Karl Friedrich Schinkel (Neuruppin, Prússia, 13 de març de 1781 – 9 d'octubre de 1841) va ser un arquitecte i pintor alemany. Schinkel va ser un dels arquitectes més destacats del neoclassicisme prussià.

Biografia esquerra|miniatura|Franz Ludwig Catel, Schinkel a Nàpols, 1824 miniatura|Un segell amb l'Altes Museum de Schinkel Schinkel va néixer a Neuruppin, Marcgraviat de Brandenburg. Quan tenia sis anys, el seu pare va morir en el desastrós incendi de Neuruppin de 1787. Ja de molt jove va mostrar un talent artístic polifacètic: música, dibuix i teatre. Es va convertir en estudiant de l'arquitecte Friedrich Gilly (1772–1800) (els dos es van fer amics íntims) i del seu pare, David Gilly, a Berlín. En aquella època, el gust arquitectònic a Prússia es va plasmar en estil neoclàssic, principalment per Carl Gotthard Langhans, l'arquitecte de la Porta de Brandenburg a Berlín.

Després de tornar a Berlín del seu primer viatge a Itàlia el 1805, va començar a guanyar-se la vida com a pintor. Quan va veure el quadre de Caspar David Friedrich Der Mönch am Meer ('El monjo al mar') a l'exposició d'art de Berlín de 1810, va decidir que mai arribaria a aquell domini de la pintura i es va dedicar a l'arquitectura. miniatura|Altes Museum a l'illa dels Museus de Berlín miniatura|Castell de Granitz

Treballant per a l'escenari, el 1816 va crear un teló de fons amb estrelles per a l'aparició del "Die Zauberflöte " a l'òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart, que fins i tot es cita en les produccions modernes d'aquesta peça.

Després de la derrota de Napoleó, Schinkel va supervisar la Comissió de Construcció de Prussia. En aquesta posició, no només va ser responsable de remodelar la ciutat encara relativament poc espectacular de Berlín en una capital representativa de Prússia, sinó que també va supervisar projectes als territoris prussians ampliats des de Renània a l'oest fins a Königsberg a l'est, com ara l'església de New Altstadt. Tenia la missió de supervisar «els aspectes estètics i artístics» dels edificis.

Schinkel és més conegut pels seus treballs teòrics i els seus dibuixos d'arquitectura que per la seva obra relativament escassa, ja que molt pocs dels seus plans van arribar a ser realitzats. És possible que els seus mèrits s'aprecien millor en els seus dissenys no executats per a la transformació de l'Acròpoli d'Atenes en un palau pel nou Regne de Grècia o pel mai realitzat palau d'Orianda en la península de Crimea. Aquests i altres dissenys van ser recopilats al seu Sammlung architektonischer Entwürfe (Col·lecció de projectes arquitectònics) (1820-37).

Schinkel va dissenyar la medalla de Prússia i posteriorment d'Alemanya, la coneguda Creu de Ferro.

De 1808 a 1817 Schinkel va renovar i reconstruir Schloss Rosenau, Coburg, a l'estil neogòtic. També va reconstruir les ruïnes de l'Abadia de Chorin.

Als 60 anys, el 9 d'octubre de 1841, Schinkel va morir a Berlín, província de Brandenburg.

Estil esquerra|miniatura|Plànol de la proposta del Palau d'Orianda, Crimea miniatura|Castell al costat del riu (Schloß am Strom), 1820 miniatura|Gotische Kirche auf einem Felsen am Meer, 1815 miniatura|Monument a Schinkel a Schinkelplatz, Berlín L'estil de Schinkel, en el seu període més productiu, es defineix per un gir cap a l'arquitectura grega més que no pas imperial romana, un intent d'allunyar-se de l'estil que estava vinculat als recents ocupants francesos. (Així, és un destacat defensor del renaixement grec.) Creia que per evitar l'esterilitat i tenir ànima, un edifici havia de contenir elements de la poètica i del passat, i tenir un discurs amb ells.

