miniatura|Brad Pitt, Margo Robbie, and Leonardo DiCaprio in 2019 by Glenn Francis miniatura|La fama de Madonna ha donat origen a nombrosos estudis acadèmics. Celebritat es refereix a la fama i l'atenció pública atorgada pels mitjans de comunicació a individus o grups o, ocasionalment, animals, però per regla general s'aplica a les persones o grups de persones —parelles de celebritats, famílies— que reben aquest estat de fama i atenció. L'estatus de celebritat sovint s'associa amb la riquesa —comunament coneguda com a fama i fortuna—, mentre que la fama sovint dona ocasió d'oportunitats per obtenir ingressos.
Les carreres reeixides en esports s'associen comunament amb l'estatus de celebritat, mentre que els líders polítics sovint es tornen en celebritats. Les persones també poden convertir-se en celebritats degut a l'atenció dels mitjans sobre el seu estil de vida, riquesa o accions controvertides, o per la seva connexió amb una persona famosa.
Història Els atletes a l'antiga Grècia van ser rebuts com a herois, tenien cançons i poemes escrits en el seu honor, i se'ls regalava menjar gratis i obsequis d'aquells que buscaven el suport de celebritats. [ L'antiga Roma també va lloar als actors i gladiadors notoris, i Juli Cèsar va aparèixer a una moneda a la seva pròpia vida —una desviació de la descripció habitual de les batalles i el llinatge diví.
A començaments del , Thomas Becket es va fer famós després del seu assassinat. Va ser promogut per l'Església Cristiana com a màrtir i imatges d'ell i les escenes de la seva vida es van generalitzar en pocs anys. En un patró repetit sovint, el que va començar com una explosió de popularitat —sovint referit amb el sufix «mania»— es va convertir en una fama perdurable: els pelegrinatges a la Catedral de Canterbury on va ser assassinat es van posar a l'instant de moda i la fascinació per la seva vida i la mort ha inspirat jocs i pel·lícules.
Com un fenomen social, la celebritat depèn dels mitjans de comunicació i es pot veure ja en el , quan la premsa va començar a afermar-se. Al 1616, l'any de la mort de William Shakespeare es van publicar 25 llibres de «notícies» a Anglaterra, dels quals quasi el 30% dedicat a les figures públiques com la reina Elisabet I.
El culte a la personalitat es remunta als romàntics al , l'aliment dels quals com a artistes i poetes depenia de la vigència de la seva reputació. L'establiment de punts culturals es va convertir en un factor important al procés de generació de fama: per exemple, Londres i París en els segles i . Els diaris van començar a incloure columnes de xafarderies, i uns certs clubs i esdeveniments es van convertir en llocs per ésser vistos a fi de rebre publicitat.
La indústria del cinema es va estendre per tot el món en la primera meitat del segle XX i amb ella el concepte ara familiar de les cares instantàniament recognoscibles de less seves estrelles. Tanmateix, la celebritat no sempre va estar lligada als actors de les pel·lícules, especialment quan el cinema començava com un mitjà. Com diu Paul McDonald a The Star System: Hollywood's Production of Popular Identities, «a la primera dècada del , les companyies de producció de pel·lícules dels Estats Units van retenir els noms dels actors, malgrat les sol·licituds de les audiències, per temor a que el reconeixement públic impulsés els artistes a demanar salaris més alts».
La fascinació del públic va anar molt més enllà de les gestes a la pantalla de les estrelles i les seves vides privades es van convertir en notícies principals: per exemple, a Hollywood els matrimonis d'Elizabeth Taylor i a Bollywood els assumptes de Raj Kapoor a la dècada de 1950. La segona meitat del segle va veure la televisió i la música popular portar noves formes de celebritat, com l'estrella de rock i el grup pop, personificats per Elvis Presley i The Beatles, respectivament. L'altament controvertida cita de John Lennon de 1966: «Ara som més populars que Jesús», que més tard va insistir que no era una jactància, i que no s'estava comparant de cap manera amb Crist, dona una idea de l'adulació i la notorietat que la fama pot portar. La societat de massa, juntament amb el fort desenvolupament de la indústria cultural, va potenciar la creació i el culte a la celebritat, el que porta a la profecia d'Andy Warhol que «en el futur tot el món tindria 15 minuts de fama». Aquest fenomen va cobrar impuls amb els mitjans digitals i Internet, tant accelerar el procés d'aparició de celebritats com fent-los més efímera.
Als anys seixanta i principis dels setanta, la indústria editorial de llibres va començar a persuadir a les principals celebritats a posar els seus noms en autobiografies i d'altres títols en un gènere nomenat «publicació de celebritats». En la majoria dels casos, el llibre no va ser escrit pel mateix personatge, sinó per un escriptor fantasma, però la celebritat va estar disponible per fer una gira de llibres i aparicions en programes d'entrevistes.
Convertir-se en una celebritat Èxit miniatura|David Beckham és una celebritat no només pels seus èxits esportius, sinó també per la seva moda, la garantia dels seus productes i el seu matrimoni amb la cantant convertida en dissenyadora de moda Victoria Beckham. miniatura|David Letterman, ex presentador d'un programa d'entrevistes nocturn als Estats Units. Sens dubte, no hi ha garanties d'èxit perquè una persona es converteixi en una celebritat. Encara que les celebritats provenen de diferents camps de treball, la majoria de les celebritats acostumen a associar-se amb els camps de l'esport i l'entreteniment, o una persona pot ser una figura pública reconeguda comunament en els mitjans de comunicació de masses amb elogis comercials i crítics.
