Seva és un municipi de la comarca d'Osona al sud de la regió de l'Alt Ter que es troba a una altitud mitjana de 630 metres a la zona poblada. El 2024 tenia 3.759 habitants, amb un lleuger augment des de 2016, quan n'eren 3.446. Té una extensió de 31 km² i està situat al sud-est de la comarca d'Osona i a la falda nord-oest del Montseny.
El poble de Seva està documentat des de l'any 904 i es conserven alguns elements antics als seus edificis i restes històriques dins del nucli urbà.
Aspectes geogràfics Llista de topònims de Seva (muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).
Situació i límits del terme Seva encara conserva un equilibri entre la natura i l'acció de l'home. La població que hi ha fa que no s'hagi degradat ni el seu nucli ni els seus entorns.
El territori s'estén des de l'eix central de la plana de Vic, format per l'autovia de la C-17 de Barcelona a Puigcerdà fins a Viladrau (l'inici de la província de Girona) i fins al turó de Matagalls Xic.
El terme, després de l'annexió del poble de Sant Miquel de Balenyà, té 31 km². El sector central, d'uns 25 km², està format pel terme parroquial de Seva. Aquest sector té una forma allargada d'uns 8 km de llarg per 3 km d'amplada. Al centre hi ha la població de Seva o capital del municipi, situada a 663 m d'altitud. Delimita amb el municipi de Taradell, per la part del nord; amb Viladrau, per l'est; amb el Brull, per la part del sud, i amb Tona, per l'oest.
Hidrologia El terme no compta amb grans rius o rierols. La divisòria d'aigües entre les conques del Ter i del Besós es troba a un extrem del terme de Seva. El poble desaigua pel Gurri al Ter. El Gurri es forma al llevant del terme per l'aiguabarreig de diferents rierols.
Recullen aigües de Terrassola (barriada del Muntanyà) i les del vessant nord del Matagalls Xic a través de diferents torrents, on s'ha construït un modern embassament per retenir aigües per a un ús domèstic i d'emergències per al municipi
Vegetació Té la vegetació característica del Montseny. Tot i que varia per l'altitud, destaquen arbres com ara l'alzina, el pi i el roure.
Originàriament, hi predominava el roure martinenc, que amb el temps va ser suplantat per altres espècies com ara el pi (que el podem trobar a les nostres latituds) des de fa uns dos mil anys. Els roures han rebrotat a tot arreu i els petits matolls s'han convertit en un bosc de roures que progressa lentament.
Clima miniatura|Gràfic de la pluviositat de Seva en els últims mesos
El clima és més temperat que el del centre de la Plana de Vic; tanmateix, és un clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima. Això fa que les temperatures mitjanes oscil·lin entre els 10º i els 14º, tot i que en, ple hivern poden arribar a passar els -10º i a l'estiu superar els 30º.
Les precipitacions van entre els 700 i 900 mm; la primavera i la tardor són les estacions de major pluviositat. A l'estiu és l'etapa més irregular, ja que la mitjana de les precipitacions va dels 150 als 250 mm.
Paisatge El municipi s'integra plenament en la configuració geològica de l'època eocènica que caracteritza la comarca d'Osona. Això és totalment vàlid per als sectors nord i ponentí del terme, mentre que a l'est sud-est hi ha formacions del paleozoic que és característic del Montseny. Aquest fet fa que el sector ponentí sigui dels terrenys més tous de fons de llac, les quals més endavant es convertiran en zones sorrenques de color rogenc.
Pertany a la zona d'erosió de la Plana de Vic, situada a l'extrem de la Depressió Central Catalana, però per un extrem, en estar emparada pel Montseny, s'escapa de la zona climàtica que caracteritza la Plana. D'altra banda a la zona del Congost, és més oberta a la marinada. La població es troba justament a l'indret on es produeix el canvi morfològic i de vegetació més notable.
