La Resolució 2118 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 de setembre de 2013, pel que fa al Marc per a l'eliminació de les armes químiques de Síria durant la Guerra Civil siriana. Va recordar les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 1540, 2042 i 2043 i es va produir al marge del Debat general del 68è període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Síria té fins a mitjans de 2014 per destruir el seu arsenal d'armes químiques; i la resolució també esbossa els plans per a una transició. Malgrat alguns ensopecs, l'OPCW va informar que la destrucció es va dur a terme en gran manera.
Antecedents Les armes químiques van ser utilitzades el 21 d'agost, atacs a Ghouta de 2013, segons les Nacions Unides. El govern sirià va acusar els rebels de l'atac i dels altres atacs d'armes químiques a Síria. En resposta als esdeveniments de Ghouta, una coalició de països liderats per Estats Units i Franç, van amenaçar amb atacs aeris a Síria com a càstig per la seva afirmació que el govern usava les armes. Rússia des del començament estava al costat del govern sirià i va bloquejar els esforços liderats per Occident al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a la intervenció militar sancionada per l'ONU.
Duran la Cimera del G-20 de Sant Petersburg el 6 de setembre, el president rus Vladímir Putin i el president dels Estats Units Barack Obama van discutir la idea de posar les armes químiques de Síria sota control internacional.
El 9 de setembre de 2013 el Secretari d'Estat dels Estats Units John Kerry va suggerir que es podrien evitar els atacs aeris si Síria entregava "una petita part" del seu arsenal d'armes químiques en una setmana, però els funcionaris del Departament d'Estat van destacar que la declaració de Kerry i la seva setmana de data límit eren retòriques a la llum de la improbabilitat que Síria entregués les seves armes químiques. Tanmateix, hores després de la declaració de Kerry, el ministre d'Afers Exteriors de Rússia Sergei Lavrov va anunciar que Rússia havia suggerit a Síria que renunciés a les seves armes químiques i immediatament el ministre d'afers exteriors sirià Walid al-Moallem va donar la benvinguda a la proposta. Això va portar al Marc per l'Eliminació de les armes químiques de Síria. Després que Síria va ratificar el tractat per unir-se a l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW) i lliurar un conjunt preliminar de documents pel que fa a les seves armes químiques a l'OPCW, més discussions i reclamacions russes van afirmar que Occident cercava assegurar-se que els atacs aeris continuarien sent una opció si les armes químiques no es lliuraven, i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 2118.
Abans de la votació, el Consell Executiu de l'OPCW va adoptar un projecte amb un calendari de verificació, eliminació i destrucció de l'arsenal de sarin i altres armes químiques de Síria a mitjans de 2014 en un programa "accelerat" en comparació amb els terminis de destrucció habituals en virtut de la Convenció sobre armes químiques. El director general Ahmet Üzümcü va dir: "Aquesta decisió envia un missatge inequívoc que la comunitat internacional es reuneix per treballar per la pau a Síria, començant per l'eliminació d'armes químiques en aquest país."
Resolució Durant la discussió per a la resolució de 20:15 a 21:45 EDT, hi parlaren els Ministres d'Afers Exteriors de Rússia (Sergey Lavrov), Estats Units (John Kerry) el Regne Unit (William Hague), Luxemburg (Jean Asselborn), França (Laurent Fabius), Azerbaidjan (Elmar Mammadyarov), Corea del Sud (Yun Byung-se), Xina (Wang Yi), Guatemala (Fernando Carrera), Marroc (Saad-Eddine El Othmani) i Argentina (Héctor Timerman), així com l'assessor del Primer Ministre de Seguretat Nacional i Afers Exteriors del Pakistan (Sartaj Aziz) i els representants permanents de Ruanda, Togo i Austràlia.
Després de recordar les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 1540, 2042 i 2043, la resolució va reafirmar el "fort compromís del Consell de Seguretat amb la sobirania, la independència i la integritat territorial de la República Àrab de Síria", va reafirmar "que la proliferació de les armes químiques, així com els seus mitjans de lliurament, constitueix una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals", va recordar que el 22 de novembre de 1968 es va adherir al Protocol de Ginebra de 1925, va condemnar "qualsevol ús d'armes químiques a la República Àrab de Síria, en particular l'atac de atacs químics a Ghouta el 21 d'agost de 2013 en violació del dret internacional", i va obligar a Síria a aplicar el pla presentat en una decisió de l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ): Síria tenia fins al 30 de juny de 2014 per completar la destrucció de les seves armes químiques.
La resolució també demana que un "òrgan de govern de transició exerceixi poders executius plens, que podrien incloure membres del Govern actual i l'oposició i altres grups i que es formaran sobre la base del consentiment mutu"; tot i afirmar que el procés és "perquè el poble sirià determini el futur del país. Tots els grups i segments de la societat de la República Àrab de Síria han d'estar capacitats per participar en un procés de diàleg nacional. Aquest procés ha de ser no només inclusiu, sinó també significatiu". Els passos a aquest respecte inclouen
Va assenyalar també la dificultat d'una transició i va esmentar que aquesta transició hauria de ser pacífica.
