Apol·lodor de Damasc () fou un arquitecte i enginyer grecoromà d'origen siri que va viure durant el 2n segle dC,George Sarton (1936), "The Unity and Diversity of the Mediterranean World", Osiris. 2: 406-463 sota els emperadors Trajà i Hadrià.
Com a arquitecte, va ser autor de diversos tractats tècnics, i la seva producció arquitectònica li va valer una immensa popularitat en vida. És un dels pocs arquitectes el nom dels quals es conserva des de l'antiguitat, i se li atribueix la introducció de diverses innovacions orientals a l'estil imperial romà, com ara convertir la solució de cubrició en cúpula en un estàndard arquitectònic. També se'l coneix com a Apollodorus Mechanicus o Apol·lodor Mecànic.
Biografia Apol·lodor va néixer a Damasc, a la Síria romana. Les fonts modernes el consideren nabateu, o com a grec. Ni Cassi Dió ni Procopi, erudits i historiadors de l'antiguitat, esmenten els seus orígens quan escriuen sobre ell. Se sap poca cosa de la seva joventut, però va començar la seva carrera com a enginyer militar. Va conèixer el futur emperador Trajà a Damasc, qui després el va cridar a Roma quan era cònsol l'any 91 dC, després del seu vintè aniversari. Més tard el va acompanyar durant la Segona Guerra Dàcia l'any 105 dC.
Cassi Dió informa que Apol·lodor va ofendre Hadrià en menysprear i ridiculitzar les incursions de l'emperador en l'arquitectura, cosa que va conduir al seu desterrament i mort.R. T. Ridley (1989), "The Fate of an Architect, Apollodoros of Damascus", Athenaeum. 67: 551–565. Avui, tot i que alguns experts consideren aquest possible episodi coherent amb els actes de ira i violència documentats d'Hadrià, molts historiadors moderns posen en dubte aquest esdeveniment. Segons Jona Lendering, els experts moderns consideren que és improbable que l'anècdota hagi ocorregut, a causa de la preocupació d'Adrià per amenaces molt més grans al seu poder al principi del seu regnat, i que les possibles crítiques d'Apol·lodor fossin castigades.
Obra La directora de l'Institut Italià de Cultura de Damasc, Fiorella Festa Farina, va descriure la destresa tècnica d'Apol·lodor com derivada de les seves arrels culturals i de la tradició arquitectònica de Síria; i que devia el seu domini particular a la cultura nabatea filtrada a través dels modes de pensament grecs. Era conegut pels seus dissenys pràctics i robustos. Probablement va ser a causa de la seva influència que les cúpules, un element arquitectònic d'arrels orientals, es van convertir en un element estàndard de l'arquitectura romana.
Per a Trajà, a més d'un Odeum i un gimnàs a Roma, va construir, entre altres obres menors:
els Mercats de Trajà la Columna Trajana, la primera del seu tipus el Fòrum de Trajà, Fora de la capital, Apol·lodor va dissenyar per a Trajà: el Pont de Trajà a la Dàcia el pont d'Alconétar sobre el Tajo a Hispania l'arc de triomf de Trajà a Benevent l'arc de Trajà a Ancona el Trofeu de Trajà prop d'Adamclisi, Romania
Per a Hadrià va construir, entre d'altres: el Temple de Trajà el Panteó de Roma Apol·lodor és també autor del tractat “Màquines de setge” (, Poliorcètica) dedicat a un emperador anònim, probablement Trajà.
Referències
Categoria:Arquitectes de l'antiga Grècia Categoria:Damasquins Categoria:Sirians de l'antiguitat Categoria:Morts a Roma Categoria:Arquitectes romans Categoria:Arquitectes asiàtics Categoria:Artistes sirians Categoria:Romans del segle I