El colibrí de Hartert (Phlogophilus harterti) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita als boscos dels turons andins del centre i sud-est del Perú.
Descripció El colibrí de Hartert fa de 7,2 a 7,5 cm de llarg i pesa de 2,2 a 2,7 g. El mascle i la femella adults són iguals. Tenen el bec curt, recte i negre. Les parts superiors són verdes. Tenen una taca blanca darrere de l'ull. La gola i el centre del pit i el ventre són blancs i la resta de les parts inferiors són de color beix. El parell més interior de plomes de la cua és de color verd amb una ampla punta negra; els altres són brillants amb una banda negra diagonal ampla. Els juvenils s'assemblen als adults, però les plomes del cap i del coll tenen serrells de color beix.
Distribució i hàbitat El colibrí de Hartert és endèmic de Perú, té una distribució discontínua al centre i sud-est d'aquest país. Es troba als contraforts andins orientals dels departaments de Huánuco, Pasco, Cusco i Puno.
Es troba a l'interior del bosc primari i secundari del Perú, orincipalment en boscos humits a elevacions entre 750 i 1.500 m, amb investigacions recents al Parc Nacional de Manu que suggereixen un rang òptim més estret de 867-1.545 m. Les característiques clau de l'hàbitat inclouen parcel·les de bambú Guadua envoltats de boscos muntanyos baixos, que són especialment importants durant les èpoques de reproducció.
Comportament Moviment El colibrí de Hartert és majoritàriament sedentari, però es creu que són probables alguns moviments altitudinals .
Alimentació S'alimenta de nèctar de diverses plantes amb flors, com ara epífites, arbustos i petits arbres de famílies com Rubiaceae, Ericaceae i Gesneriaceae.
Reproducció No se'n sap res sobre la fenologia reproductiva.
Vocalització El cant és "una sèrie de notes estridents i agudes que descendeixen seqüencialment en to, 'SIIII siii suuu'."
Estat de conservació La UICN ha valorat el colibrí de Hartert com en risc mínim. Encara que l'hàbitat està generalment intacte, la tala i la conversió a l'agricultura són amenaces. "Accepta la modificació de l'hàbitat per part de l'home, sempre que quedin fragments de bosc i creixement secundari".
Taxonomia i sistemàtica El colibrí de Hartert va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch i el polonès Jean Stanislaus Stolzmann l'any 1901 amb el mateix nom científic i la localitat tipus "Huanaypata, Perú".
És una espècie germana de del colibrí de collar blanc (P. hemileucurus). És monotípic.
El nom genèric Phlogophilus prové de les paraules del grec antic «phlox» que significa “flash de llum”, i «philos» que significa qui “estima”; i el nom de l'espècie harterti commemora l'ornitòleg alemany Ernst Hartert (1859–1933).
Referències
Hartert Categoria:Ocells endèmics del Perú