La papallona que picava de peus (en txec Motýl, který dupal), H. 153, és un ballet en un acte compost per Bohuslav Martinů el 1926, basat en la història The butterfly that stamped de la col·lecció de contes Just So Stories de Rudyard Kipling. Aquest ballet mai es va arribar a representar en un escenari, ja que Martinů no va aconseguir un acord amb l'editor dels drets d'autor de Kipling. La versió orquestral de la suite es va estrenar a la ràdio el 1966, oferint un tast parcial de l'originalitat inherent a la composició.
Origen i context Martinů va completar aquest ballet a París el 9 de març de 1926, quan encara estava consolidant el seu llenguatge artístic. L’obra destaca per la seva frescor i encant, amb un color orquestral subtil i una narració musical delicada. La història, basada en Just So Stories de Rudyard Kipling, narra de manera còmica i fantàstica la transformació d’una papallona i la seva companya, seguint el motiu habitual dels contes de Kipling: l’evolució d’animals o éssers màgics influïts per accions humanes o fenòmens naturals.
Després dels ballets Qui és el més poderós del món i Vzpoura (La revolta), amb els quals experimentà àmpliament amb ritmes de jazz aplicats a formes de dansa, Martinů va compondre La papallona que picava de peus. L’obra evidencia la seva fascinació per la poesia oriental, ja present en els primers cicles de cançons Nipponari (1912) i Kouzelné noci (Nits màgiques, 1918) i al ballet Istar. Tot i que anys més tard abordaria temes antics com a L'epopeia de Guilgameix, en aquest ballet es percep, de manera remota, una reminiscència del seu període impressionista juvenil, filtrada per una ironia musical i accentuada pel sentit humorístic que acompanya la narració del conte.
Argument L’òpera narra les aventures del rei Salomó i les seves nombroses esposes. Algunes eren belles, altres no tant, i aquestes últimes sovint discutien amb les primeres, generant molèsties al rei. Només la bella Balkis es mantenia serena. Salomó, capaç d’entendre els animals, escolta una papallona que amenaça la seva esposa amb picar de peus, fet que podria esfondrar el palau. La papallona es disculpa, explicant que només volia espantar la dona malvada.
Balkis, enginyosa, convenç la papallona femenina de provocar el marit amb la picada de peus. La papallona mascle, espantada, recorre al rei, qui activa un anell màgic que fa aparèixer quatre esperits capaços de desaparèixer i tornar a situar el palau segons les accions de la papallona. Quan la picada comença, els esperits fan desaparèixer el palau, provocant por i caos fins que la papallona promet no discutir més. Finalment, el rei ordena que la papallona piqui de peus novament, el palau reapareix i les esposes espantades prometen obediència. Balkis i Salomó celebren el final satisfactori.
Referències
Categoria:Ballets de Bohuslav Martinů Categoria:Composicions musicals del 1926 Categoria:Ballets de la dècada del 1920