Els antics egipcis van elaborar un complex conjunt de pràctiques funeràries (o ritus funeraris) que ells creien que eren necessaris per a assegurar la seva immortalitat després de la mort. Entre aquests rituals i protocols existia la momificació del cos, la invocació de conjurs màgics i enterraments amb béns funeraris que pensaven que necessitarien després de la mort.
El procés d'un funeral a l'antic Egipte va incloure al llarg del temps antigues costums que s'havien descartat i noves que s'havien adaptat, però els elements més importants del procés van persistir. Entre els elements que van perdurar en destaquen la preparació del cos, els rituals màgics i els béns funeraris que acompanyaven el cos del difunt.
Els antics egipcis creien en diferents déus, cadascun dels quals els jutjaria de manera separada en el moment de la seva defunció abans d'entrar a la vida després de la mort.
Història miniatura|Ploramorts professionals gesticulant.
Tot i que no s'han trobat evidències escrites de l'Egipte Predinàstic, els egiptòlegs creuen en la importància del cos físic i de la seva preservació es va originar ja aquesta època. Això explicaria perquè la gent d'aquesta època no van continuar amb la pràctica de la cremació, si no que van passar a enterrar els difunts. Fins i tot alguns temien que els morts podien tornar a la vida si se'ls maltractava després de la seva mort.Françoise Dunand and Roger Lichtenberg, Mummies and Death in Egypt, (London: Cornell University Press, 2006), p. 9
Els cossos de les èpoques més antigues eren enterrats en pous ovals simples amb pocs béns funeraris. Algunes vegades en la mateixa sepultura amb altres persones i animals. Al llarg del temps, les sepultures van esdevenir més complexes, amb el cos emplaçat en cistelles de vímet i posteriorment en taüts de fusta i de terracota.Posteriorment els egipcis es van enterrar en sarfcòfags. Aquestes sepultures contenien béns funeraris com joies, menjar i jocs.Françoise Dunand and Roger Lichtenberg, Mummies and Death in Egypt, (London: Cornell University Press, 2006), p. 7
Això demostra que ja a l'època antiga es creia en la vida després de la mort, tot i que les evidències arqueològiques mostren que una persona mitjana tenia poques possibilitats per accedir-hi, ja que el difunt hi havia de tenir un propòsit. El propòsit del faraó es devia al seu rol durant la vida.
Els sacrificis humans que s'han trobat en les tombes reials més antigues reforcen aquesta idea. Es creu que aquests havien de servir al faraó durant la seva vida eterna. Al llarg del temps, aquestes víctimes humanes foren reemplaçades per uixebtis (estàtues funeràries) o persones pintades a les parets, algunes de les que es modelaven segons la imatge de certes persones reals que podrien seguir al faraó després de la seva mort.
Cal esmentar que no només les persones de les classes baixes havien d'obtenir el favor del faraó, si no també els nobles. Es creia que quan el faraó moria es convertia en una déu que podia conferir a qui volgués la vida eterna. Aquesta creença va existir des de l'Egipte predinàstic fins al Regne Antic.
S'han conservat molts textos que mostren encanteris que demostren que al llarg del temps es van produir petits canvis en els que els nous textos funeraris fossin més rellevants per a la noblesa.Erik Hornung, The Ancient Egyptian Book of the Afterlife, (Cornell: Cornell University Press, 1999) p. 7 En el Primer Període Intermedi d'Egipte va declinar la importància del faraó. Els textos funeraris, que havien estat restringits per a l'ús reial es van obrir a més població. El faraó va deixar de ser un rei-déu en el sentit de que era l'únic que tenia accés a la vida després de la mort i va passar a ser el governador de la població que després de la seva mort seria rellevat del pla dels mortals.John A. Wilson, The Culture of Ancient Egypt, (Chicago: University of Chicago Press, 1965), p. 116.
Prehistòria: Primers enterraments Els llocs funeraris més antics que es coneixen d'Egipte es troben a Omari i a Maadi, al nord. La gent d'aquestes poblacions estaven enterrats en sepultures simples en una olla. El cos no es tractava de manera regular com es faria posteriorment. Al no haver-hi evidències escrites, hi ha poca informació sobre les creences contemporànies sobre la vida després de la mort, excepte el fet que hi havia una olla simple en la sepultura. Segons les costums posteriors, aquesta olla podria incloure menjar pel difunt.Bleiberg, Edward, To Live Forever: Egyptian Treasure from the Brooklyn Museum, New York, Brooklin Museum, p. 71
Període predinàstic: Desenvolupament dels costums Els costums funeraris egipcis es van desenvolupar durant el període predinàstic. Les sepultures més antigues pertanyen a la cultura badariana (4400-3800 aC) i continuaven les tradicions de les cultures omari i maadi. A l'acabament del període predinàstic es van anar incrementant els objectes que es dipositaven acompanyant el difunt en les sepultures rectangulars i hi ha evidències de l'augment de la pràctica de rituals que practicaven els egipcis del període Naqada II (3650-3300 aC). En aquest moment, els cossos se situaven normalment ajupits o en posició fetal amb la cara vers l'est o l'oest (considerat com el territori de la mort). Els artistes pintaven processions funeràries i danses rituals en les gerres. En algunes sepultures s'hi han trobat figures de dones amb caps d'aus amb les seves cames amagades sota de faldilles. En aquesta època es troben sepultures molt que tenen moltes més riqueses que altres, cosa que demostra que hi havia estratificació social. També hi havia diferències segons el gènere que es mostra amb la inclusió d'armes en les tombes dels homes i de paletes cosmètiques en les de les dones.Bleiberg, Edward, 2008, p. 71-72
Primer Període Dinàstic: Tombes i taüts Durant la Primera Dinastia alguns egipcis eren prou rics per a poder construir tombes en lloc de ser sepultats en simples fosses excavades a la terra. En aquesta època es va desenvolupar la tomba feta de maons amb una cambra subterrània anomenada Mastaba. Aquestes tombes tenien murs bessons, un estil d'edificació anomenat façana-palau perquè els murs imitaven els que envoltaven el palau reial. Atès que es feien tombes tant pels reis com per a la gent comú, l'arquitectura suggereix que, algunes persones adinerades aconseguien un estatus elevat en la seva defunció. Posteriorment el mort s'associaria amb el déu de la mort, Osiris.