Problemes Tot i que l'aplicació de la resolució era un problema, un altre problema que va sorgir era fer front a les armes químiques, ja que només els EUA i Rússia tenen la capacitat industrial per emmagatzemar i eliminar les armes químiques. Com a tal, el viceministre d'Afers Exteriors de Rússia, Sergei Ryabkov, va anunciar dos dies abans de la resolució que Rússia estaria disposada a oferir la seva ajuda per assegurar els llocs d'armes químiques, que no prendria possessió de cap part de l'arsenal; ja que els EUA prohibeixen la importació i el transport d'aquestes municions, els inspectors haurien de treballar a Síria enmig de la guerra civil. El professor de la Universitat de Boston William Keylor va escriure a Bloomberg:
Reaccions Nacions Unides El secretari general Ban Ki-moon va dir:
Cossos supranacionals La Decisió del Consell Executiu de l'OPCW va indicar que iniciaria les inspeccions a tot tardar l'1 d'octubre i que es va aprovar un pla per eliminar totes les armes químiques de Síria a mitjans de 2014.
Estats Domèstic El ministre d'Afers Exteriors sirià, Walid Muallem, va dir: "Ens comprometem perquè estem decidits a avançar en el respecte de [l'acord de] destruir les armes químiques." L'ambaixador a les Nacions Unides Bashar Jaafari també va saludar la resolució i va afegir que Síria estava "totalment compromesa" en assistir a la conferència de pau proposada i que la resolució responia a les preocupacions de Síria i els que recolzaven l'oposició, Turquia, Aràbia Saudita, Qatar, França i els Estats Units també ho han de complir. No obstant això, el dirigent de l'oposició Ahmad al-Jarba va dir que l'acord no "acabaria amb el patiment a Síria". Resta del món Molts estats van donar la benvinguda a la resolució en general, mentre que alguns, com Bahrain, Togo i Dinamarca, van acollir expressament la resolució en el debat general del 68è període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
El ministre d'Afers Exteriors de la Xina, Wang Yi, va aplaudir la resolució unànime i va donar la benvinguda a les iniciatives de pau del conflicte, dient:
Va afegir que ni Síria ni la regió podrien permetre's una altra guerra.
El ministre francès d'Afers Exteriors, Laurent Fabius, va dir que la cooperació de Síria "ha de ser incondicional i totalment transparent. Aquesta resolució no és el nostre objectiu final, sinó només un primer pas. Ara hem d'implementar. No podem confiar en un règim que fins fa poc negava tenir aquestes armes".
Sergei Lavrov, de Rússia, va dir sobre la resolució que "no permet un ús automàtic de la força o mesures d'execució" per manca de compliment i que el Consell de Seguretat de l'ONU hauria de "considerar acuradament" les decisions sobre l'execució. No obstant això, també va dir: "El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ... estarà disposat a actuar de conformitat amb el Capítol VII de la Carta, amb tota claredat".
El secretari d'Estat estatunidenc, John Kerry, va demanar al govern sirià que "donés accés sense restriccions" als seus estocs d'armes químiques i que s'enfrontaria a les repercussions si no ho feia. Va afegir:
La seva crida a l'accés es va fer ressò del secretari d'Afers Estrangers britànic William Hague. L'ambaixador dels EUA a l'ONU Samantha Power va dir: "Aquesta resolució trenca un nou terreny. El Consell de Seguretat està establint una nova norma internacional;" mentre que l'assessor de seguretat nacional, Susan Rice, la va titllar d'"una resolució sòlida, vinculant i executable." L'escepticisme provenia dels senadors republicans John McCain i Lindsey Graham que van emetre una declaració conjunta que deia que l'acord no canvia la "realitat a terra" i afegia: "Aquesta resolució és un altre triomf de l'esperança sobre la realitat. No conté mecanismes d'aplicació significatius ni immediats, i menys encara una amenaça de l'ús de la força per a l'incompliment del règim d'Assad. S'ha diferit tota la qüestió de l'execució". Abans de la votació, el cap del Comitè de Relacions Exteriors del Senat, Robert Menéndez, estava preocupat perquè la votació tornés a centrar l'enfocament de posar fi a "la barbàrie i la violència descarada del règim d'Assad" eliminant un mètode de guerra.
Altres L'editor de Russia in Global Affairs, Fyodr Lukyanov, a dir sobre l'acord que "era la versió de compromís"; mentre que el director d'Eurasia i Orient Mitjà a l'Eurasia Group, Cliff Kupchan, va dir: "Era previsible de la millor manera possible. Ho tenim molt clar sobre això." Altres crítiques eren la manca d'evidència de la culpabilitat del govern sirià i l'exoneració d'aquells que presumptament van cometre l'atac. El director associat del Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Nova York va escriure: "El llenguatge de la resolució és menys important que la disposició de Rússia de fer que Assad compleixi (sic). Tot el negoci segueix pivotant el compromís de Moscou de fer-lo funcionar."
Seguiment El Consell de Seguretat de l'ONU va emetre una declaració no vinculant escrita el 2 d'octubre a Austràlia i Luxemburg per millorar l'accés a l'ajuda. La declaració va fer una crida a Síria a
També va instar a totes les parts del conflicte a "desmilitaritzar immediatament les instal·lacions mèdiques, escoles i estacions d'aigua, abstenir-se d'atacar objectius civils i acordar les modalitats per implementar pauses humanitàries, així com rutes clau per permetre ... el pas segur i sense traves dels combois humanitaris". En el moment de la redacció, Síria havia aprovat 12 grups d'ajuda internacionals, però la seva ajuda lluitava per satisfer la demanda i feia front als retards que havien de negociar amb molts llocs de control governamentals i de l'oposició.
Missió