va ser una religiosa espanyola.

Formava part del si d'una família de classe alta burgalesa amb diversos membres relacionats amb el bisbat de la mateixa ciutat. La seva popularitat, així com excepcionalitat, resideix a ser considerada la primera escriptora coneguda en llengua castellana, destacant la qualitat de les obres que se'n conserven. Se l'ha arribat a definir com «la prosista preeminent de les lletres castellanes» de l'edat mitjanaLóPEZ ESTRADA, Francisco. «Las mujeres escritoras en la Edad Media castellana». A: La condición de la mujer en la edad media : actas del coloquio celebrado en la Casa de Velázquez, del 5 al 7 de noviembre de 1984. Universidad Complutense de Madrid, 1986, p. 9-38. . i també la primera escriptora mística d'Espanya. No obstant això, també s'ha considerat que «no es pot defensar que Teresa de Cartagena sigui una escriptora autèntica […] per la manca d'un instrument verbal cohesiu, per falta de retòrica».MARICHAL, Juan. La voluntad de estilo (Teoría e historia del ensayismo hispánico) (PDF). Barcelona: Seix Barral, 1957, p. 31 [Consulta: 2 juny 2025]. Tanmateix, aquesta última opinió no és la més acceptada i, per aquest motiu, es considera a Teresa de Cartagena una digna predecessora de Teresa de Jesús o de Juana Inés de la Cruz.

Teresa de Cartagena es va quedar sorda després del 1449, probablement a causa d'una malaltia. La seva experiència amb la sordesa va influir en els seus dos tractats de reflexió religiosa escrits a la segona meitat del : Arboleda de los enfermos i Admiraçión operum Dey (Admiración de las obras de Dios).

Biografia Si bé se sap que era jueva-conversa, existeixen pocs documents sobre la vida de Teresa. El seu avi, el rabí Selomo-Ha-Leví, es va convertir al cristianisme cap al 1390 i va ser batejat com a Pablo García de Santa María, convertint-se en bisbe de Burgos el 1412. Era filla de Pedro de Cartagena i neboda d'⁣Alonso de Cartagena.RIVERA GARRETAS, María-Milagros. «Teresa De Cartagena: La Infinitud Del Cuerpo» (PDF) p. 756. Acta Historica Et Archaeologica Mediaevalia, gener 1999. [Consulta: 1r juny 2025].RIOS DE LA LLAVE, R. «Mujeres Conversas E Identidad En La Castilla Medieval (1449-1534): Del Orgullo Por El Linaje judío Al Disimulo De Los orígenes». Anuario De Estudios Medievales, vol. 42, n.º 2, diciembre de 2012, p. 823-36, DOI: 10.3989/aem.2012.42.2.17. ISSN: 0066-5061

En el pròleg de la seva primera obra afirma que va estudiar a Salamanca, potser es referia a la Universitat on van estudiar els seus oncles, o bé a alguna escola amb vincles amb ordes de religioses («los pocos años que yo estudié en el estudio de Salamanca»). Això no obstant, l'afirmació és debatuda entre els investigadors.

Abans de quedar-se sorda, Teresa de Cartagena va ingressar al monestir franciscà de Santa Clara de Burgos cap al 1440. Més tard, el 1449, a instància del seu oncle per raons no especificades, es va traslladar a l'⁣abadia cistercenca de Santa María la Real de Las Huelgas o al convent de Santa Dorotea de la mateixa ciutat, i va ser aleshores que va quedar-se sorda. Les hipòtesis sobre aquest canvi de residència apunten a la intolerància que els franciscans mostraven cap als conversos en aquell moment.

Ja fos a Las Huelgas o a Santa Dorotea, va ser allà on Teresa va escriure la seva primera obra, Arboleda de los enfermos, expressant-hi la solitud provocada per la seva sordesa. Aproximadament un o dos anys més tard, va escriure Admiraçión operum Dey, una defensa de la seva primera obra després que crítics, majoritàriament masculins, afirmessin que una dona no podia haver estat l'autora d'una obra tan eloqüent i ben raonada. Tots dos tractats van ser copiats per Pedro Lópes de Trigo el 1481 a un còdex, al costat de dues obres més de diferent autor. El còdex es conserva a la Biblioteca del Monestir d'El Escorial.

A Burgos, Teresa va conèixer la dona que va confiar en el seu talent d'escriptora i a la qual va dedicar les seves obres: Juana de Mendoza, esposa del poeta Gómez Manrique, corregidor de la ciutat castellana el 1464-1465.

Teresa de Cartagena encara vivia l'any 1478, ja que apareix entre els hereus del seu pare en la sentència dictada pel seu nebot, fra Íñigo de Mendoza, en què es repartien els béns familiars.CABALLÉ, Anna. Por mi alma os digo vol I De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores, p. 51. .

Obres Malgrat que se la considera la primera escriptora en prosa castellana, és molt probable que no fos l'única; no obstant això, només s'ha conservat la seva obra. Els seus tractats no aporten cap novetat de contingut, sinó d'autoria, ja que es tracta d'un dels primers textos existents on consta la signatura d'una dona. Per això, fa ús de la captatio benevolentiae, on emfatitza que el seu escrit és obra d'una dona, un ésser inferior a l'home; condició a què afegia la de la seva malaltia. No obstant això, l'ús del tòpic de la humilitat en aquest context s'utilitza alhora per conferir-se autoritat a si mateixa.A. RILEY, Alison. La Autohagiografía En La Edad Media: Teresa de Cartagena, Santa (tesi). Georgia State University, 2011.

Comentari de les seves obres Les influències que envolten Teresa de Cartagena, així com la seva obra, es troben principalment a Europa, a causa de la popularitat dels llibres de consolacions en aquell moment. A més, també apareixen molts textos autobiogràfics escrits per dones. Igualment, hi ha autors a la península els escrits dels quals inspiren de la mateixa manera l'escriptora. Un exemple seria Enrique de Villena, autor del Tractat de consolació, que apareix el 1430. L'estructura d'aquest es veu reflectida a lArboleda, així com el seu contingut.

Una de les particularitats dels seus escrits és la demostració constant dels coneixements que té sobre els fonaments teològics de la cristiandat, utilitzant-los per informar el lector que la seva obra no resulta només de la seva experiència personal amb el dolor, sinó de la pràctica que segueix davant d'aquest a través dels principis espirituals de l'Església. És per això que en els seus tractats hi ha constants referències a autors cristians i cites dels Pares de l'Església. Tot i que és difícil comprovar que llegís les seves obres de primera mà, mostra predilecció per autors com Sant Jeroni, Sant Ambròs, Sant Agustí, Sant Bernat de Claravall, Sant Gregori Magne i Boeci.CARTAGENA, Teresa de. Arboleda de los enfermos. Admiración operum Dey. Ed. Lewis Joseph Hutton. Anejo 16 del Boletín de la Real Academia Española. Madrid: Real Academia Española, 1967. Aquests autors també influeixen en els seus coneixements sobre refranys populars, així com en poetes del cançoner de l'època com podria ser Gómez Manrique, marit de Juana de Mendoza. Una altra de les influències que es poden observar en el seu primer tractat és un subtil reflex de la literatura jueva de la península, de la qual seria representant el filòsof Salomó Ibn Gabirol, el principal interès del qual eren els sentits de l'ésser humà.

L'obra de Teresa és interessant perquè comparteix trets de la hagiografia, ja que subratlla el dolor exemplar de la seva protagonista. Alhora, és també, i sobretot, una autobiografia, ja que explica en primera persona la seva pròpia experiència amb el sofriment perquè el lector pugui treure'n un benefici espiritual i aprengui d'això.

A l'època de Teresa hi havia poques figures sordes a les quals recórrer per buscar consol per tal afecció. Teresa es presenta a ella mateixa com una personalitat que omple el buit santoral de santes sordes. Com a resultat, la seva narrativa és l'hagiografia d'una santa per aquelles persones que sofreixen de sordesa com ella. A través dels seus tractats pretén transmetre'ns la seva pena i redempció espiritual quan accepta i dona gràcies per allò que li ha donat Déu: la seva pròpia benedicció. En sofrir, passa per la mateixa passió de Crist, formant part del grup especial dels malalts, que són més propers a Déu, essent aquesta idea un dels pilars essencials del credo cristià.

