El Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM) és una organització jihadista salafista afiliada a Al-Qaida. És una de les diverses franquícies nord-africanes que es va produir a l'Afganistan durant el mandat dels talibans. L'organització i els seus membres associats han estat vinculats a importants atemptats, inclosos els atacs de Casablanca de 2003 que van matar trenta-tres persones i l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 que deixar 191 víctimes. Es considera que s'han reprimit nombroses cèl·lules a Europa, ja que les capacitat del GICM han deteriorat de manera significativa.
Història Context El GICM va ser fundat en els anys noranta per reclutes marroquins dels camps d'entrenament d'Al-Qaida a l'Afganistan i antics veterans mujahidins de la guerra afganosoviètica. Formada com una escissió dels grups Harakat al-Islamiya al-Maghrebiya al-Mukatila i Chabiba Islamiya, l'objectiu declarat del GICM era establir un estat islàmic al Marroc. El grup obtenia els diners d'activitats criminals com robatoris, extorsions, falsificació de documents, el narcotràfic i tràfic d'armes a través del nord d'Àfrica i d'Europa. Una cèl·lula primerenca afiliada al grup va ser l'encarregada de matar dos turistes espanyols a l'hotel Atlas Asni de Marràqueix l'agost de 1994. El líder ideològic del grup va ser Ahmed Rafiki, conegut com a Abed Hodeifa, que va ser l'encarregat d'organitzar lluitadors marroquins a l'Afganistan.
Atemptats associats al GICM Juntament amb altres afiliats d'Al-Qaida, el GICM va ser prohibit a tot el món pel comitè 1267 de les Nacions Unides després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. El grup va ser posteriorment vinculat a diversos atacs. El 2003 dotze suïcides del grup associat Salafia Jihadia van ser responsables dels atacs suïcides coordinats a Casablanca que van causar trenta-tres morts.M. Bruguière est cité comme témoin devant un tribunal, Le Monde, 1st of June, 2007 Almenys vuit de les persones condemnades després dels atemptats van ser acusades de ser membres del GICM. Nourredine Nafia, un líder important del grup, va ser sentenciat a vint anys de presó i Saad Houssaini, el sospitós cap del grup militar (arrestat el 2007), va ser sentenciat a quinze anys.
Un any després dels atemptats de Casablanca, el GICM es va convertir en el principal sospitós després dels atacs de Madrid del 2004 que van matar a 191 persones i ferir més de 2000. Una cèl·lula relacionada amb els atacs es va associar amb el GICM a través de Youssef Belhadj i Hassan el-Haski, que es van establir a Bèlgica. Jamal Zougam, un dels principals responsables, havia conegut líders del GICM com Mohammed al-Guerbouzi (conegut com a Abou Issa) al Regne Unit i Abdelaziz Benyaich al Marroc.
El grup també va estar vinculat als atemptats de Casablanca 2007. A més, ha estat actiu en el reclutament de combatents jihadistes a l'Iraq. El GICM ha estat responsable d'almenys un atemptat suïcida contra la Força Multinacional - Iraq.
Activitats i cèl·lules Una gran part dels membres del GICM provenien de la diàspora marroquina a l'Europa occidental, on van estar involucrats en una sèrie de trames terroristes. L'organització a Europa es basa al Regne Unit, però ha tingut nombroses cèl·lules, incloses les cèl·lules dorment sa Espanya, Bèlgica, Itàlia, França, Dinamarca, Turquia, Egipte i els Països Baixos.
Es creu que l'organització europea ha estat dirigida per Mohammed al-Guerbouzi, de nacionalitat britànica i que l'any 2001 va ser detingut per les autoritats iranianes i extradit al Regne Unit. Va ser condemnat in absentia a vint anys de presó al Marroc pel seu paper en el atemptats de Casablanca de 2003. Una cel·la belga liderada per Abdelkader Hakimi, Lahoussine el-Haski, Mostafa Louanani i altres vuit homes va ser declarada culpable el 2006. També es van detenir membres del GICM a Espanya i França. Quatre membres van ser arrestats a les illes Canàries el desembre de 2004, sospitosos de preparar-se per establir una nova base per al grup. Els grups Rabet i Nakcha, amb seu a Catalunya i que van reclutar suïcides a l'Iraq, van ser desmantellats els anys 2005 i 2006. A París, es van detenir tretze persones sospitoses de llaços amb el GICM el 2004. L'imam d'una mesquita a Varese (Itàlia) va ser acusat de recollir fons reclutar membres pel GICM i va ser extradit al Marroc el 2008. Segons la Policia Federal del Brasil, el GICM és un dels set grups terroristes islàmics actius al país i a la zona fronterera amb l'Argentina i el Paraguai. El grup també ha tingut activitat al Canadà.
El 2010 es va considerar que la major part del lideratge de l'organització havia estat empresonat o assassinat, encara que cèl·lules anteriors i els seus membres en general encara es consideraven una amenaça. Encara que no s'ha confirmat oficialment, segons algunes fonts, el grup s'hauria unit a Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). Una cel·la amb vint-i-set membres detinguts a Tetuan el gener de 2007 tenia enllaços logístics i financers amb el GICM i AQIM. Mohamed Moumou (també conegut com a Abu Qaswarah), el segon comandant d'Al-Qaida a l'Iraq, va ser originalment un membre clau del GICM. Karim el-Mejjati, un altre líder fundador del grup, va morir el 2005 després d'haver-se convertit en líder d'Al-Qaida a l'Aràbia Saudita.
Relacions estrangeres Els següents països i organitzacions han definit oficialment el Grup Islàmic Combatent Marroquí com una organització terrorista. País/OrganitzacióDataReferènciesOrganització de les Nacions Unides10 octubre 2002Estats Units d'Amèrica5 desembre 2002Regne Unit14 octubre 2005
Referències
Categoria:Organitzacions armades africanes Categoria:Política del Marroc Categoria:Organitzacions gihadistes