Albino González y Menédez Reigada (Corias, Astúries, 18 de gener de 1881 - Còrdova, 13 d'agost de 1958) va ser un clergue espanyol i bisbe de la diòcesi de San Cristóbal de La Laguna i posteriorment bisbe de la Bisbat de Còrdova. A part de la tasca apostòlica, efectuà una labor adoctrinadora en el nacionalcatolicisme durant el primer franquisme.Menéndez-Reigada (2003). «Introducción». En Hilari Raguer, ed. Catecismo patriótico español. Ediciones Península.

Biografia Formació El 1896 ingressa al Convent de Sant Joan del seu municipi natal. Acabats els estudis d'Humanitats Clàssiques i Filosofia i Lletres en aquest mateix convent, és trasllada a la Facultat de Sant Esteve de Salamanca on estudia dret Civil i Filosofia i Lletres, arribant a completar els doctorats en Teologia i Dret Civil a Salamanca i Madrid.

Becat per la Universitat de Salamanca estudia a la Universitat de Roma el 1911, i Filologia de les Llengües Neolatines a la Universitat de Berlín el 1912. Completa els seus estudis a la Universitat de Friburg i altres de Suïssa.

Sacerdoci i episcopat Va ser ordenat sacerdot el 1906 a Valladolid, amb vint-i-cinc anys.

Bisbe de Tenerife Va ser nomenat bisbe de Tenerife, el 8 de desembre de 1924 pel papa Pius XI, i consagrat a Madrid el 19 de juliol de 1925.Un caso singular: Fray Albino González Menéndez-Reigada, obispo de Córdoba, y las Conversaciones Católicas Internacionales El 10 d'agost de 1925 va ingressar a la diòcesi.

Coincidint amb en Franco quan aquest va ser destinat a les Canàries, després de la guerra civil, el 1939, escrigué el Catecismo patriótico Español, en que s'hi fa apologia del nacionalcatolicisme, es qüalifica el català de dialecte, i s'hi fa secessionisme lingüístic:A. Menéndez Reigada. Catecismo patriático españd, 3." edición. Salamanca 1939, págs. 11 y 12.-Pot dir-se que a Espanya es parla només la llengua castellana, perquè a part d'aquesta tan sols es parla el basc que, com a llengua única, només s'empra en alguns caserius bascos i va quedar reduïda a funcions de dialecte per la seva pobresa lingüística i filològica.

-I quins són els principals dialectes que es parlen a Espanya?

-Els principals dialectes que es parlen a Espanya són quatre: el català, el valencià, el mallorquí i el gallec.-Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta tan sólo se habla el vascuence que, como lengua única, sólo se emplea en algunos caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüistica y filológica. -¿Y cuáles son los dialectos principales que se hablan en España? -Los dialectos principales que se hablan en España son cuatro: el catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallegoAquest manual d'adoctrinament aprovat pel Ministeri d'Educació Nacional franquista i amb una retòrica antisemita i antidemocràtica, va ser retirat com a llibre de text a les escoles a partir de 1945, coincidint amb la derrota de les potències de l'Eix.

Durant el seu pontificat, el 7 de juny de 1941 el cardenal Tedeschini va coronar solemnement la Imatge de la Mare de Déu de les Neus, Patrona de l'Illa de la Palma. Durant aquest periode, va ampliar l'edifici del seminari, va crear el seminari menor, el 1944, i va ordenar 48 sacerdots diocesans.

Bisbe de Còrdova Després de vint anys a Tenerife, va ser traslladat a la diòcesi de Còrdova, on el 9 de juny de 1946 entra com a bisbe a la ciutat. Hi romané fins a la seva mort.

Referències

Enllaços externs Catholic hierarchy

Categoria:Bisbes de Tenerife Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Còrdova Categoria:Bisbes asturians Categoria:Nascuts el 1881