Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà. El seu terme municipal comprèn 22 nuclis de població, dels quals Artesa de Segre n'és la capital. La ciutat d'Artesa de Segre està ubicada en un indret geogràfic peculiar: envoltat per la serralada del Montsec, pel turó del Castellot i pel riu Segre que travessa el municipi, la qual cosa el converteix en un paratge natural de gran interès turístic.
Configura un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central ja que per la població hi transcorre la C-14 que enllaça Salou amb la Seu d'Urgell així com la C-26 que uneix la població amb Balaguer i Lleida o la L-512, que uneix la població amb Tremp i el Pallars.
El seu nom, Artesa, s'associa a pastera o lloc enclotat, que s'identifica amb la seva geografia.
Amb 3.432 habitants (2019), Artesa constitueix el segon municipi amb més població de la Noguera després de Balaguer. Pel que fa a la superfície del municipi, de 175,9 km², és l'11è municipi més extens de Catalunya.
Una peculiaritat d'Artesa de Segre és que tot i només tenir poc més de 3.000 habitants és una ciutat. Això és així perquè l'any 1927 el rei Alfons XIII li va concedir aquest títol. Ho va fer per sol·licitud del seu amic Joan Maluquer i Viladot, membre d'una família amb una llarga vinculació amb el municipi, qui amb aquest gest cercava d'evitar que Artesa de Segre i la seva Horta quedessin inundades per les aigües del pantà que es planejava construir amb presa a Salgar. Ho va aconseguir, i l'embassament no va ser mai construït.
La població de Baldomar constitueix una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).
Geografia Llista de topònims d'Artesa de Segre (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Ubicació
Nuclis de població Inicialment el municipi estava format per Artesa de Segre i alguns altres pocs nuclis però poc a poc diversos pobles del voltant que disposaven d'ajuntament van perdre habitants i van ser forçats a annexar-se a Artesa. Així, el 1857 s'incorporen al municipi Alentorn, Clua, Colldelrat, Collfred, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera, Vernet, Vilves i Seró; el 1930, Baldomar; el 1970, Anya i el 1975, Tudela de Segre.
Clima El clima d'Artesa, com el de molts municipis de Ponent, es caracteritza per estius secs i calorosos, hiverns freds i humits en què impera la boira i primaveres i tardors amb temperatures suaus i en què es concentren la major part de les precipitacions de l'any.
Així, el clima en la major part del municipi d'Artesa de Segre és Mediterrani Continental Sec, com a la resta de la plana de Lleida. Tot i així, en els extrems superiors del municipi situats a la falda del Montsec o en el Montsec mateix (Clua de Meià, la Vall d'Ariet, Comiols i Folquer), és a dir, a altituds superiors que arriben als 1000 metres d'altura, el clima és Mediterrani Prepirinenc Occidental. En aquestes àrees, per tant, les temperatures tendeixen a ser inferiors a les de la resta del municipi i les boires són menys freqüents.
Dades Estació Automàtica Baldomar El 24 de novembre del 2006, el Servei Meteorològic de Catalunya instal·là a Baldomar una estació meteorològica automàtica. A continuació, es mostren les principals variables climatològiques durant el període 2007-2019.Les dades de l'any 2019 encara no estan penjades en els resums que publica el Servei Meteorològic de Catalunya. Per tant, han estat sol·licitades amb el propòsit de poder elaborar aquest article. No es van sol·licitar les dades referents al dia de glaçades i precipitacions, així com les d'irradiació solar. Per tant, les dades de la taula i el gràfic en base aquestes variables són del període 2007-2018.
miniatura|Resultats obtinguts a partir de les dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya miniatura|Resultats obtinguts a partir de les dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya
Història Els inicis de la població es deuen a l'època musulmana, quan els sarraïns construïren un castell i una petita població al turó que actualment corona Artesa. Hi ha documentació de que entre 1018 i 1026 el comte Ramon Berenguer I de Barcelona cedí a Ermengol II d'Urgell, entre d'altres, el castell d'Artesa. Es tractava d'un castell d'origen morisc que tenia tres torres per la qual cosa l'escut de la població actual és un castell de tres torres. Actualment d'aquest castell només en queden alguns vestigis dalt de la muntanya. Amb el temps s'ha anat anomenant aquestes restes del castell com el Castellot i, de fet, han acabat donant nom a tot el turó, que actualment es coneix com el Castellot si bé el nom oficial és Turó de Sant Jordi.
Amb els anys la població descendí de la muntanya i s'establí al lloc on actualment hi ha al poble. La part més antiga de la població és petita i es troba al voltant de l'església actual. Aquest nucli antic està comprès per la plaça major, una plaça tota porxada, així com diferents carrerons antics al voltant d'aquesta. A prop de l'església s'hi troba un antic edifici d'estil plateresc construït al . Es tracta d'un gran casal conegut com La Granja que va ser propietat durant segles al monestir de Montserrat. És un bell edifici de pedra amb un gran pati interior, façana apaïsada i portal de mig punt amb gran dovellatge, que conserva alguns finestrals del de tipus renaixentista. En la dècada del 1960 fou convertit en diversos habitatges que es posaren a lloguer.
La ciutat va ser emmurallada el 1837 durant la primera guerra Carlina, si bé actualment pràcticament no queden restes d'aquestes muralles. La ciutat formà part de la línia del front durant la Guerra Civil en la batalla del Segre i patí diversos bombardejos abans de ser ocupada per les tropes franquistes. Encara són molts els diferents búnquers, trinxeres, refugis i altres elements bèl·lics que es troben al voltant de la ciutat.