L'autora es distingeix dels intel·lectuals masculins i troba la seva identitat en la vivència d'una experiència mística sexuada, és a dir, com a dona lliure que pot viure la religió des del seu propi gènere i donar a conèixer tant la seva visió personal com teòrica sobre això: «E yo, haziendo cuenta con mi pobre juyzio, estando presente la espirençia, la qual en esta çiençia me haze saber más de lo que aprendo».CARTAGENA, Teresa de. «Admiraçión operum Dey» (PDF). Iberian connections - Yale University. [Consulta: 3 juny 2025]. Així, Teresa de Cartagena s'incorpora al cànon medieval d'escriptores feministes al costat d'Hildegarda de Bingen i Christine de Pisan.

Els estudis de gènere sobre la figura de Teresa de Cartagena destaquen que «el que fa Teresa, aleshores, és feminitzar l'espai privilegiat de la comunicació amb Déu, que està per damunt de qualsevol poder i control masculí»,QUISPE, Rocío. «El espacio medieval femenino entre la escritura y el silencio: Admiración operum dey de Teresa de Cartagena», Vol. XIX. Brown University, 1995, p. 99 doncs tal com ella va deixar escrit: «E quanto se devo viere dentro en sy mismo, tanto más curiosamente entenderá e aprovechará en su propio ofiyio, el qual es conosçer a Dios». Alhora, és interessant assenyalar que, si bé Teresa de Cartagena es va mantenir en la polèmica, mai no va trencar del tot amb l'ortodòxia del moment,GARCÍA, Luis Miguel Vicente «La defensa de la mujer como intelectual en Teresa de Cartagena y Sor Juana Inés de la Cruz» (PDF). Mester, 18, 2, 1989, pàg. 95-103. DOI:10.5070/M3182014079 [Consulta: 4 juny 2025]. però això no lleva mèrit al seu intent de donar visibilitat a la dona com a intel·lectual.

Arboleda de los enfermos L' Arboleda de los enfermos, la primera obra coneguda de Teresa de Cartagena, és un tractat que forma part del gènere de la literatura de consolació i respon a la voluntat de donar al dolor i patiments físics un valor espiritual o místic. Tot i que l'any d'escriptura encara és objecte de debat, sabem que hauria estat redactat durant la segona meitat del segle xv. La recepció d'aquest tractat va causar sorpresa i confusió entre els seus contemporanis, que van posar en dubte la seva autoria, per haver estat escrit per una dona, i fins i tot la van acusar de plagi. Per això, Teresa de Cartagena, a tall de defensa, va decidir escriure, també en castellà, un segon tractat apologètic que va titular Admiraçión operum Dey com a resposta ferma a les acusacions rebudes.

Teresa de Cartagena va definir l'Arboleda de los enfermos com un tractat de consol espiritual, l'objectiu del qual era ajudar i acompanyar, mitjançant l'escriptura, aquelles persones malaltes que, com ella, ja no podien ser tractades per la ciència. En aquest sentit, l'autora ofereix una proposta de sanejament espiritual que troba en la imatge de l'arbreda, com a espai curatiu, la seva manifestació: «Poblaré mi soledat de arboleda graçiosa, so la sombra de la qual pueda descansar mi persona y reçiba mi espíritu ayre de salud».

L'autora entén la malaltia com a una atribució divina, per la qual cosa el primer pas és l'acceptació i el reconeixement del seu propi mal per trobar en ell «la veritable salut». Teresa vol emprendre el camí de Déu per poder significar el seu cos de dona en l'infinit i, amb tot això, el sofriment i el dolor físic adquireixen una connotació positiva i apropen el malalt a la salvació. En aquest sentit, Teresa de Cartagena duu a terme un procés d'autoconeixement i autosignificació en què el cos femení com a tal es converteix en l'eix central. Per això, convida el lector que «venga a la escuela de Dios de las paçiençias», l'única manera a través de la qual un mateix pot conèixer-se.