Llorenç de Balanzó i Pons (Barcelona, 4 de maig de 1860 – Barcelona, 1 de març de 1927), fou un empresari i escriptor català, primer marquès de Balanzó.
Biografia Va néixer al carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona, segon fill dels nou que van tenir Josep Balanzó i Comas (1827-1889) i la seva esposa Josepa Dominga Minga Pons i Clerch (1829-1900), ambdós naturals de Barcelona.Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1860, llibre 2n, foli 222, número de registre 2171.
Va escriure peces teatrals de caràcter apologètic, com Guillem d'Alzinar (1900) i De pescador a sant (1901), Fra Frascesc (1904), Els tres Amors (1904), articles religiosos i llibres de meditació com Guia de l'home lliure (1920), Camí (1926) i el recull de poesies Les quinze roses. És l'autor d'una traducció al català del Parsifal de , del llibre Les visions de sor Anna Caterina Emmerich i de les tres parts, Infern, Purgatori i Paradís, de la Divina Comèdia, en doble versió en rima i en prosa.Balanzó i Pons, Llorenç - Diccionari de la Traducció Catalana El papa Benet XV li concedí el 1921 el marquesat de Balanzó, que va continuar en la seva família i actualment està exhaurit atès que el seu net Llorenç va morir sense descendència, ja que la normativa establia que havia de ser per línia directa. miniatura|Familia Llorenç de Balanzó i Pons-Josefa Martí Escuder. Germans, fills i nets. Es va casar dues vegades, la primera amb Josepa Martí i Escuder (1862-1910) amb qui va tenir set fills (Josep M, Llorenç, Estanislau, Lluís, Joana, Manuel i Ramon) i la segona, després d'enviudar als cinquanta anys, amb Montserrat Escuder i Ferrer cosina de Josepa que tenia una filla, Claudina, que va ser monja. Amb els seus germans Joan i Josep van crear la raó social Balanzó Hnos. Sociedad col·lectiva. Primer amb Joan el 1889; en 1895 s'incorpora Josep i a partir de 1914 Joan segueix l'emprenaduria en el camp de la industria i comerç tèxtil i del gènere de punt mentre que Llorenç i Josep se centren en la importació de colonials i la creació dels Cafès Balanzó empresa que seguiran bàsicament el seu fill Josep M (Pepe) i el seu net Llorenç juntament amb el seu germà Josep M i dos dels seus fills en Francesc i en Jordi de Balanzó Cabot. A finals de la d'ècada del 1960 la marca Cafès Balanzó segueix amb altres propietaris.
Referències
Bibliografia
Balanzó Solà, Iago de; Balanzó Fernàndez, Xavier de; Mitjavila de Balanzó, Assumpta. Balanzó. Història de la nissaga 1616-2016. IV centenari dels Balanzó a Catalunya. 1616-2016, pàgines 32-34 i 74-80. En format digital a https://drive.google.cat/file/d/0Bw7arS7BcjyyX0xBbGh2Q3pxYkU/view.
Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Traductors de la Divina Comèdia al català Categoria:Marquesos catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nobles barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX