miniatura|Representació dels rizomes del borró i de la manera en què s'estén duna amunt mitjançant l'acció del vent El borró o canya d'arenal (Ammophila arenaria), és una espècie de planta gramínia de la família de les poàcies.
Addicionalment pot rebre els noms de canyoca, canyota, junquet i pallola. També s'han recollit les variants lingüístiques barró.
Distribució i hàbitat miniatura|esquerra|Llavors del borró Aquesta planta es troba als litorals de moltes zones temperades d'Europa i l'Àfrica del Nord. S'ha estès a altres zones de la terra fins a Nova Zelanda i Xile.control de A. arenaria a Nova Zelanda
A la costa occidental dels Estats Units, on fou introduïda al per fixar les dunes, es considera una espècie invasora que posa múltiples problemes a l'ecosistema local arraconant les espècies autòctones.Andrea J. Pickart, Control of European Beachgrass (Ammophila arenaria) on the West Coast of the United States - 1997 Symposium of the California Exotic Pest Plant Council
El borró és una planta halòfita, a qui li agrada la sal, i xeròfita, que pot sobreviure en circumstàncies desfavorables d'extrema sequera. Viu a les zones sorrenques i dunes de la costa on comparteix l'hàbitat amb la lleteresa de platja (Euphorbia paralias), planta igualment psammòfila (amiga de la sorra), amb la qual el borró conviu molt bé.
Tot i que sovint es considera una mala herba, aquesta planta té un paper fonamental en la fixació dels sistemes de dunes mòbils litorals i per proveir hàbitat i refugi a molts animals costaners, incloent artròpodes i aus marines.
Descripció miniatura|esquerra|Inflorescència en forma d'espiga del borró És una planta herbàcia perenne i hemicriptòfita de tiges erectes i robustes. La tija pot arribar a fer 1,2 m d'alçada. El borró forma mates rígides, denses i molt resistents. Les fulles són glauques i acaben en punta. Llargues i estretes, estan unides a la tija per mitjà d'una lígula.Modificacions foliars
A les costes occidentals del Mediterrani el borró floreix de maig a juliol. Es pot diferenciar d'altres gramínies de les dunes per tenir una inflorescència molt gran i bona de veure. La pol·linització és anemòfila, és a dir, que té lloc mitjançant els vents. Les espigues maduren vers l'agost.
El borró té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. Els rizomes formen una xarxa que li dona un bon ancoratge en la sorra solta i creixen lateralment fins a dos metres en sis mesos.
Cada mata pot emetre fins a 100 brots cada any. Els rizomes toleren la immersió prolongada en l'aigua marina i àdhuc poden flotar i propagar la planta a altres costes quan es trenquen per l'acció del corrent marí o les tempestes. Per això el borró està classificat com a planta pionera, que colonitza zones litorals ermes, sovint abans que qualsevol altra planta.
Les llavors també són resistents i es propaguen fàcilment amb el vent, però la propagació d'aquesta planta té lloc principalment mitjançant els rizomes.
Vegeu també Lleteresa de platja Ammophila
Referències
Enllaços externs
Jepson Manual Treatment Fotos Universitat de les Illes Balears - Herbari Virtual del Mediterrani Occidental - Imatge detallada i informació del borró
Categoria:Canyes Categoria:Aveneae Categoria:Plantes invasores