Els castells han tingut un paper militar, social i econòmic important a Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1066 amb la conquesta normanda d'Anglaterra. Encara que un petit nombre de castells van ser construïts a Anglaterra al voltant del 1050, els normands van començar a construir-ne de mota i pati (mota castral) i de traçat circular (ringworks) en grans quantitats per a controlar els nous territoris ocupats a Anglaterra i a les Marques Gal·leses.
Durant el els normands van començar a construir més castells de pedra, amb característica de fortalesa quadrada (torres d'homenatge) que van jugar rols militars i polítics. Els castells reials s'utilitzaven per controlar les ciutats principals i els boscos d'importància econòmica, mentre que els castells baronials van ser utilitzats pels senyors normands per controlar els seus estats generalitzats. David I va convidar els senyors anglo-normands a Escòcia a principis del per ajudar-lo a colonitzar i controlar àrees del seu regne com Galloway; els nous senyors van portar noves tecnologies de castell amb ells i els castells de fusta van començar a ser establerts al llarg del sud del regne. Després de la invasió normanda d'Irlanda en la dècada de 1170, en virtut d'Enric II, es van establir allà també castells.
Els castells van continuar creixent en sofisticació militar i comoditat durant el , donant lloc a un fort augment de la complexitat i longitud dels setges a Anglaterra. Mentre que a Irlanda i Gal·les l'arquitectura dels castells va continuar seguint la d'Anglaterra, després de la mort d'Alexandre III la tendència a Escòcia es va allunyar de la construcció de castells grans cap a l'ús de cases torres (tower houses) més petites. L'estil de tower houses també s'adoptaria en el nord d'Anglaterra i Irlanda en els últims anys. A la Gal·les del nord, Eduard I va construir una seqüència de castells militarment poderosos després de la destrucció de les últimes unitats polítiques de Gal·les en la dècada de 1270. Al els castells combinaven la defensa amb el luxe, amb sofisticats arranjaments en l'habitatge, com a jardins i parcs.
Molts castells reals i baronials van ser abandonats, per la qual cosa al només uns pocs es van mantenir amb finalitats defensives. Es va desenvolupar un petit nombre de castells a Anglaterra i Escòcia en palaus del renaixement que van albergar festes fastuoses i celebracions enmig de la seva arquitectura elaborada. Tals estructures estaven, no obstant això, fora de l'abast de tots, excepte de la reialesa i dels barons més rics de la baixa edat mitjana. Encara que les armes de pólvora es van utilitzar per defensar castells de finals del en endavant, es va fer evident durant el que l'artilleria podria ser transportada i portada a un castell assetjat, les armes de pólvora també van exercir un paper important en atac. Les defenses de castells costaners al voltant de les Illes Britàniques van ser millorades per fer front a aquesta amenaça, però la inversió en el seu manteniment es va reduir una vegada més al final del . No obstant això, en els conflictes civils i religiosos de les Illes Britàniques durant la dècada de 1640 i 1650, els castells van tenir un paper clau a Anglaterra. Defenses modernes es van construir ràpidament al costat de fortificacions medievals existents i, en molts casos, els castells van resistir amb èxit més d'un atac. A Irlanda, la introducció de l'artilleria pesant per Oliver Cromwell l'any 1649 va posar fi ràpidament a la utilitat dels castells de la guerra, mentre que a Escòcia les casa torres van resultar ser inadequades per a la defensa contra l'artilleria de la guerra civil, encara que els principals castells com Edimburg van mostrar forta resistència. Al final de la guerra van ser destruïts molts castells per evitar-ne un futur ús.
L'ús militar de castells va disminuir ràpidament durant els anys següents, encara que alguns van ser adaptats per a ús de guarnicions a Escòcia i llocs fronterers clau per molts anys, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Altres castells van servir de presons, fins que la legislació parlamentària al en va tancar la majoria. Durant un període a principi del , els castells van evitar l'arquitectura palatina, fins que va ressorgir com una important funció cultural i social a Anglaterra, Gal·les i Escòcia i foren amb freqüència millorats als segles i . Aquestes reformes van motivar els legisladors per a protegir el patrimoni. Avui, serveixen sobretot com a atraccions turístiques. Historiadors i arqueòlegs continuen estudiant i millorant el coneixement sobre els castells britànics. Hi ha debats acadèmics en els últims anys que posen en dubte la interpretació del material físic i documental entorn de la construcció i ús original.
Invasió normanda Fortificacions anglosaxones La paraula anglesa castle (‘castell’) deriva de la paraula llatina castellum i es refereix a la residència fortificada privada d'un senyor o noble. La construcció de castells a Gran Bretanya i Irlanda va començar després de la invasió normanda de 1066. Abans de l'arribada dels normands, els anglosaxons havien construït burhs, estructures fortificades que daten del al Regne de Wessex. La majoria d'aquests, especialment a les zones urbanes, s'assemblen més a pobles fortificats i per tant, no es poden considerar com a castells. Els burhs rurals eren més petits i en general consistien en una sala de fusta amb una paret que tancava alguns edificis domèstics al llarg d'una torre d'entrada anomenat burh-geat, que pel que sembla tenien una funció cerimonial. A pesar que els burhs rurals eren relativament segurs, el seu paper era principalment cerimonial i no són castells. Va haver-hi, no obstant això, un petit nombre de castells que van ser construïts a Anglaterra durant els anys 1050, probablement per cavallers normands al servei d'Eduard el Confessor. Aquests inclouen els castells de Hereford, Clavering i el del rei Ricard i possiblement el d'Ewyas Harold i el de Dover.