Encara que el glamour i la riquesa sens dubte tenen un paper únic per a celebritats famoses, la majoria de les persones en els àmbits d'esports i entreteniment, ja sigui música, cinema, televisió, ràdio, modelatge, comèdia, literatura, etc. viuen en l'obscuritat i només un petit percentatge aconsegueixen fama i fortuna.
Dificultat Un gran nombre d'atletes que no poden esdevenir professionals prenen una segona feina o també de vegades abandonen les seves aspiracions atlètiques per poder arribar cap al final de mes. Un petit percentatge d'animadors i atletes poden guanyar-se la vida dignament, però una gran majoria dedicarà les seves carreres al treball dur, la determinació, el rebuig i la desocupació freqüent. Per a les lligues menors als atletes afeccionats, els guanys en general es troben a l'extrem inferior de l'escala salarial. Molts d'ells han de treballar en altres llocs secundaris o també s'aventuren en altres ocupacions dintre del camp dels esports com ara l'entrenament, l'administració general, l'arbitratge o la búsqueda d'atletes emergents.
Convertir-se en una celebritat als Estats Units El Screen Actors Guild, un sindicat que representa actors i actrius de Hollywood, informa que l'actor mitjà de televisió i cinema guanya menys de 50,000 $ US a l'any; el salari mitjà per hora per als actors va ser de 18.80 $ al maig de 2015. Els actors de vegades alternen entre teatre, televisió i cinema o fins i tot es ramifiquen en altres ocupacions dintre de la indústria de l'entreteniment com convertir-se en cantant, comediant, productor, o un presentador de televisió per estar diversificat monetàriament, ja que fer un concert es paga comparativament poc. Per exemple, David Letterman és ben conegut per ramificar-se a la televisió nocturna com a presentador d'un programa d'entrevistes mentre perfeccionava les seves habilitats com a comediant. Barbra Streisand es va aventurar en l'actuació, mentre esperava triomfar com a cantant, o Clint Eastwood, que va assolir una fama encara més gran a Hollywood com a director de cinema i productor que per les seves actuacions. D'acord amb el magnat d'entreteniment dels Estats Units «Master P», els artistes i atletes professionals en representen menys de l'1% de tots els milionaris a tot el món.
Riquesa Forbes Celebrity 100 miniatura|Oprah Winfrey. La revista Forbes publica una llista anual de «Forbes Celebrity 100» de les celebritats millor pagades del món. Els guanys totals dels 100 guanyadors més alts van totalitzar 4.5 mil milions $ al transcurs de l'any 2010.
Per exemple, Forbes va classificar la magnat dels mitjans i presentadora del programa d'entrevistes, Oprah Winfrey, com la principal guanyadora «en la classificació anual de les celebritats més poderoses de la revista Forbes», amb guanys de 290 milions $, l'any 2009. Forbes cita que Lady Gaga va guanyar més de $ 90 milions en 2010 $. Al 2010, el golfista Tiger Woods va ser un dels atletes de celebritats amb més grans ingressos, amb 75 milions $, i constantment està classificat com un dels atletes millor pagats del món. Al 2013, Madonna va ser classificada com la cinquena celebritat guanyadora més poderosa de l'any amb guanys de 125 milions $. Es troba constantment entre les celebritats més poderoses i amb un més gran guany en el món, ocupant el tercer lloc en Forbes Celebrity 100 del 2009 amb 110 milions de guanys $, i obtenint el desè lloc a l'edició del 2010 de la llista amb guanys anuals equivalents a 58 milions $.
Empreniment Nombroses celebritats s'han aventurat a convertir-se en magnats de negocis i s'han establert com a empresaris, idolatrant molts líders empresarials dels Estats Units coneguts com a Bill Gates i Warren Buffett. Per exemple, la llegenda del bàsquet Michael Jordan es va convertir en un empresari actiu involucrat amb moltes empreses esportives relacionades incloent la inversió d'una participació minoritària als Charlotte Hornets. Paul Newman va començar el seu propi negoci de salsa per a amanides després de deixar enrere una carrera d'actuació distingida, i el músic de rap Birdman va fundar el seu propi segell discogràfic, línia de roba i una empresa petroliera, mantenint una carrera com a artista de música rap. Altres celebritats com Tyler Perry, George Lucas i Steven Spielberg s'han convertit en empresaris amb èxit en fundar les seves pròpies companyies de producció cinematogràfica i dirigir els seus propis estudis de cinema més enllà de les seves activitats tradicionals d'escriptura de guions, direcció, animació, producció i actuació.
Les revistes sensacionalistes i els programes televisius de televisió concedeixen una gran atenció a les celebritats. Per romandre en l'ull públic i construir riquesa a més a més del seu treball assalariat, nombroses d'elles han participat i s'han diversificat en diverses empreses comercials. Molts personatges han participat en diferents oportunitats de patrocini que inclouen: animació, publicació, disseny de moda, cosmètics, productes electrònics de consum, articles i electrodomèstics, cigarrets, refrescs i begudes alcohòliques, cura del cabell, perruqueria, disseny de joies, menjar ràpid, targetes de crèdit, videojocs, escriptura i joguines.
Diversos exemples de celebritats convertides en]empresaris estan inclosos en la següent taula: