El colibrí amazília ventre-roig (Saucerottia castaneiventris) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) És endèmica de Colòmbia on habita boscos del nord. Pertanyent al nombrós gènere Saucerottia, inclòs anteriorment en Amazilia.
Descripció El colibrí amazília ventre-roig mesura una mitjana de 8,4 cm de llargada. El bec a la part inferior és vermell i a la part frontal és negre. De color bronze vermellós lluminós a l'esquena, gropa de color beix grisenc; gola i pit verd iridescent; ventre castany roig; ales castanyes porpra amb vores negres, la part inferior de les ales castany fosc. La femella té el ventre de color més clar i una banda blanca a la part superior de la gola. Els exemplars juvenils tenen plomes de color rovell al coll.
Distribució i hàbitat El colibrí amazília ventre-roig només es troba als departaments de Santander i Boyacá, tot i que se n'ha trobat un exemplar a 120 m sobre el nivell del mar, a la Serranía de San Lucas, al departament de Bolívar.
Viu a canons arbustius i a les vores del bosc humit de muntanya inferior. Es troba principalment entre els 500 i els 1500 m, rarament fins als 2000 m d'altitud.
Ecologia Comportament El colibrí amazília ventre-roig presenta un comportament territorial sobretot on hi ha una bona floració de T. gigantea. La competència interespecífica a la regió és amb les espècies: colibrí amazília de clapell blau (Saucerottia cyanifrons), colibrí rutilant (Colibri coruscans), colibrí latzulita (Campylopterus falcatus), colibrí maragda cuacurt (Chlorostilbon poortmani), colibrí amazília de Tzacatl (Amazilia tzacatl), colibrí de Mulsant (Chaetocercus mulsant), coereba (Coereba flaveola) i bosquerola de Tennessee (Vermivora peregrina).
Alimentació S'alimenta del nèctar de les flors. L'espècie floral més visitada per aquest colibrí és el iátago, anomenat localment natalcero, naranjillo o cajeto, Trichanthera gigantea. Altres flors que utilitza aquest colibrí, però ocasionalment, són: Erythrina edulis, Salvia xeropapillosa (sàlvia), Ingagagadonha i Ingagadon edulant. En general, hi ha pocs registres de visites a aquestes espècies. La planta Bryophyllum pinnatum va ser l'espècie que va visitar "il·legítimament", donat que el colibrí tenia accés al nèctar de la flor a través de perforacions de la corol·la fetes per el coereba (Coereba flaveola).
Reproducció miniatura|Amazilia castaneiventris, il·lustració de Gould i Richter a "A monograph of the Trochilidae, or family of humming-birds", 1861. La reproducció s'observa en èpoques de més abundància floral de T. gigantea. El niu és de forma rodona a la base i de forma irregular a la part superior “com una cistella amb una boca desigual”. Està fet amb pèl de cabra, teranyines, líquens i fibres vegetals entrellaçades.
Estat de conservació El colibrí amazília ventre-roig és el membre més rar del seu gènere i està classificada com a gairebé amenaçada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) a causa del reduït abast i població, estimada entre 10.000 i 20.000 individus madurs. Fins al 2019 estava classificat com a amenaçat d'extinció, però la nova informació indica que l'abast, la disponibilitat d'hàbitat i la mida de la població són més grans del que s'havia suposat anteriorment, tot i que no és clar si la població i l'hàbitat adequat encara estan en declivi.
Taxonomia El colibrí amazília ventre-roig va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg britànic John Gould l'any 1856 amb el nom científic Amazilius castaneiventris i la localitat tipus "Bogotà, Colòmbia".
Aquesta espècie juntament amb un grup d'altres deu espècies tradicionalment eren incloses en el gènere Amazilia. L'any 1999 es va proposar la separació en els gèneres ressuscitats Agyrtria i d'altres en Saucerottia, basant-se principalment en les característiques morfològiques i del plomatge, però aquesta tesi no va ser adoptada per la majoria de les classificacions a causa de la manca de millors proves. Una sèrie d'estudis filogenètics que van culminar amb l'estudi de McGuire et al. (2014) van confirmar que el gènere Amazilia era altament polifilètic. En la classificació proposada per resoldre la polifília del gènere, Stiles et al. (2017) van reafirmar la resurrecció del gènere Saucerottia per a aquest grup d'espècies, que va ser reconeguda pel Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) en la proposta núm. 781.
És una espècie monotípica.
Etimologia El nom genèric Saucerottia es va prendre del nom específic Trochilus saucerrottei, que al seu torn commemora el metge i ornitòleg francès Antoine Constant Saucerotte (1805–1884); i el nom de l'espècie castaneiventris es compon de les paraules llatines «castaneus» que significa “castany” i «ventris, venter» que significa “ventre”.
Referències
Ventreroig Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud