Enric Espieut (en francès Henri Espieux, Toló, 1923 - Nimes, 1971) fou un escriptor occità d'expressió provençal. Va viure la major part de la seva vida a París on hi va fundar una secció de l'Institut d'Estudis Occitans.Presentació al lloc Occitan poetry
Va dirigir la col·lecció Messatges. Joan Larzac va dir d'ell que havia estat "un dei poètas màgers de nòstra renaissença inacabada".
Citació famosa Non me digatz pas de Francés, Me digatz pas de provençau E me digatz pas d'occitan [...]
Que ma patria es de l'escriure. Pasmens escrive en occitan.
Obres Telaranha, coll. "Messatges", Institut d'Estudis Occitans/Subervie, Rodés, 1949 amb Albert Maquet, Luire dans le noir : poèmes provençaux et wallons, París, Seghers, 1954 "Cernida de Godolin" dins Òc, abril de 1949, p. 31-36 Òsca Manòsca !, Tolon, Obradors de la Poesia Occitana, 1963 Istòria d'Occitània, Lavit, Lo libre occitan, 1968 (revirat puèi en francés: Histoire de l'Occitanie, Agen, Cap e Cap, 1970) Lo tèmps de nòstre amor, lo tèmps de nòstra libertat, Version francesa de Jean Revest, IEO, 1972 Jòi e jovent. Tolosa: IEO, 1974.
Bibliografia Ruth Formanek, "En cèrca de paraula. Quelques réflexions sur la poésie d'Henri Espieux", a Vingt ans de littérature d'expression occitane 1968-1988. Actes du Colloque International (Château de Castries, 25 au 28 octobre 1989), sota la direcció de Felip Gardy i François Pic, Montpellier 1990, 96-101.
Referències
Categoria:Persones de Toló Categoria:Morts a Nimes Categoria:Escriptors de Provença-Alps-Costa Blava en occità Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1923