El colibrí de Bouguer (Urochroa bougueri) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids tradicionalment dins dels colibrís "brillants" dins la tribu Heliantheini a la subfamília Lesbiinae. Es troba a Colòmbia i l'Equador.
Descripció El colibrí de Bouguer fa de 13 a 14 cm de llarg, inclòs el bec d'aproximadament 3 cm. Pesa de 8,5 a 12,5 g. Els sexes són semblants. Tenen un bec llarg, recte i negre i les parts superiors de color verd coure. El nom anglès prové de la ratlla malar de color canyella vermell a la cara. La gola i el pit són de color blau iridescent i el ventre de color gris apagat. Les plomes centrals i més externes de la cua són negres i la resta blanques amb vores gris fosc. Els juvenils són similars als adults amb l'addició de franges beix a les plomes del cap.
El que es creu que és el cant del colibrí de Bouguer és "una sèrie contínua de notes individuals de 'swit' o 'tsit'". També fa "un 'twit' líquid, repetit en llargues seqüències quan s'alarma".
Distribució i hàbitat El colibrí de Bouguer es troba al vessant pacífic dels Andes des del departament de Chocó de Colòmbia fins al sud de l'Equador fins a la província de Pichincha.
Habita a l'interior i les vores del bosc montà madur i del bosc secundari, i també en vessants arbustius, i sovint es troba a prop dels rierols. En altitud, generalment oscil·la entre els 1.600 i els 2.800 m. L'espècie és més nombrosa a uns 1.800 m i ocasionalment es troba molt per sota de l'elevació mínima habitual. Tot i que el colibrí de Bouguer és generalment sedentari, fa alguns moviments d'elevació estacionals, almenys a Colòmbia.
Comportament Alimentació L'colibrí de Bouguer normalment busca sol l'aliment en els estrats inferiors i mitjans del bosc, però ocasionalment a la capçada. Els mascles defensen els territoris d'alimentació en zones de vegetació florida. Pren nèctar principalment de plantes dels gèneres Inga, Bomarea, Psammisia i Cavendishia. A més d'alimentar-se de nèctar, captura petits insectes volant des d'una perxa.
Reproducció La temporada de reproducció del colibrí de Bouguer a Colòmbia s'estén de desembre a març; no s'ha documentat a l'Equador. Construeix un niu en forma de copa de molsa i líquens en una branca vertical, normalment de 8 a 12 m d'alçada en un arbre alt. La femella incuba la posta de dos ous durant 16 a 18 dies; el pollets deixen el niu de 23 a 25 dies després de descloure.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí de Bouguer com de risc mínim, tot i que es desconeixen la mida i la tendència de la població. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera poc comú o rar a l'Equador i força comú a Colòmbia, i es troba en almenys dues àrees protegides d'aquesta última.
Taxonomia i sistèmica El colibrí de Bouguer va ser descrit formalment el 1851 per l'ornitòleg francès Jules Bourcier basant-se en un exemplar que havia capturat a l'Equador. El va situar al gènere Trochilus i va encunyar el nom binomial Trochilus bougueri. L'espècie ara es troba al gènere Urochroa, que va ser introduït el 1856 per l'ornitòleg anglès John Gould.
El nom del gènere combina el grec antic «ουρα/oura» que significa “cua” amb «χρο/khroa» que significa “color”. L'epítet específic bougueri va ser escollit en honor al matemàtic francès Pierre Bouguer, que havia visitat el Perú entre 1736 i 1742.
L'colibrí de Bouguer i el colibrí de carpó daurat (U. leucura) van ser tractats antigament com una sola espècie. Són els dos únics membres del gènere Urochroa. Tot i el nom comú de colibrí com els del membres del gènere Oreotrochilus, són força diferents i no estan estretament relacionats. El colibrí de Bouguer és una espècie monotípica.
Referències
Bouguer Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud