava amb el suport dels membres del partit del club si estava disposat a unir-se al mateix. En 1935, Wright havia completat la seva primera novel·la, Pou negre (Cesspool), que va ser publicada com Lawd Today el 1963, i el gener de 1936 la seva història "Gran noi es va de casa" ("Big Boy Leaves Home"), que va ser acceptada per a la seva publicació en New Caravan. Al febrer, Wright va començar a treballar amb el Congrés Nacional Negre, i a l'abril va presidir el Grup d'Escriptors de la Zona Sud (South Side Writers Group), els membres de la qual incloïa a Arna Bontemps i Margaret Walker. Wright va presentar alguns dels seus assajos i poesies crítiques al grup de crítiques i va llegir en veu alta alguns dels seus contes. En 1936, també va estar revisant Pou negre. A través del club, Wright havia editat Front d'Esquerra (Left Front), que era una revista que el Partit Comunista va tancar el 1937, malgrat les reiterades protestes de Wright. Durant aquest període, Wright també va contribuir en la revista The New Masses. Si bé Wright va ser al principi complagut per relacions positives amb els comunistes blancs a Chicago, va ser humiliat més tard a Nova York per alguns que van retirar una oferta per trobar-li habitatge a causa de la seva raça. Per empitjorar les coses, alguns comunistes negres van denunciar l'articulat, classificant a Wright com un intel·lectual burgès, suposant que va ser educat i excessivament assimilat en la societat blanca. No obstant això, va ser un gran autodidacte, després d'haver estat forçat a acabar la seva educació pública en finalitzar l'escola primària.
La insistència de Wright que els escriptors joves comunistes havien de donar-se espai per conrear el seu talent i les seves relacions de treball amb un nacionalista negre comunista va portar a una renyina pública amb el partit i el líder comunista afroamericà Buddy Nealson. Wright va ser amenaçat a punta de ganivet per treballadors simpatitzants de l'organització, sent denunciat com un trotskista al carrer per vaguistes i agredit físicament per antics camarades quan va intentar unir-se a ells durant la marxa del Primer de Maig de 1936.
Nova York En 1937, Richard Wright es va traslladar a Nova York, on va forjar nous llaços amb membres del Partit Comunista després d'haver-se establert. Va treballar en la guia de la ciutat, New York Panorama, de 1938, pel Projecte Federal d'Escriptors de la WPA, i va escriure un assaig en Harlem. Wright es va convertir en l'editor del Daily Worker en Harlem. Ell estava feliç que durant el seu primer any a Nova York totes les seves activitats involucraven escrits d'algun tipus. En l'estiu i tardor va escriure més de dos-cents articles pel Daily Worker i va ajudar a editar una breu revista literària, New Challenge. També, l'any va ser una fita per Wright perquè va conèixer i va desenvolupar una amistat amb Ralph Ellison que duraria anys i es va assabentar que rebria el primer premi de cinc-cents dòlars de la revista Story pel seu conte "Foc i núvol" ("Fire and Cloud").
Després que Wright rebés el premi de la revista Story al començament de 1938, va deixar de costat el seu manuscrit Lawd Today i va acomiadar al seu agent literari, John Troustine. Va contractar a Paul Reynolds, el conegut agent de Paul Laurence Dunbar, per representar-ho. Mentrestant, la revista Story li va oferir a l'editorial Harper tots els contes premiats de Wright per a un llibre i Harper va decidir publicar-los.
Wright va guanyar l'atenció nacional per la col·lecció de quatre contes titulats Els fills de l'Oncle Tom (Uncle Tom's Children) de 1938, en la qual es va basar en algunes històries de linxaments de negres en el Sud Profund. La publicació i el favorable acolliment dels fills de l'Oncle Tom van millorar la situació de Wright amb el Partit Comunista i li va permetre establir un grau raonable d'estabilitat financera. Va ser nomenat membre del consell editorial de The New Masses i Granville Hicks, un prominent crític literari i simpatitzant comunista, li va presentar a esquerrans a Boston. Pel 6 de maig de 1938 les excel·lents vendes li havien proporcionat prou diners per a traslladar-se a Harlem, on va començar a escriure Fill natiu (Native Són) de 1940.
La col·lecció també li va valer una Beca Guggenheim, que li va permetre completar Fill natiu. Va ser el primer llibre d'un autor afroamericà a ser considerat llibre del mes pel conegut Book of the Month Club. El personatge principal, Bigger Thomas, representa les limitacions que la societat li col·loca als afroamericans, les quals només podien ser superades pel seu protagonista a través del seu atroç comportament. miniatura|Richard Wright fotografiat el 1943 per Gordon Parks. Wright va ser criticat per la focalització de les seves obres en la violència. En el cas de Fill natiu, les persones es van queixar que va retratar a un home negre que podia veure's com la confirmació dels pitjors temors dels blancs. El període següent a publicació de Fill natiu va ser un temps molt ocupat per Wright. El juliol de 1940 va viatjar a Chicago per fer una recerca sobre la història popular dels negres per acompanyar les fotografies seleccionades per Edwin Rosskam. Mentre va estar a Chicago va visitar la American Negre Exhibition amb Langston Hughes, Arna Bontemps i Claude McKay.
Després va viatjar a Chapel Hill, Carolina del Nord, on ell i Paul Green col·laboren en una espectacular versió de Fill natiu. El gener de 1941 Wright va rebre la prestigiosa Medalla Spingarn per l'assoliment digne d'esment per un negre. Fill natiu es va estrenar a Broadway al març de 1941, amb Orson Welles com a director i amb crítiques favorables. Un volum de fotografies gairebé completament extretes dels arxius de l'Administració de Seguretat Agrícola, amb la nota de Wright, Twelve Million Black Voices: A Folk History of the Negre in the United States, es va publicar a l'octubre de 1941 a l'aclamació àmplia de la crítica.
La novel·la de Wright semiautobiográfica Chico negre (Black boy), de 1945, descriu la seva vida en Roxie fins al seu trasllat a Chicago, els seus enfrontaments amb la seva família d'adventistes, les seves dificultats amb els patrons blancs i el seu aïllament social. Gana americana (American hunger), va ser publicada pòstumament el 1977, originalment com el segon volum de Nen negre. L'edició de la Biblioteca d'Amèrica del Nord (Library of America) va ser restaurada a aquesta forma.
Aquest llibre detalla la participació de Wright en els clubs John Reed i el Partit Comunista, que va deixar el 1942. El llibre deixa la impressió de que va abandonar el partit anteriorment, però la seva retirada no es va fer pública fins a 1944. En l'edició reformada, la seva estructura díptica reflecteix els dogmatismes i la intolerància del comunisme organitzat, pel seu menyspreu a la literatura "burgesa" i als membres "apartats" del partit, mostrant la seva similitud amb les religions organitzades fonamentalistes. Wright desaprovava les purgues en la Unió Soviètica. No obstant això, Wright va seguir creient en solucions democràtiques d'extrema esquerra pels problemes polítics.
París