La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis. Formada als anys quaranta del , la seva història acaba en 1797 amb l'annexió a la República Cisalpina.

Història Les dates principals de la creació de la legació van ser les següents: 4 de setembre de 1540: el papa Pau III va decidir nomenar un llegat apostòlic a latere per a la Romanya, amb seu a Ravenna; 1545: autonomia de la legació de Romanya a partir de la de Bolonya.

Els episodis que van decretar la desaparició van ser: 19 de febrer de 1797 el papa Pius VI va renunciar a tots els seus drets sobre la legació (Tractat de Tolentino) 19 de maig: la legació es va unir a la República Cispadana, però el 29 de juny de 1797 passà a formar part de la República Cisalpina.

Després del regne napoleònic d'Itàlia, la legació de Romanya va ser restaurada immediatament, posant com a capital la ciutat cap de Forlì, i el juliol de 1815 va ser confiada al llegat monsenyor Tiberio Pacca. Un any més tard, una reforma administrativa la va reemplaçar amb les dues legacions apostoliques de Forlì i Ravenna (juliol de 1816).

Extensió i població El territori de la Legació (o província)Nei secoli XVI, XVII e XVIII i termini Provincia e Legazione sono intercambiabili. Lo dimostra il fatto che al loro vertice, in entrambi i casi, vi è sempre un cardinal legato. È sbagliato infatti pensare che la Provincia sia stata abolita ed al suo posto sia nata la Legazione. Il fatto che a partire dall'Ottocento si sia usato esclusivamente il termine "Legazione" ha indotto invece a pensare che questa unità amministrativa avesse soppiantato la Provincia. Non esiste nessun atto papale che abbia sancito la cessazione della Provincia e la nascita della Legazione. incloïa les comissions de: Ravenna Comacchio Cervia Rímini Cesena Bertinoro Forlì amb els vicariats de Santarcangelo, Montefeltro, Sarsina i Fiumane di Galeata Faenza Imola

La seu de la legació es va establir al palau apostòlic de Ravenna a partir de 1544. La Província limitava al sud amb la Marca anconitana i el Gran Ducat de la Toscana, a l'oest amb la legació de Bolonya i al nord amb el Ducat de Ferrara.

Encara a inicis del (1708), entre les noves seus episcopals, la més notable era la de Faenza:Antonio Mambelli, La popolazione romagnola dall'età romana all'unità d'Italia, Forlì, Camera di Commercio (a cura di), 1964.

Diòcesi Població Parròquies Faenza60.134 129 Rimini 56.648 141 Imola 54.283 123 Ravenna 45.111 62 Forlì 26.241 51 Cesena 24.849 44 Bertinoro 11.412 46 Sarsina 7.27541 Cervia 2.237 3

Govern local Els càrrecs més importants a nivell local eren els del governador i el de masover. El primer exercia el poder judicial i responia al cardenal legat; el segon era el titular de la gestió financera.

Cronologia dels Llegats del 1540 al 1797 Data di nomina Nome 24 de setembre de 1540 Giovanni Maria Del Monte 26 d'agost de 1545 Girolamo Capodiferro 22 de maig de 1551 Giovanni Angelo Medici 30 d'agost de 1555 Revocació de totes les ciutats legatícies, llevat d'Avinyó 26 d'abril de 1560 Carles BorromeuPerò es quedà a Roma. 30 de desembre de 1563 Revocació de totes les ciutats legatícies. 17 d'agost de 1565 Carles BorromeuÉs el legat de Bolonya. Assumeix el càrrec de Ravenna només pro forma. En nom seu governa el President de Romanya. 5 de gener de 1570 Alessandro SforzaAssumeix també el càrrec de legat de Bolonya. 1575 … 11 de juliol de 1580 Alessandro SforzaSegons mandat estès a tots els territoris dels Estats Pontificis. Escollí Macerata com la seva residència. Les funcions vinculades van ser exercides pel president. 25 d'octubre de 1581 Guido Luca Ferrero 13 de maig de 1585 Giulio Canani 28 de juliol de 1586 Domenico Pinelli 15 de gener de 1590 Antonio Maria Galli 31 de desembre de 1590 Paolo Camillo Sfondrati 10 de març de 1591 Francesco Sforza 14 d'abril de 1597 Ottavio Bandini 25 de novembre de 1598 Giovanni Francesco di San Giorgio 25 de setembre de 1606 Bonifazio Caetani 4 de juny de 1612 Domenico RivarolaDesprés dels magres resultats obtinguts en la lluita contra el bandidisme, des del 1617 va ser acompanyat pel bisbe de Forlì Cesare Bartolelli, com a delegat apostòlic. 17 de maig de 1621 - 1626 Alessandro OrsiniEl seu mandat es prorrogà el 1623. 19 de novembre de 1629 Antonio BarberiniEncàrrec pro forma donada la seva joventut. En nom seu governà el President de Romagna. 21 de maig de 1640 Marcantonio Franciotti 20 d'octubre de 1642 Antonio Barberini (2n mandat) 15 de juny de 1648 Alderano Cybo 3 de juliol de 1651 Giovanni Stefano Donghi 22 de juny de 1654 Ottavio Acquaviva d'Aragona 23 d'abril de 1657 Giberto Borromeo 5 de maig de 1660 Volunnio Bandinelli 21 d'abril de 1664 Celio Piccolomini 1666 Paolo SavelliRenuncià al càrrec. En nom seu governà ad interim el vicelegat Carlo Firmano Bichi. 22 d'agost de 1667 Carlo Roberti Vittorj 6 d'octubre de 1670 Giulio Gabrielli el Vell 8 de març de 1677 Lorenzo RaggiMorí al càrrec, el 13 de gener de 1687. 3 de març de 1687 Domenico Maria Corsi 9 de març de 1693 Fortunato CarafaRomangué a Nàpols 4 de gener de 1694 Francesco Barberini 24 de setembre de 1696 Fulvio AstalliNomenat legat a Ferrara, marxà el novembre de 1698, sent substituït pel vicelegat Carlo Firmano Bichi fins a l'arribada del nou legat. 6 de juny de 1701 Marcello Durazzo 25 de juny de 1706 Filippo Antonio Gualterio 9 de setembre de 1709 Tommaso RuffoNomenat legat a Ferrara, marxà el de setembre de 1710, sent substituït pel Fisimbo Marabottini fins a l'arribada del nou legat. 27 de novembre de 1713 Ulisse Gozzadini 12 d'abril de 1717 Giovanni Antonio Davia 20 de març de 1720 Cornelio Bentivoglio 11 de setembre de 1726 Carlo Marini 11 de desembre de 1730 Bartolomeo Massei 17 de gener de 1735 Julio Alberoni 9 de setembre de 1739 Carlo Marini (2º mandato) 3 d'octubre de 1743 Pompeo Aldrovandi 19 de setembre de 1746 Giacomo Oddi 22 de juliol de 1750 Mario Bolognetti 16 de setembre de 1754 Enrico EnriquezMorí al càrrec, el 25 d'abril de 1756. 20 de setembre de 1756 Giovanni Francesco Stoppani 13 de juliol de 1761 Ludovico GualtieriMorí abans de prendre possessió de la Legació. 17 d'agost de 1761 Ignazio Michele Crivelli 1 de desembre de 1766 Niccolò OddiMorí abans de prendre possessió: sent substituït pel vicelegat Michelangelo Cambiasi fins al nomenament del nou legat. 25 de gener de 1768 Enea Silvio PiccolominiMorí al càrrec, el 18 de novembre de 1768. 19 de desembre de 1768 Vitaliano BorromeoEl 1775 el seu mandat va ser prorrogat. 1 de juny de 1778 Luigi Valenti GonzagaMarxà a l'abril de 1783. 24 de juliol de 1786 Nicola Colonna di Stigliano 1 de juny de 1795 Antonio DugnaniEl mandat del cardenal Dugnani fou interromput el 25 de juny de 1796 per la invasió de l'exèrcit napoleònic. El 7 de juliol es restaurà provisionalment el govern pontifici. El cardenal abandonà Ravenna el 31 de gener de 1797.

Cronologia dels Presidents del 1540 al 1648 Data de nomenament Nom Origen 1539-1540 Giovanni Guidiccioni bisbe de Fossombrone 19 d'abril de 1542 Bernardino Castellari bisbe de Casale15 de juliol de 1543 Benedetto Conversini bisbe de Jesi 1 de març de 1556 Pierdonato Cesi bisbe de Narni 1 de maig de 1559 Giovan Battista Doria 25 de març de 1564 Girolamo Federici bisbe de Martorano 16 de febrer de 1566 Francesco Guarini bisbe d'Imola 1 de gener de 1567 Monte Valenti noble de Spoleto 1569 Pier Donato Cesi 15 de desembre de 1572 Filippo Sega 10 de setembre de 1575 Lattanzio Lattanzi 1 de febrer de 1576 Francesco di San Giorgio cardenal de San Clemente 28 de desembre de 1578 Giovanni Pietro Ghislieri JuristaFu autore di una pregevole relazione al pontefice, Gregorio XIII, sullo stato della regione, nota per l'esaustività e la precisione. 16 de setembre de 1583 Cristoforo BoncompagniNebot del papa Gregori XIII. arquebisbe de Ravenna 5 de setembre de 1587 Giovanni Pellicani noble de Macerata 25 de juliol de 1588 Giulio Schiaffinati noble de Milà 1 d'abril de 1589 Valerio Corbari Montemarte noble d'Orvieto 26 de gener de 1593 Francesco di San Giorgio(2n mandat) cardenal de San Clemente 10 de gener de 1594 Fantino Petrignani bisbe de Cosenza 22 de gener de 1599 Marsilio Landriani bisbe de VigevanoGoverna com a vicelegat de Francesco di San Giorgio. 14 de maig de 1602 Giovan Battista Volta noble de Bolonya 1604Secondo altra fonte, 11 d'agost de 1605. Alessandro Centurione També arquebisbe de Gènova 25 de setembre de 1606 Bonifazio Caetani bisbe de Cassano 1612-1621 Governador i vicelegat de Domenico Rivarola 5 de novembre de 1623 Girolamo Vidoni 20 de febrer de 1625 Giovanni Benini bisbe d'Adrianopoli 25 de juny de 1625 Ottavio Corsini arquebisbe de Tars 1630 Ottavio Corsini (2º mandat)arquebisbe de Tars 4 de juny de 1636 Emilio Altieri (ad interim)bisbe de Camerino 18 de juliol de 1636 Onorato Visconti bisbe de Larissa 1640-1642 Governador i vicelegat de Marcantonio Franciotti 31 d'octubre de 1644 Giambattista Spada cardenal de Santa Susanna A partir de 1648 no es nomenà ningú més

Referències

Bibliografia Atti del Convegno «La Legazione di Romagna e i suoi archivi: secoli XVI-XVIII», pubblicati a cura di Angelo Turchini. - Cesena : Il ponte vecchio, stampa 2006. Monumenti ravennati de' secoli di mezzo. Per la maggior parte inediti, Venezia, 1849.

Categoria:Història de l'Emília-Romanya Categoria:Estats Pontificis Categoria:Geografia històrica d'Itàlia