L'església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció d'estil neoclàssic (), fou enderrocada el 1965 en quedar petita i se'n construí una de nova en el mateix emplaçament obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble de Gaudí per la qual cosa diversos experts han afirmat que el temple té diversos atributs propis del mestre. L'església, des d'antic, havia pertangut a Sant Pere d'Àger. El 1835 fou adscrita a la diòcesi de Lleida, i després a la de la Seu d'Urgell. A prop d'Artesa també hi trobem l'ermita del Pla, actualment envoltada pel Polígon del Pla, i el santuari de Salgar, que tot i formar part del municipi de Foradada, sempre ha tingut una gran vinculació amb Artesa.
En les darreres dècades la població ha patit canvis molt importants. El tancament de la colònia industrial que s'havia establert a inicis de segle prop del Pont d'Alentorn l'any 1967 va suposar un gran cop a l'economia artesenca i a la seva població, que va accentuar el declivi fins a finals dels anys noranta. Durant la primera dècada dels 2000, el creixent dinamisme de l'agricultura i sobretot la ramaderia, així com, principalment, de la indústria del moble amb el creixement de Mobles Ros, causà un gran augment poblacional a Artesa, que en sí va estimular també la indústria de la construcció. Aquest enorme creixement va ser principalment degut a la immigració, quelcom que va fer que la taxa d'immigrants a Artesa se situés al 20%, valor substancialment més alt al català o espanyol. Des de la crisi, però, aquest dinamisme ha desaparegut i la població d'Artesa ha disminuït.
Economia, Portal web de l'Ajuntament d'Artesa miniatura|Font: Idescat i Observatori del Treball L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Tot i que el terme gaudeix d'una àmplia superfície forestal, són més extenses les terres dedicades al conreu, predominantment de secà, i a les pastures permanents. Les terres de regadiu aprofiten l'aigua del Segre i del canal d'Urgell. Entre la població d'Artesa i el riu Segre s'hi estén una plana força gran coneguda com l'Horta d'Artesa la qual és tota de regadiu i on pràcticament tots els cultius són de blat de moro. En aquests darrers anys, la ramaderia està assumint un gran importància, sobretot amb l'expansió i consolidació d'explotacions ramaderes i, especialment, les dedicades al bestiar porcí.
La Cooperativa d'Artesa de Segre ha permès i impulsat la comercialització d'alguns productes, com ara pinsos, vi, oli, etc. S'ha convertit en una de les principals indústries del municipi, i al mateix temps, ha aglutinat un gran nombre de pagesos de la comarca. Altres activitats industrials a destacar són: la indústria del moble, del paper, de l'oli, l'activitat tèxtil ... miniatura L'activitat comercial també és força important ja que presenta una oferta variada, diversificada, així com competitiva i de qualitat. Els diumenges se celebra el mercat setmanal, i en aquest es concentren una part important de les transaccions comercials.
A més del propi municipi, que ja compta amb 21 nuclis agregats a part de la mateixa Artesa, la població és el punt comercial de referència per altres poblacions d'altres municipis com són Foradada, Cubells, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià. D'aquesta manera, la ciutat ofereix seveis a una població de gairebé 5.000 habitants.miniatura|Font: Idescat i Observatori del TreballPel que fa a l'atur, Artesa de Segre presenta uns nivells molt baixos, quelcom normal en un municipi l'activitat econòmica principal del qual és el sector primari i les indústries que en deriven. Així, l'atur a Artesa és molt inferior a l'observat a Catalunya i Espanya, però també a l'observat a la província de Lleida i a la nostra comarca, la Noguera, però similar al de municipis pròxims de característiques similars. Respecte a la Noguera, és important puntualitzar que el conjunt de la comarca és substancialment superior al d'Artesa pel fet que la seva capital, Balaguer, presenta una taxa d'atur molt superior al de la majoria de municipis que la componen (un 12,82% al setembre de 2019. Malgrat que la seva població suposa un 44,25% de la població de la comarca, el 64,62% dels desocupats hi resideixen).miniatura
Tot i així, és important assenyalar que la taxa de població activa (gent entre 16 i 65 anys que treballen o busquen feina) respecte a la població entre 16 i 65 anys és sensiblement inferior al conjunt català. Així, que la taxa d'atur (desocupats/població activa) sigui inferior pot ser degut a que moltes persones en edat de treballar, no ho fan i no busquen feina, de manera que la taxa pot considerar-se com edulcorada.
Respecte la seva evolució, abans de la crisi econòmica que s'inicià el 2008, Artesa tenia un atur de 3,71% el 2006 i 4,17% el 2007. Durant la crisi pujà gradualment fins a arribar a un màxim de 12,38% l'any 2011, any a partir del qual l'atur s'ha anat reduint. Per tant, aquí es troba una gran diferència amb el mercat català, ja que en aquest l'atur continuà creixent uns quants anys més. A Artesa això no fou així perquè la base de la seva economia, que com s'ha esmentat és el sector primari i les industries relacionades, es va veure molt menys afectat per la crisi. A més, es produí una notable emigració que va fer que moltes persones que no tenien feina, o no en tenien una que els satisfés, marxessin. Una part important d'aquests eren persones d'altres països que havien vingut a Artesa en els anys previs a la crisi, en què l'economia del municipi experimentà un gran creixement. Així, en part, la taxa és baixa però no per motius del tot positius, ja què la marxa de tanta gent (Artesa ha perdut l'11,36% de la seva població des del 2008 al 2019, quelcom degut també a un creixement natural negatiu) ha reduït el dinamisme del municipi, quelcom que ha afectat especialment al comerç.