La casa de la Passioneria de Santa Maria del Mar és un edifici situat a la plaça del Fossar de les Moreres, 2-4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment és la seu de l'associació Memorial 1714.
Història La finca actual ocupa una part del que fou la capella o sala del Capítol de Santa Maria del Mar. El 8 de novembre del 1511, la Comunitat de Preveres Beneficiats d'aquesta església va demanar al consell parroquial un espai on poder reunir-se. El lloc triat era la casa del fosser, amb 7 canes de tou d'amplada i 15 de llargada, i amb la condició de bastir-hi un claustre que enllacés amb l'església. Tanmateix, a causa de la manca de diners i els desacords entre l'Obra i la Comunitat, les obres no van començar fins al 1582. El 1605, la primera nau del Capítol era coberta i s'hi celebrà la primera missa, però el claustre no s'acabà mai.
El 1661, el bisbe de Barcelona hi ratificà la celebració d'oficis, però a finals del tornaren les disputes sobre la destinació de l'edifici: mentre la Comunitat en defensava l'ús per a misses i reunions quan no es podien fer al temple principal, l'Obra sostenia que només es feia servir com a magatzem i proposava construir-hi habitatges i botigues per a llogar-los i treure'n rendiment econòmic. El 1729 s'hi van construir algunes habitacions adossades a la banda del Fossar de les Moreres per a allotjar-hi els passioners, i el 1733 es va signar una concòrdia segons la qual la Comunitat havia de cedir alguns espais a l'Obra a canvi de fer-hi diverses obres, incloent-hi la construcció d'un tercer pis (unes golfes o porxada amb finestrals) i una escala de cargol per a pujar-hi.
El 1794, Pau Espalter i Joan Busquets, procuradors d'herències de la Comunitat, van demanar permís per a reformar la casa de la Passioneria, que es trobava en mal estat, i remuntar-hi un quart pis. Arran de la Desamortització de Madoz (1855), la finca va passar a mans de l'Estat, i posteriorment va ser adquirida pel lampista Joan Cuní i Quintana, amb negoci a Madrid, que el 1888 i 1894 va presentar sengles projectes per a construir-hi uns safaretjos públics.
miniatura|esquerra|Placa damunt el portal d'accés miniatura|esquerra|Quarteró núm. 1 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos. La porta d'accés, d'arc escarser, està emmarcada en carreus de pedra i a sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: «J.C. Casas compradas al Estado el 28 de marzo de 1884 y adjudicadas por Real Orden en 18 de julio de 1885. Aseguradas de incendios». L'obertura de l'esquerra, més petita, té unes característiques similars. A la dreta, l'obertura del local no presenta uns trets destacables. Els quatre pisos tenen quatre eixos d'obertures; als extrems hi ha finestres petites amb llinda de pedra; les centrals, més grans, compten amb un balcó independent cadascuna, sense pràcticament voladís. El coronament té una cornisa poc desenvolupada, sobre la qual hi ha un àtic.
Referències
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera