Fama Diagne Sène (Thiès, Senegal, 1969) és una poetessa i novel·lista senegalesa en francès.
Biografia Pertany a l'ètnia serer. Fou escolaritzada a Thiès i després marxà a França a llicenciar-se a l'Institut universitaire de formation des maîtres (IUFM) de Bonneuil. Després tornà a Thiès, on va ensenyar geografia, història i llengua francesa al liceu M'Bour.Fama Diagne Sene: An author from Senegal writing in French(in) "Femmes Ecrivaines" The University of Western Australia /French (Retrieved : 10 May 2012) Ken Bugul la va incloure en la llista de "dones il·lustres" de la literatura senegalesa. Le Voyage de l'amitié : des bibliothèques pour le Sénégal Ngue, Julie Christine Nack, University of California, Los Angeles, "Critical Conditions: Refiguring Bodies of Illness and Disability in Francophone African and Caribbean Women's Writing", ProQuest, 2007, pp 151-219,
Apassionada per la literatura, el 1997 va guanyar el Grand Prix de la Présidence amb Chant des ténèbres.Cikuru Batumike, Être noir africain en Suisse : Intégration, identité, perception et perspectives d'avenir d'une minorité visible, L'Harmattan, Paris, 2006, p. 119 Aleshores es va dedicar a la causa de les biblioteques escolars, i va obtenir una borsa per formar-se com especialista en informació documental a l'Alta Escola de Gestió de Ginebra (Suïssa). Va tornar a Senegal el 2005 per formar nous bibliotecaris escolars. Va crear la cooperativa Le Voyage de l'amitié : des bibliothèques pour le Sénégal i una aliança d'empreses amb l'Alta Escola de Gestió de Ginebre. En 2007 fou nomenada directora de la Biblioteca central de la Universitat Alioune Diop de Bambey« Cinq questions à Fama Diagne Sène », 2011 També és membre de l'Associació d'Escriptors Senegalesos.
La seva obra més controvertida fou Mbilem ou le baobab du lion (2010) on denuncia la tradició serer del festival religiós Mbilim, en la que alguns griots sereres s'enterraven en troncs de baobab que eren enterrats en una tomba piramidal amb presents dictats per la religió serer. L'enterrament en tombes i la momificació es donaven entre la noblesa serer, però alguns griots no eren enterrats així. En l'obra Fama critica aquesta tradició i es va acostar a la classe sacerdotal serer (els Saltigues). "« MBILEM OU LE BAOBAB DU LION » de FAMA DIAGNE SENE : Une confrontation entre la tradition et la modernité", [in] PiccMi.com (Retrieved : 10 May 2012) En 2011 va guanyar el Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana."Les écrivains honorent leurs membres les plus méritants" , article sur le site de la Coalition pour la diversité culturelle, 12 août 2011
Obres Le Chant des ténèbres, Dakar, Les Nouvelles Éditions Africaines du Sénégal, 1997 (rééd. 2003), 154 p. Note de lecture dans Éthiopiques Humanité, Éditions Maguilen et Éditions Damel, Dakar et Genève, 2003, 30 p. Les deux amies de Lamtoro. Conte pour enfants (illustr. de Samba Ndar Cissé), Léeboon-Lippoon, Falia Éditions Enfance et Edicef, 2003, 26 p. « Trois hivers à Genève », in Le Camp des Innocents : 15 nouvelles africaines, Éditions Lansman, Belgique, 2006, 223 p. La Momie d'Almamya, Dakar, Les Nouvelles Éditions Africaines du Sénégal, 2004, 264 p. Barça ou Barsakh : les coulisses de la misère, Éditions Damelles du Sénégal, 2009, 61 p. MBilène ou le Baobab du lion, théâtre, NEAS, 2010
Referències
Categoria:Escriptors africans en francès Categoria:Diplomàtics africans Categoria:Escriptors senegalesos Categoria:Persones de Thiès Categoria:Escriptors del segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX