La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.
Extensió En la seva forma final, la legació limitava al nord amb la República de Venècia a l'est el mar Adriàtic, al sud la Legació de Romanya, a l'oest la legació apostòlica de Bolonya i el Ducat de Mòdena.
També set municipis de Romanya eren part de la Legació. Aquest territori va prendre el nom de "Romagna Estense": Lugo, Bagnacavallo, Cotignola, Sant'Agata sul Santerno, Massa Lombarda, Conselice, Fusignano (el territori del qual abastava la ciutat d'Alfonsine).
Història El 3 de maig de 1567, el Pius V va publicar la butlla papal Prohibitio alienandi et infeudandi civitates et loca Sanctae Romanae Ecclesiae. Aquesta butlla reclamava oficialment el ducat sobre les condicions que haurien faltat, en cas d'absència d'hereus legítims.
Alfons II d'Este va intentar tenir hereus legítims, però, malgrat els seus tres matrimonis, això no va ser possible. Va designar com a successor el seu cosí Cèsar (fill d'Alfonso, el germà del seu pare Hèrcules II d'Este), però l'acte va ser reconegut només per l'Imperi, no per l'Església, car l'oncle Alfons era el fill il·legítim del predecessor duc Alfonso I d'Este i de Laura Dianti.
A la mort del duc el papa Climent VIII, en 1598, va recuperar la ciutat, una antiga feu papal, portant-ho sota la jurisdicció directa dels Estats Pontificis.C. Bassi 1, p.38 Després de la devolució del ducat de Ferrara a la Santa Seu, la família Este va traslladar la seva cort a Mòdena, i fins al 1859 va ser la capital del ducat dels Este.
El 1796 l'exèrcit de Napoleó Bonaparte va envair els Estats pontificis. El 22 de juny va caure Bolonya i, el desembre del mateix any, la Legació de Ferrara va passar a formar part de la República Cispadana. Posteriorment, el 29 de juny de 1797 va passar a formar part integrant de la República Cisalpina.
Després de la caiguda del regne napoleònic d'Itàlia, el territori de Ferrara va ser retornat a la Santa Seu, que va restaurar la Legació (13 de juny de 1815).
Cronologia dels cardenals legats Cronologia dels Legats de Ferrara Nom Data d'inici Data de finalització NotesPietro Aldobrandini29 de gener de 159830 de setembre de 1605Legat perpetuDesprés de la mort de Giovanni Francesco Aldobrandini, renuncià voluntàriament al càrrec.Giovanni Francesco Aldobrandini1598 20 de juliol de 1605Co-legatoOrazio Spinola25 de setembre de 160617 de desembre de 1615 Giacomo Serra16 de setembre de 1615Data de nomenament.19 d'agost de 1623Francesco Cennini de' Salamandri12 de novembre de 16235 d'abril de 1627Giulio Cesare Sacchetti8 de març de 1627maig de 1630Antonio Barberinimaggio 16301631Legat a latereGiulio Cesare Sacchettimaggio 163010 de juliol de 1631Co-legat Giovanni Battista M. Pallotta1 de juliol de 163121 de maig de 1634Stefano Durazzo2 de maig de 163422 d'octubre de 1637Ciriaco Rocci19 de novembre de 163710 de novembre de 1640Marzio Ginetti19 de novembre de 164030 de novembre de 1642Antonio Barberini24 de novembre de 16421644(segon cop)Luigi Capponi1642Giovanni Stefano Donghi17 de juliol de 16446 de novembre de 1648Benedetto Odescalchi15 de maig de 164821 d'octubre de 1651Elegit Papa Innocenci XI el 1676Alderano Cybo16517 de novembre de 1654Giovanni Battista Spada22 de juny de 16546 de juny de 1657Lorenzo Imperiali23 d'abril de 165727 de maig de 1660Giacomo Franzoni5 de maig de 166029 de maig de 1664Girolamo Buonvisi4 d'abril de 16647 de maig de 1667Neri Corsini10 de maig de 16677 de maig de 1670Nicolò Acciaioli19 de maig de 167027 de maig de 1673Sigismondo Chigi17 d'abril de 167310 de maig de 1676Galeazzo Marescotti5 de març de 167618 de maig de 1680Nicolò Acciaioli29 d'abril de 16801 de setembre de 1689(seconda volta)Giuseppe Renato Imperiali10 d'abril de 169017 de novembre de 1696Ferdinando d'Adda24 de setembre de 169615 de desembre de 1698Fulvio Astalli24 de novembre de 169818 de desembre de 1707Lorenzo Casoni7 de novembre de 17971 de desembre de 1709Lorenzo Corsini9 de setembre de 1709Eletto Papa Clemente XII nel 1730Tommaso Ruffo19 de febrer de 171020 de juny de 1714Giulio Piazza28 de maig de 171425 de maig de 1718Giambattista Patrizi10 de gener de 171831 de juliol de 1727Tommaso Ruffo6 d'agost de 1727d'octubre de 1730(segon cop)Alessandro Aldobrandini31 d'octubre de 173014 d'agost de 1734Agapito Mosca30 d'agost de 1734de setembre de 1740Raniero d'Elci16 de setembre de 174030 de gener de 1744Marcello Crescenzi23 de setembre de 174328 d'agost de 1746Camillo Paolucci19 de setembre de 174617 de desembre de 1750Giovanni Battista Barni22 de juliol de 175021 de gener de 1754Giovanni Francesco Banchieri11 de febrer de 1754d'octubre de 1761Marcello Crescenzi13 de juliol de 1761Niccolò Serra1 de desembre de 176614 de desembre de 1767Girolamo Spinola25 de gener de 1768Scipione Borghese16 de desembre de 17715 d'abril de 1778Francesco Carafa di Traetto1 de juny de 17787 de novembre de 1786Fernando Spinelli24 de juliol de 178629 de maig de 1795Francesco Maria Pignatelli1 de juny de 179523 de juny de 1796Armistici de Bolonya
Referències
Bibliografia
Vegeu també Ducat de Mòdena i Reggio Ducat de Ferrara
Categoria:Estats Pontificis Categoria:Geografia històrica d'Itàlia