Joan Rafí Vidal, en realitat Joan Rafí Sastre (Vilabella, Alt Camp, 1798 - Tarragona 1827) va ser un hisendat i militar català. Era conegut per Rafí Vidal, el renom de la casa pairal, cal Vidal de Vilabella.
Es va casar el 1814 amb Josepa Segú i va tenir cinc fills. D'ideologia conservadora i profundament religiós, no va dubtar ni un moment a afegir-se a la insurrecció reialista contra els liberals durant el Trienni Liberal, lluitant sota les ordres del general Romagosa i del Baró d'Eroles a la Guerra de la Regència d'Urgell. Quan Francisco Espoz y Mina va conquerir la Seu d'Urgell va marxar a França retornant a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Als inicis de la Dècada Ominosa, a partir de 1824 va viure a Vilabella i a Tarragona.
La seva actuació a la Guerra dels Malcontents L'any 1826 va ser nomenat coronel sotsinspector del govern militar de Tarragona i l'any següent se li encomanà la repressió dels Malcontents que actuaven per la zona del Camp de Tarragona. Fingint acatar les ordres rebudes, es presentà a Reus el dia 4 de setembre de 1827 amb una columna de 200 homes davant d'una reunió de l'ajuntament presidit per l'alcalde Antonio Chamochín reclamant vint-i-vuit mil rals per fer front a les despeses de la seva marxa contra els sublevats. Portava en aquest sentit una ordre del governador de Tarragona. L'alcalde i els regidors van citar per a l'endemà els veïns importants perquè fessin les aportacions necessàries, i si no "sufrirán rigurosos apremios militares". Rafí va seguir a Reus i ocupà llocs estratègics amb els seus homes. El dia 7, a les 9 del matí, Rafí es va presentar davant de l'alcalde i els regidors acompanyat de tots els caps i oficials dels voluntaris reialistes i es pronuncià a favor dels revoltats que deia combatre. Va exigir 200.000 rals que havien de ser donats abans de les 5 de la tarda o anunciava represàlies. A les 11 del matí, havent marxat Rafí de l'ajuntament, els regidors van mostrar un gran espant davant la concentració de forces que s'havia aplegat al Quarter la nit abans, i reuneixen diversos ciutadans per mirar de recollir els diners exigits. A les 2 de la tarda, uns oficials de Rafí amb quaranta o cinquanta homes armats es van presentar a l'ajuntament reclamant els diners, amb el rellotge a la mà, mentre rebien notícies de que algunes partides de soldats sublevats passaven per les cases de la vila i feien presoneres algunes persones. El 9 de setembre Rafí va fer formar a la plaça del quarter als batallons de reialistes exigint que es passessin a la facció. Una majoria s'hi va negar i Rafí amenaçà amb saquejar Reus. Però l'alcalde Chamochín, preveient la jugada, havia fet tancar els comerços i avisat a la gent perquè es quedés a les cases. Rafí va emportar-se alguns hostatges i va marxar de Reus, però deixà sentinelles a les parts de fora de les portes de la vila, que a la matinada van impedir la sortida dels pagesos i els comerciants a no ser a canvi d'un alt peatge. L'ajuntament va negociar i va aconseguir que no s'emportés els hostatges més enllà de Castellvell, però va haver d'acceptar una exigència de pagament de 100.000 duros per a alliberar la vila. Es van alliberar la majoria d'hostatges, i Rafí se'n va quedar uns deu o dotze."Actes Municipals 1825-1828 i 1830" fol. 149-157
Mentrestant una sèrie de pobles del Camp s'havien revoltat a favor dels Malcontents, i Rafí, amb l'objectiu de coordinar el moviment, va prendre el títol de comandant general de l'exèrcit restaurador del corregiment de Tarragona i va instaurar una Junta Corregimental a Alforja el 13 de setembre, de la qual se'n reservà la presidència. L'arribada de Ferran VII a Tarragona va deixar els revoltats sense arguments, ja que deien lluitar a favor del rei. Rafí, uns dies abans havia ocupat el Coll de Balaguer per a evitar el pas del Batalló de San Fernando que precedia el rei, manat pel general Manso. Quan aquest va arribar, Rafí deposà les armes per no haver d'enfrontar-se amb ell, i s'entrevistà amb Ferran VII. El monarca li va prometre l'indult si es rendia. Rafí Vidal, encara que va presentar oposició i va lluitar amb les tropes del batalló del monarca a les que va derrotar, no es va enfrontar amb el Rei, a qui era lleial de totes maneres. Va acceptar els termes de rendició, i va ser portat pres a Tarragona, juntament amb altres caps revoltats on esperava l'indult. El Rei va pacificar tot Catalunya i va marxar en direcció a València el 28 d'octubre de 1827. Rafí i Albert Olives, tinent coronel retirat i regidor a Reus que s'havia pronunciat amb Rafí, van ser afusellats a Tarragona el dia 5 de novembre amb el càrrec de ser caps de la revolta. Després els van penjar a la plaça d'armes situada entre la porta de Lleida i la de Sant Francesc, on el seu cadàver va ser exposat al públic durant tot el dia amb un cartell al pit en què figurava escrit el motiu de la sentència.
Referències
Bibliografia Aguadé i Sordé, Jaume. Joan Rafí Vidal: un heroi de Vilabella, cap dels Malcontents. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 1998.
Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Morts a Tarragona Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics de l'Alt Camp Categoria:Vilabellencs Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1798