Els seus edificis més famosos existents es troben a Berlín i als voltants. Aquests són la Neue Wache (1816–1818), el Monument Nacional per a les Guerres d'Alliberament (1818–1821), la Schauspielhaus (1819–1821) al Gendarmenmarkt, que va substituir el teatre anterior que va ser destruït per un incendi el 1817, i l'Altes Museum a l'Illa dels Museus (1823–1830). També va realitzar millores al Palau del Príncep hereu i al Schloss Charlottenburg. Schinkel també va ser responsable de la decoració interior de diverses residències privades de Berlín. Encara que els propis edificis han estat destruïts durant molt de temps, es van poder rescatar parts d'una escala de la casa Weydinger i construir-les a la Nicolaihaus de Brüderstr i el seu menjador formal al Palais am Festungsgraben.

Schinkel va ser àmpliament patrocinat per la família reial prusiana, produint dissenys per al castell de Stolzenfels i completant el palau de Charlottenhof per al rei Frederic Guillem IV i per als seus germans, el palau de Babelsberg i el palau de Glienicke.

Entre 1825 i 1827, va col·laborar amb Carl Theodor Ottmer en dissenys per a la Berliner Singakademie per a Sing-Akademie zu Berlin. Des de 1952, es coneix com el Teatre Maxim Gorki.Malgorzata Omilanowska

Més tard, Schinkel es va allunyar del classicisme per complet, abraçant el neogòtic a la seva Església Friedrichswerder (1824–1831). La Bauakademie de Schinkel (1832–1836), el seu edifici més innovador, va evitar les convencions historicistes i semblava indicar el camí cap a una arquitectura modernista de línies netes que esdevindria destacada a Alemanya només a principis del .

Schinkel, però, destaca tant pel seu treball teòric i els seus esborranys arquitectònics com pels relativament pocs edificis que es van executar realment segons els seus dissenys. Alguns dels seus mèrits es mostren millor en els seus plans no executats per a la transformació de l'Acròpolis atenesa en un palau reial per al nou Regne de Grècia i per a l'erecció del Palau d'Orianda a Crimea. Aquests i altres dissenys es poden estudiar al seu Sammlung architektonischer Entwürfe (1820–1837) i al seu Werke der höheren Baukunst (1840–1842; 1845–1846). També va dissenyar la famosa medalla de la Creu de Ferro de Prússia i més tard d'Alemanya.

S'ha especulat, però, que a causa de les difícils circumstàncies polítiques –ocupació francesa i dependència del rei prussià– i la seva mort relativament primerenca, que li van impedir veure l'explosiva industrialització alemanya de la segona meitat del , va no va poder estar a l'altura del veritable potencial que mostren els seus esbossos.

Obres destacades

Pintures

Edificis

Commemoració El seu retrat va aparèixer al bitllet de 1.000 emès pel Reichsbank des de 1936 fins a 1945. La impressió va cessar el 1945, però el bitllet va romandre en circulació fins a l'emissió del marc alemany el 21 de juny de 1948.

Galeria

Referències

Bibliografia Jörg Trempler: Schinkels Motive. Matthes i Seitz, Berlín, 2007,. Christoph Werner: Schloss am Strom. Die Geschichte vom Leben und Sterben des Baumeisters Karl Friedrich Schinkel. Bertuch-Verlag, Weimar 2004,. Christoph Werner: Castle by the River: La vida i la mort de Karl Friedrich Schinkel, pintor i mestre d'obres: una novel·la. Tredition, Hamburg, 2020,. Christoph von Wolzogen: Karl Friedrich Schinkel: Unter dem bestirnten Himmel. Biografia. Edició Fichter, Frankfurt, 2016,. John Zukowsky (ed.): Karl Friedrich Schinkel 1781–1841: The Drama of Architecture. Amb assaigs de Kurt W. Forster i Wolfgang Pehnt, 2020 ,.

Enllaços externs Col·lecció en línia de dibuixos originals de les seves obres [http://www.schinkelgesellschaft.de Karl-Friedrich-Schinkel-Gesellschaft] Societat Schinkel a Neuruppin

Categoria:Arquitectes del Neoclassicisme Categoria:Arquitectes alemanys Categoria:Pintors del Neoclassicisme Categoria:Morts a Berlín Categoria:Artistes de Brandenburg Categoria:Artistes prussians Categoria:Comandant de l'orde de la Dannebrog Categoria:Arquitectes morts al segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XVIII Categoria:Arquitectes nascuts al segle XVIII Categoria:Pintors alemanys del segle XIX Categoria:Pintors morts al segle XIX