Theo Lefèvre (17 de gener de 1914 – 18 de setembre de 1973) va ser un advocat del tribunal de justícia de Gant. El 1946 va ser elegit com a diputat del parlament belga per al Partit Social Cristià. Entre el 25 d'abril de 1961 i el 28 de juliol de 1965 va ser el 39è Primer ministre de Bèlgica.
Théo Lefèvre va ser escollit a la Cambra de Representants el 1946 i hi va continuar fins a 1971, quan va passar al Senat belga (1971-1973). El setembre del 1950 Lefèvre va ser president del PSC-CVP (1950-1961). El desembre del 1958 va ser nomenat ministre d'estat.
El 1961, després de la caiguda del quart govern de Gaston Eyskens i després de les eleccions consecutives, Lefèvre va exercir com a primer ministre del govern de coalició amb el Partit Socialista Belga. Durant aquest període, l'exèrcit belga va intervenir a la crisi del Congo contra la Rebel·lió Simba en l'Operació Drac Roig. i les grans vagues obreres de l'hivern de 1960-1961.
Aquest mateix any, el seu govern va haver de regir un incident major que va indignar l'opinió pública belga. Durant llurs vacances a Espanya, el noucasat rei dels Belgues, Balduí va esmorzar amb la seva esposa Fabiola Mora y Aragón al iot del dictador Francisco Franco, tot i que Lefèvre i el ministre de l'Exterior Paul-Henri Spaak (1899-1972) van assajar dissuadir-ne el rei. Hi va participar també Fernando Castiella, militar i col·laborador amb el règim nazi, cosa molt sensible en una època a la qual les ferides de la segona guerra mundial encara eren obertes. No va plaure ni al govern de Lefèvre i ni als seus successors la diplomàcia paral·lela del rei, recolzat per Fabiola que mai no va comprendre l'ostracisme contra el seu país i govern. Un rei, que malgrat l'oposició del govern, «sempre va tenir una simpatia tossuda per al poble espanyol i el seu règim polític» i una reina «entristida» per les «falses acusasions contra el seu país» en plena dictadura.
El govern de Lefèvre tenia una forta oposició i la reforma de la part salut de la securitat social només va reeixir a causa de grans concessions fetes pel govern. Tenint un fort rebuig popular, Lefèvre va perdre les eleccions de 1965 i va ser exclòs del proper govern, el qual era un govern de coalició de demòcrates-cristians i liberals.
El 1968 Lefèvre va ser una altra vegada inclòs al cinquè govern dirigit per Gaston Eyskens (Eyskens V) com a ministre sense carpeta, encarregat de la política científica (1968-1972). El 1972,al govern «Eyskens VI», va esdevenir secretari d'estat per a la política científica (gener de 1972 - gener de 1973).
Referències
Categoria:Persones de Gant Categoria:Primers ministres de Bèlgica Categoria:Morts a la regió de Brussel·les-Capital Categoria:Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès Categoria:Polítics flamencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Gant Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de l'orde de la Corona (Bèlgica) Categoria:Comanadors de l'Orde de Leopold Categoria:Morts el 1973 Categoria:Advocats flamencs Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1914