Laqüeducte del Vallès és una construcció del barri de Ciutat Meridiana de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local. Travessa el torrent de Font Magués o del Bosc Llarg, al costat del camp de futbol municipal i té als seus peus un aparcament.
Descripció Consta de sis arcades de mig punt que aguanten el pas cobert on circulava l'aigua. Hi ha dues tipologies de pilars que aguanten les arcades que s'alternen: pilar ample amb una pilastra decorativa adossada i pilar molt estret que es fa una mica més ample cap a la base. Als dos extrems superiors de l'aqüeducte hi ha una petita construcció de planta quadrangular amb petites finestres semicirculars i rematada per una cornisa. El parament és de pedra irregular i amb alguns elements destacats amb maó.
Història A començaments dels anys 1860, es va constituir una societat per a portar aigua del Vallès (conques de la riera de Caldes i del riu Ripoll) a Barcelona. El promotor era Andreu Marí, amb el finançament dels banquers Manuel, Ignasi, Jaume i Casimir Girona i Agrafel. Un altre soci important va ser Josep Rosich i Jené, que el 1864 va donar impuls a l'obra, que no acabava d'arrencar. El 1869 el projecte obtingué la declaració d'interès públic, però la construcció va patir diversos retards i les obres s'allargaren fins al 1875. La conducció, que tenia una longitud de 20.218 m, s'iniciava a la finca de Can Tintoré, a Barberà del Vallès, i havia d'acabar en un dipòsit al Guinardó, que no es va arribar a construir. L'obra comportava túnels en molts trams i aqüeductes en altres i l'aigua era injectada directament a la xarxa de distribució. D'aquesta manera, el sobrant no es podia acumular i es desguassava al torrent de la Guineu.
El 1876, els germans Girona negociaren amb la Compagnie des Eaux de Barcelonne (fundada el 1867 a Lieja) la fusió de les dues empreses. Les negociacions es van allargar per un seguit de polèmiques i desavinences i, finalment, el 1881 la CEB va comprar els actius de les Aigües del Baix Vallès. Aquesta societat era la propietària de l'aqüeducte de Dosrius, que coincidia amb el del Vallès a la Trinitat Nova i a partir d'aquest punt discorrien de forma paral·lela, fins a desembocar al dipòsit situat a la falda del Turó de la Rovira, a l'actual Parc de les Aigües. D'aquesta manera, el tram de canalització entre la Trinitat Nova i el Guinardó de la conducció del Vallès va quedar en desús. Poc després, la companyia belga va ser adquirida per una empresa de capital francès i immediatament es va constituir a París la Société Générale des Eaux de Barcelonne, antecessora de l'actual grup Agbar.
El canal va ser explotat fins a mitjans dels anys 1950, quan la població de la ciutat va superar els 1,5 milions d'habitants i es va iniciar la canalització del riu Ter.
El 2004, l'Ajuntament de Montcada i Reixac, el Districte de Nou Barris de Barcelona i el Consorci de Collserola van acordar elaborar un projecte per a convertir l'aqüeducte en una passarel·la per a vianants i ciclistes, entre els barris de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, però el 2022 encara estava pendent d'elaboració.
Referències
Vegeu també
Aqüeducte del Baix Vallès Aqüeducte Dosrius
Vallés Categoria:Patrimoni monumental de Nou Barris Categoria:Ciutat Meridiana