Els béns funeraris van passar a ser més diversos i incloïen mobles, joies i jocs a més d'armes paletes còsmiques i béns alimentaris que ja apareixien en gerres decorades en el període predinàstic. En aquesta època, les tombes més riques tenien milers de béns funeraris. A més a més, en aquesta època es comencen a utilitzar taüts i hi comencen a haver evidències de momificació. Ja durant la Primera Dinastia els béns funeraris demostren que els difunts tenien necessitats per la vida després de la mort. Es demostra la creença en la vida després de la mort per la posició del difunt en les tombes: aquells que havien servit el rei durant les seves vides triaven esser enterrats a prop seu. També durant la Primera Dinastia es va començar a utilitzar esteles que mostraven el desig d'individualitzar les tombes, ja que incorporaven el nom del difunt.Beiberg, 2008, p. 72-73
Regne Antic, piràmides i momificació Durant el Regne Antic d'Egipte els reis van construir les primeres piràmides rodejades per les tombes mastaba dels seus oficials. El fet que la majoria dels alts oficials eren familiars reials suggereix, a més que aquests complexos eren també cementiris familiars.
Els cossos de l'elit van passar a ser momificats a partir d'aquest moment; estaven embolicats amb vendes de lli i algunes vegades estaven coberts amb modelats plastificats i emplaçats en sarcòfags de pedra o en taüts de fusta. A la fi del Regne Antic també van aparèixer les màscares de les mòmies fetes de cartonatge. Els seus òrgans interns eren guardats en contenidors. A més a més també van començar a aparèixer amulets d'or, de faiança (vitrificat) i de cornalina per a protegir diverses parts del cos. També hi ha les primeres evidències d'inscripcions dins els taüts de les elits. En les parets hi havia gravats que complementaven els béns funeraris.
Hi havia una porta falsa nova que no tenia funcions de porta en la tomba que es trobava dins la capella o fora del mastaba; aquesta servia com un lloc per a fer-hi ofrenes i on es podien fer pregàries per al difunt. A les tombes també hi ha estàtues del difunt que tenia usos rituals. Les cambres funeràries d'algunes persones eren decorades per primera vegada a part de les capelles decorades. A la fi de l'Antic Regne aquestes decoracions representaven ofrenes però no persones.Bleiberg, E, 2008, p. 74-77
Primer període intermedi: Variacions regionals Els sepulcres del Primer Període Intermedi d'Egipte reflecteixen la situació política de l'època. Els taüts decorats mostren una varietat regional. Per exemple, alguns taüts tenen inscripcions en una línia i alguns estils inclouen l'aparició d'ulls humans afalconats. A més a més, aquests taüts també estan decorats per jeroglífics diferents segons la regió.
Ocasionalment, els homes tenen eines i armes en les seves sepultures, mentre algunes dones tenen joies i objectes cosmètics com miralls. A les tombes de les dones a vegades hi havia moles que eren considerades com eines per la preparació de menjar a la vida després de la mort, així com les armes presents a les tombes dels homes implicaven que aquests tindrien un rol militar.Bleiberg, E, 2008, p. 77
Regne mitjà, noves tombes miniatura|Màscara d'un taüt. Cartonatge, 37.1387E, del Museu de Brooklyn Els costums funeraris del Regne Mitjà d'Egipte reflecteix algunes de les tendències polítiques del període. Durant la Onzena Dinastia les tombes es van tallar a les muntanyes de Tebes que encerclaven la tomba del rei o en cementiris locals de l'Alt i el Mig Egipte. Tebes era la ciutat nadiua dels reis d'aquesta dinastia i per això hi volien ser enterrats. Però a la Dotzena Dinastia els alts oficials servien els reis d'una nova família que provenia de Lisht, al nord. Aquests reis i els seus alts oficials preferien enterrar-se en una mastaba a prop de les piràmides que pertanyien als seus amos. A més a més, la diferència de la topografia entre Tebes i Lisht va provocar una diferència entre el tipus de tomba: en el nord, els nobles construïren tombes mastaba en les planes desèrtiques, mentre que al sud, els dignataris locals van excavar les seves tombes en les muntanyes.
Segon període intermedi: Enterraments estrangers Els enterraments que es coneixen del Segon Període Intermedi d'Egipte revelen la presència de persones no egípcies enterrades al país. Al nord, s'hi troben enterrats Hicsos, un poble semític occidental que van governar en el nord-est del delta. En els seus sepulcres dels homes hicsos s'hi han trobat vaixelles de ceràmica. En altres zones del país s'hi han trobat enterrats soldats nubians que estan en sepulcres simples en els que els difunts estaven amb una mica de menjar. Aquests sepulcres de persones estrangeres són l'únic que distingeix els enterraments d'aquesta època dels de les èpoques anteriors.Bleiberg, Edward, 2008. To Live Forever: Egyptian Treasure from the Brooklyn Museum. Brooklyn, New York, Brooklyn Museum, p. 86-89
Nou regnat: Novetats miniatura|Deir-El-Bahari