Del poble cap avall abunden les masies, i els camps de conreu, mentre que cap a llevant, sobretot per la zona de Terrassola, la població és molt més escassa i els terrenys no són gaire bons per al conreu.
Nuclis de població i altres indrets del terme Sant Miquel de Balenyà Sant Miquel de Balenyà, una entitat municipal descentralitzada (EMD) és a una altitud mitjana de 585 metres. Tenia 1.264 habitants l'1 de gener del 2014. La seva història està documentada des de l'any 972; però aleshores tenia el nom de l'Aguilar.
Les urbanitzacions Can Garriga La urbanització de Can Garriga és la tercera urbanització més gran però la segona en empadronats, actualment hi resideixen 261 persones, tot i que hi ha molta gent que hi té una segona residència. Compta amb un local social. Dins de la urbanització hi ha el Mas Garriga o Can Garriga que és el que dona nom a la urbanització.
El Muntanyà El Muntanyà és la urbanització més gran de Seva en extensió. Compta amb 210 persones empadronades, però molta gent també la té com a segona residència. El nom del Muntanyà prové d'una antiga masia documentada el 1041. Aquesta urbanització compta amb un local social i instal·lacions hoteleres i esportives. El 1991 s'hi va instal·lar el Club Hípic amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Va ser la seu olímpica d'hípica on es van fer les competicions de doma clàssica i de pentatló.
El Pinós El Pinós és la segona urbanització més gran de Seva i la primera quant a persones empadronades, unes tres-centes. L'històric hostal del Pinós, a tocar de la carretera de la C-17, li va donar el nom.
Perafita La urbanització de Perafita és la segona més petita amb només cinc empadronats el 2014. El nom de la urbanització prové del menhir de Perafita que és davant de la petita capella de Perafita. El menhir data d'uns 2200 anys abans de Crist.
Serrabardina Serrabardina és la urbanització més petita del municipi, tot i que té 85 empadronats, amb molta gent fent-la servir de segona residència. El nom prové del mas de Serrabardina documentat al 1689. Aquesta barri limita amb el Brull.
Les masies El mas Figueroles El mas Figueroles és un del que conserva millor l'antiga construcció, documentat des de 1201, però certament més antic. Està situat entre boscos i conreus a poc més d'un kilòmetre del poble de Seva. L'origen del mas, com la resta de masos és desconegut, només es pot assegurar que existia al 1201. La torre quadrada data del .
El fet que el Mas de Figueroles estigui molt sovint habitada, fa que el seu ornament interior i mobiliari no desdigui en res la seva noble presència
El mas Sors miniatura|La font del Sors
Actualment el Sors és un gran casal residencial envoltat per un gran jardí i que es troba a la part nord de la població, gairebé unit al nucli.
Es va transformar el mas en un casal residencial entre els anys 1878 i el 1879 tot i que ja havia patit moltes reformes. El Sors té un nucli central del com ho revela el seu aparell constructiu i un finestral partit per una columneta del mateix segle. Al va patir una ampliació amb un altre finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Totes les reformes fan que sigui difícil de destriar els elements originals dels afegits.
El mas donava un cert to a la vida grisa de la població de Seva del segle passat i gràcies a la família del Sors, el 31 d'agost del 1900 va conèixer el primer automòbil i altres avenços.
El Prat de Seva miniatura|El Mas Prat de Seva
El Prat està a l'entrada de la població venint de ponent, frega la carretera de l'Estació de Balenyà a Viladrau i avui en dia està integrat a la població.
Els inici del mas s'hi va afegir una torre de defensa i més tard un cos amb galeries. El mas té dos cossos, on la part més antiga té la planta rectangular amb un bonic portal de l'any 1646. Al segon pis i les golfes hi ha finestres situades a diferents nivells, amb diferents mides i que no segueixen una disposició lògica.
La família Prat sempre va ser molt vinculada al poble de Seva i li devem la creació del carrer de Bonaire, a l'inici de l'actual carretera del Brull.
