Olost és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. El terme comprèn el poble d'Olost, cap de municipi, el poble de Santa Creu de Joglars i el Raval d'Olost. El municipi és força accidentat, amb sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d'Olost, poc abans de l'aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de nord a sud el terme i donen una característica configuració de valls i petites carenes, on s'assenten antigues masies.
Geografia Llista de topònims d'Olost (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
Història La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d'una venda de terres a la demarcació de l'església de Santa Maria d'Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l'església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del , el nom de Santa Maria d'Olost apareix en documents diversos. Durant l'Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d'Olost el començà la llinatge dels senyors d'Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d'Olost s'uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s'instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès.
Des de la meitat del fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d'indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l'església.
A partir de la meitat del , la població entrà en un període d'estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d'habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900.
Durant el , Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzar culturalment i lúdica el poble.
El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.
Política Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979: Partit Alcalde Legislatura Presa de possessió Baixa Durada total IOiSC Gil Salvans i Muns 2023-2027 17/06/2023 En el càrrec OiSC-AM Josep Maria Freixanet i Mayans 2019-2023 15/06/2019 27/05/2023 OiSC-AM 2015-2019 15/06/2015 25/05/2019 OiSC-AM 2011-2015 11/06/2011 22/05/2015 ESQUERRA-AM 2007-2011 16/06/2007 21/05/2011 ERC-AM 2003-2007 14/06/2003 26/05/2007 CIU Jordi Salvans i Buhils 1999-2003 03/07/1999 24/05/2003 CIU 1995-1999 17/06/1995 12/06/1999 CIU Ramon Sallent i Macià 1991-1995 15/06/1991 27/05/1995 CIU 1987-1991 30/06/1987 25/05/1991 INDEPENDENT 1983-1987 23/05/1983 09/06/1987 CIU Francesc Reñé i Busquets 1979-1983 19/04/1979 07/05/1983 Font: Portal dades obertes de la Generalitat de Catalunya
Llocs d'interès Església de Santa Maria, d'estil barroc, amb dos campanars, sovint coneguda com la Catedral del Lluçanès, definició que s'atribueix al bisbe Josep Torras i Bages. Església de Santa Creu de Jotglar, del s. XVIII. Castell d'Olost, d'estil gòtic, guarda una important col·lecció de pintures, entre les quals destaquen les de Josep Maria Sert. Ermita de St. Adjutori Nucli antic i masies d'Olost i Sta. Creu Pantà de Reixach Museu Parroquial d'Olost. Espai Perot Rocaguinarda. Es tracta d'un centre dedicat al bandolerisme del a través de l'anàlisi del bandoler Perot Rocaguinarda. Un recorregut per la seva vida real i els espais naturals vinculats al personatge, però també al mite del bandoler. Llista de monuments d'Olost
Festivitats Festa Major, 15 d'agost Fira d'en Rocaguinarda, el primer diumenge de novembre que no s'escaigui amb Tots Sants
Entitats Comissió de festes La Cràpula Club excursionista Via Fora
Futbol Club Olost AMPA Escola Terra Nostra Associació de Caçadors de Sant Adjutori Associació Cultural Els Cremats Penya Blanc-Blava d'Olost Club Ciclista Olost AMPA Llar d'infants Estel Coral Noves Veus Comissió de Festes de Santa Creu de Jutglar Associació Casal d'avis d'Olost Colla Gegantera d'Olost Associació local contra el Càncer
Fills il·lustres Josep Baroy i Bardolet (1807−1871), metge. Josep Maria Santacreu Marginet (1928), empresari i polític. Adjutori Serrat i Giró (1955), futbolista. Gerard Farrés i Güell (1979), pilot de motociclisme. Gil Membrado Icart (2007), pilot d’automobilisme.
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya Estació meteorològica d'Olost