El colibrí d'ales safir (Pterophanes cyanopterus) és una espècie d'ocell de la subfamília dels lesbins (Lesbiinae) dins la família dels troquílids (Trochilidae) i única espècie del gènere Pterophanes (Gould, 1849).

Descripció El colibrí d'ales safir és un dels colibrís més grossos; només els dos del gènere Topaza i el colibrí gegant (Patagona gigas) ho són. Fa de 15,5 a 19 cm de llarg, incloent-hi el bec de 3,6 cm. Presenta dimorfisme sexual:Els mascles pesen entre 9,6 i 11,2 g i les femelles entre 8,4 i 11 g. Ambdós sexes tenen una petita taca blanca darrere l'ull. Els mascles de la subespècie nominal tenen les parts superiors d'un blau verdós fosc i brillant. L'ala és majoritàriament de color blau brillant i la cua és de color negre verdós. Les parts inferiors també són de color blau verdós, però una mica més blaves que les superiors. Les femelles nominals tenen les parts superiors d'un verd metàl·lic fosc majoritàriament amb una corona gris fosc. Només les cobertores de les ales són blaves; la resta de l'ala és fosca. La cua és majoritàriament de color negre verdós amb molt de blanc a les plomes més externes. Les parts inferiors són de color canyella barrejada amb verd als costats.

Els mascles de la subespècie P. c. caeruleus tenen encara més blau i més fosc que els nominals. Les femelles també tenen més blau, una corona més fosca i menys blanc a les plomes externes de la cua. Els mascles de P. c. peruvianus té les parts superiors més verdoses que blaves que la nominal, tot i que les ales tenen aproximadament la mateixa quantitat de blau. Les parts inferiors també són verdoses, amb el ventre beix. Les parts inferiors de la femella són d'un color canyella menys intens que les de la nominal i té més blanc a les plomes exteriors de la cua.

Distribució i hàbitat El colibrí d'ales safir es troba a Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú.

Habita selva de zones andines del nord, centre i sud d'aquests països. A Colòmbia es troba entre 2.600 i 3.600 m, a l'Equador entre 3.000 i 3.600 m, al Perú entre 2.600 i 3.700 m, i a Bolívia principalment per sobre dels 3.000 m.

Ecologia Desplaçaments El colibrí d'ales safir és majoritàriament sedentari, però localment alguns es traslladen a altituds més baixes durant l'hivern austral.

Alimentació S'alimenta del nèctar d'una àmplia varietat de plantes amb flors, la majoria de les quals són força petites, tot i que algunes són més grosses. Al Perú sembla que prefereix el Tristerix longebracteatus i al páramo colombià la Puya clava-herculis. Normalment s'alimenta a nivells baixos o mitjans de la vegetació, planejant o posant-se a l'exterior de la planta hoste. Normalment defensa zones de flors, però també busca aliment visitant un circuit de llocs d'alimentació. A més d'alimentar-se de nèctar, captura petits artròpodes capturats del fullatge o en vol.

Reproducció La temporada de reproducció no està ben definida, però inclou almenys de febrer a maig. L'únic niu conegut era una raresa, una estructura de molsa de tres compartiments folrada amb fibres suaus. Quan es va descobrir, una femella covava dos pollets en un compartiment i un altre estava ocupat per una femella de colibrí de cua metàl·lica maragda (Metallura tyrianthina). El tercer compartiment estava buit. El niu estava a uns 4 m de terra, suspès de les arrels sota la vegetació.

Vocalització Les vocalitzacions inclouen "una xerrameca aguda, fina i líquida", un "tsiii agut i penetrant perllongat" i "[un] titititirrr agitat".

Estat de conservació L'UICN ha avaluat el colibrí d'ales safir com en risc mínim. Té una àmplia distribució i, tot i que es desconeix la mida de la població, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces específiques. Es considera de rara a localment comuna en diferents parts de la zona de distribució. "És sensible a la pèrdua o fragmentació dels boscos, però, com a espècie que tolera els límits dels boscos, és menys vulnerable que moltes altres espècies de boscos montans".

Taxonomia i sistemàtica El colibrí d'ales safir va ser descrit per primer cop l'any 1840 pel zoòleg britànic Louis Fraser amb el nom binomial Trochilus cyanopterus i la localitat tipus "Bogotà, Colòmbia".

Aquesta espècie és l'únic membre del seu gènere. A finals del segle XX es va suggerir que Pterophanes es fusionés amb el gènere Coeligena, però treballs posteriors van demostrar que aquests gèneres no estan estretament relacionats.

L'espècie té tres subespècies:

P. c. cyanopterus (Fraser, 1840) ─ centre nord de Colòmbia. P. c. caeruleus (Zimmer, 1951) ─ centre i sud de Colòmbia. P. c. peruvianus (Boucard, 1895) ─ Equador, Perú i nord de Bolívia.

Referències

Ales Safir