El Riquer El mas Riquer, avui és avui una casa residencial i que és al costat de la carretera de l'Estació de Balenyà. La documentació mes vella d'aquest mas fa esment l'any 1296 i 1348.
El mas és un edifici que mira a migdia, amb teulades als dos vessants laterals i amb un portal molt bonic adovellat. A la planta baixa i té unes finestres de llinda plana, una a cada banda del portal i al tercer pis hi ha tres finestres amb arcs conopials formant eixos amb el portal. Aquesta part és la més antiga, edificada al . L'altre edifici construït a la part esquerre, és un cos rectangular de bona pedra i angles ben cuidats. A la part posterior del mas hi destaca una caseta espirejada d'obra molt moderna.
El mas Cendra Entre la carretera de l'Estació de Balenyà i Viladrau hi ha un petit puig on hi ha el mas Cendra. És una masia amb un teulat a dos vessants que aboquen l'aigua a les façanes laterals. La importància històrica del mas es veu en el seu volum, compost per una planta, un segon pis i unes golfes. Està remarcat per finestres envoltades d'unes àmplies llindes de pedres. Es mostra com una obra feta al .
La família Cendra va desintegrar-se a partir de l'any 1939, degut a la repressió franquista durant la dictadura quan es van exiliar del país. Des d'aquell moment el mas va ser ocupat per diferents masovers i les terres van ser venudes. Actualment, la finca l'ha adquirit l'advocat Eugeni Gay i la seva família que l'han restaurat i l'han convertit en habitatge.
El mas Montmany El mas Montmany és el més apartat de tots. Es va construir sobre un pendent sobre un vell torrent a prop de la font de Montmany, envoltada de densa vegetació.
A la darreria del el mas va ser venut a la família d'Antoni Portet, ja instal·lada a Seva feia uns quants anys, la qual va començar a reformar-lo totalment, amb la construcció d'un doble pis i un porxo a la part baixa. La transformació en casa residencia va ser total, el color vermell li dona un caràcter exòtic dins dels masos de Seva. Actualment la casa és un espai habilitat per celebracions, amb l'essència austera inicial però còmode alhora, juntament amb els espais a l'aire lliure.
El mas Quadrada El mas Quadrada està situat al sud-est del poble, ara incomprensiblement amb ruïna, dins d'un gran solar envoltat de carrers urbanitzats i de cases residencials. Té la major part del teulat caigut i se l'han espoliat de vells finestrals i altres coses que el caracteritzaven. Fins a mitjan es deia Mas Barcelona, però a partir del final del mateix segle es va passar a anomenar el Mas Quadrada per haver passat a un altre propietari amb aquest cognom.
El mas Serrabardina El mas Serrabardina és un dels masos tradicionals del terme. S'hi pot accedir per la carretera de Seva al Brull per una pista que surt al mig d'un revolt, enfront de la font de la Serra. L'indret del mas es manté tranquil tot i que un part de la finca s'ha urbanitzat i omplert de cases residencials.
El cos del mas és rectangular i amb dos pisos, amb un teulat a dues vessants laterals. A la porta principal hi ha un escut amb una serra i a sota la data de 1688. Totes les finestres estan emmarcades i a la façana oposada hi ha un portal de llinda plana amb la data de 1770. La família propietària hi viu, tot i que s'ha perdut l'antiga documentació familiar, i això fa difícil escriure'n la història.
Síntesi històrica La documentació fa esment del territori de Seva per primera vegada l'any 904. A partir d'aquest moment comencem a conèixer que estava molt ben delimitat dins la comarca d'Osona. Tot això ens dona mil cents anys d'història coneguda, però molts mil·lennis abans en els quals ens consta que aquests entorns eren habitats, però dels que no en sabem gaire.
Prehistòria miniatura|Menhir de Perafita a la urbanització de Perafita Les troballes fetes i estudiades als vessants de la vall de Sau, ens diuen que la comarca d'Osona ja estava habitada des del Paleolític superior i el mesolític, per tant d'uns 15.000 o 20.000 anys abans de Crist.