Invasió miniatura|El castell de Hallaton a Anglaterra, mostrant un castell de mota i pati posterior a la invasió ben preservat Guillem, duc de Normandia, va envair Anglaterra l'any 1066 i una de les seves primeres accions després del desembarcament va ser construir el castell de Hastings per protegir les seves rutes de subministrament. Després de la victòria en la batalla de Hastings, els normands van començar tres fases de construcció de castells. El primer va ser l'establiment, pel nou rei, d'una sèrie de castells reials en llocs estratègics. Aquest programa de castells reials es va centrar en el control dels pobles i ciutats d'Anglaterra i les línies associades de comunicació, incloent-hi els castells de Cambridge, Huntingdon, Lincoln, Norwich, Nottingham, Warwick i York. Dels castells construïts per William el Conqueridor dos terços van ser construïts als pobles i ciutats, sovint els que tenien les antigues cases de la moneda anglosaxona. Aquests castells urbans podien fer ús de murs i fortificacions de la ciutat existent, però en general requerien la demolició de cases locals per fer espai per a ells. Això podria causar grans danys, i els registres suggereixen que a Lincoln, 166 cases van ser destruïdes, 113 en Norwich i 27 a Cambridge. Alguns d'aquests castells van ser construïts deliberadament en la part superior d'importants edificis locals, tals com els burhs o sales dels nobles locals, i van poder ser construïts per imitar aspectes dels edificis anteriors, com la porta d'entrada al Castell Rougemont a Exeter, que s'assemblava molt a l'anterior torre burh anglosaxona, probablement això es va fer per demostrar a la població local que ara responien als seus nous governants normands.
La segona i tercera onada de construcció de castells van ser dirigides pels principals magnats, i després pels nous cavallers en les seves noves propietats. El repartiment de les terres conquistades pel rei va influir on s'haurien de construir aquests castells. En alguns llocs claus el rei va donar als seus seguidors grups compactes de finques, incloent-hi els sis rapes de Sussex i els tres comtats de Chester, Shrewsbury i Hereford; destinades a protegir la línia de comunicació amb Normandia i la frontera amb Gal·les. En aquestes àrees els castells dels barons es van agrupar relativament molt junts, però en la majoria d'Anglaterra les propietats dels nobles i, per tant, els seus castells, van estar més àmpliament dispersos. A mesura en què els normands eren empesos cap al sud de Gal·les, i avançaven cap a les valls construint castells al seu pas i, sovint usant els castells més grans dels comtats veïns com a base.
esquerra|miniatura|El castell de Folkestone a Anglaterra, un castell normand d'estil traçat circular. Com a resultat, la construcció de castells de la noblesa normanda a Anglaterra i la manca a la Marca de Gal·les d'un pla estratègic global, van reflectir circumstàncies locals, tals com a factors militars i la disposició de propietats existents i terres de l'Església. Els castells eren sovint situats al llarg de les antigues vies romanes que encara formen la columna vertebral per viatjar per tot el país, tant per al control de les línies de comunicació com per assegurar un fàcil moviment entre diferents finques. Molts castells van ser construïts prop dels ports fluvials interiors i els construïts en la costa en general es trobaven en la desembocadura dels rius o en ports, sent Pevensey i el castell de Portchester rares excepcions. Alguns grups de castells van ser situats de manera que es reforçaven mútuament, per exemple, els castells de Littledean Camp, Glasshouse Woods i Howle Hill Camp on es pretenia actuar com una defensa integrada per a l'àrea al voltant de Gloucester i el seu castell, mentre Windsor va ser un anell de castells construïts al voltant de Londres, separats aproximadament per un dia de marxa. Alguns patrons regionals en la construcció de castells també poden ser vists, relativament pocs castells van ser construïts a East Anglia en comparació de l'oest d'Anglaterra o la Marca de Gal·les; això era probablement a causa de la naturalesa relativament estable i pròspera de l'est d'Anglaterra i que reflectia una escassetat de serfs disponibles o treballadors no lliures (esclaus moderns).
No tots els castells estaven ocupats simultàniament. Alguns van ser construïts durant les invasions i després abandonats, mentre que altres castells nous van ser construïts en altres llocs, especialment al llarg de les fronteres occidentals. Estimacions recents suggereixen que entre 500 i 600 castells estaven ocupats en un moment donat en el període posterior a la conquesta.
Arquitectura miniatura|Fortalesa de pedra del castell de Chepstow a Gal·les, construït en un estil arquitectònic romànic.