Lladorre és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat a la Vall de Cardós. El seu extens terme municipal ocupa tota la part septentrional de la Vall de Cardós, la capçalera de la Ribera de Cardós. És un dels pocs municipis pallaresos que no ha sofert modificacions al llarg dels segles XIX i XX, més enllà de la incorporació de Tavascan el 1847. En un primer moment, però, el cap de municipi fou Tavascan, que sempre ha estat el nucli més poblat, i no Lladorre. Així mateix, el nom del municipi era Tavascan.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Lladorre és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide. Està format per un dels dos ètims següents: lit/lut (que en els diferents dialectes del basc significa diverses variants a partir de “terra fonda” o “despreniment de terra”) i el sufix -orr, amb reforç vocàlic final, de significat imprecís, però freqüent en diversos topònims pallaresos.

Geografia Llista de topònims de Lladorre (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

miniatura|Sant Pere de Boldís Jussà Ocupa l'extrem nord-est de la comarca, ja al límit amb Occitània. És un dels termes pallaresos que no ha sofert modificacions al llarg del .

Termes municipals limítrofs:

Les principals entitats geogràfiques del municipi són: Les Tuques, el Tuc de Montabòna, la Tuca de Salibarri, el Pic de Mariola, el Pic de la Lleia i el Pic del Port de Tavascan.

Perímetre del terme Comença aquesta descripció al Pic de Sotllo, a l'extrem nord del terme municipal d'Alins, on es troben els termes municipals d'Alins i de Lladorre, amb els termes comunals occitans d'Ausat, del parçan de Vic de Sòs i Uston, del de Coserans.

Límit amb Alins Des del Pic de Sotllo, de 3.072,8 metres d'altitud, el termenal amb Lladorre segueix cap a ponent la carena més alta, fins al Pic dels Estanys (2.956); en aquest pic, la línia de terme torç cap al sud-sud-oest, en direcció al Coll de Canedo (2.712,6) i el Pic de Baborte (2.933,8). Un cop en aquest darrer pic, torna a girar cap a l'oest, sempre seguint la carena, fins a un cim de 2.764,6, on torna a trencar cap al sud-oest i tot seguit cap al sud, per tal d'anar seguint la carena del límit nord del Circ de Baborte. En direcció sud, arriba al Coll de Sellente, de 2.488 metres d'altitud, i torna a agafar la direcció sud-oest; al cap de poc arriba al cim de més al nord-oest dels Tres Pics (2.652), a la Tartera de la Llaguna. Torna a tòrcer cap a l'est, fent un arc convex cap al nord, fins a arribar a l'extrem nord del Serrat de la Llaguna, on torna a girar cap al nord, passant pel Coll de la Llaguna (2.595,4). Una mica al nord d'aquest coll, seguint encara la carena, gira cap a ponent per pujar a la Roca Cigalera (2.667,8), emprèn el Becero, serrat que segueix del tot, de llevant a ponent, fins a atènyer el Roc d'Ausinsi (2.545,3), al costat de llevant del Cap de Montarenyo. En aquest roc torna a agafar la direcció sud-sud-oest, fins a la Collada de Boldís (2.455,3); al cap de poc gira més cap al sud-oest, puja al Montarenyo de Boldís (2.592,9), i continua en la mateixa direcció fins als Plans de Boldís.

En aquest lloc torç cap al sud-sud-oest, passa pel Coll dels Berdissos (2.452), i puja fins al Racó Roi (2.477,1). Torç cap al sud, i poc després cap al sud-sud-est, i assoleix el cim de les Escales de Pallars (2.368,1). Sempre cap al sud, i sempre seguint la carena més alta, com ha estat fent des del començament, el termenal passa pel Coll de la Pleta dels Ceps (2.242,8), i arriba a l'extrem nord-est de la Serra de Tudela (2.319,3); la segueix tota cap al sud-oest, passa pel cim de Tudela (2.327,8), i, en el vessant sud-oest d'aquest cim, a uns 150 metres, troba el triterme entre Alins, Lladorre i Esterri de Cardós.

Límit amb Esterri de Cardós Des de Tudela, el termenal amb Esterri de Cardós davalla cap a ponent, molt lleugerament decantat cap al sud. Passa per la Punta de Roquetes de 1.987,3 metres d'altitud, després va cap a la Punta (1.808,3), s'inclina cap a l'oest-nord-oest, segueix la carena de Roc Bataller (1.727,8), fins que, a 900 metres d'aquest roc arriba a un nou punt tritermenal, ara entre Lladorre, Esterri de Cardós i Estaon (actualment, Vall de Cardós).

Límit amb l'antic terme d'Estaon (ara, Vall de Cardós) miniatura|Sant Fruitós de Boldís Sobirà El nou termenal segueix exactament en la mateix direcció i en línia recta fins que assoleix la llera de la Noguera de Cardós uns 150 metres al nord de la Mare de Déu del Pont. Aleshores, la línia de terme gira cap al nord, seguint aigües amunt el riu esmentat, fins que arriba al pont de Can Serra i del Càmping Serra; en aquell punt gira en angle recte cap a ponent, deixant el fons de la vall i enfilant-se per travessar un coster i una petita carena i anar a trobar el Barranc dels Cortals. Segueix aquest barranc cap al sud-oest fins al paratge de les Ventades, on el barranc fa un retomb sobtat; aleshores, el termenal abandona el fons de vall del barranc per tal d'enfilar-se en la carena que limita pel nord aquest barranc, i segueix coster amunt fins a la cota 1.850. En aquell lloc fa un colze cap al sud per tal d'anar a cercar la carena principal i girar cap al nord, principalment, passa pel Coll de Lleret, de 1.952,5 metres d'altitud. Tot seguit, sempre per la carena cap al nord, passa per Perafita, assoleix l'extrem meridional de la Serra Mitjana, tot seguit la Serra de Gallauba, girant cap al nord-est, i arriba a lo Caubo (2.284). En aquest cim torna a canviar de direcció, i ara cap al nord-nord-oest, va cap al Pic de Serra Plana (2.303,7). Tot seguit, segueix cap al nord-oest tota la Serra Plana, sempre per la carena més alta, fins que assoleix el cim del Pic des Tovarres (2.447,6), des d'on passa per la carena de llevant dels quatre estanys de Campirme (Estany de Soliguera, Estany de Finestres, Estany Gran de Campirme i Estanys de Campirme) fins que arriba a dos cims seguits, un de 2.448,2 metres d'altitud, i el segon, de 2.522,7. En aquest segon es troben els termes de Lladorre, Estaon (Vall de Cardós) i Unarre (la Guingueta d'Àneu).

Límit amb l'antic terme d'Unarre (ara, la Guingueta d'Àneu) Des del punt anterior, el termenal marxa cap al nord-est, fent la volta des del sud fins a l'est de l'Estany de Mascarida, per dalt de la carena, baixa de la carena per anar a buscar un barranc afluent del Torrent de Mascarida, que segueix cap al nord-est i va girant cap al nord. Travessa el Torrent de Mascarida, i gira cap al nord-oest enfilant-se per una carena cap al Pic de la Coma del Forn, de 2.683 metres d'altitud. En aquell cim gira cap al nord, passa pel Coll del Forn (2.517,3), i, sempre cap al nord, s'adreça al Pic de Ventolau (2.851,5). En aquest pic, el termenal torç cap al nord-oest, per fer en un arc tota la volta pel costat de ponent del Circ de la Gallina, on hi ha l'Estany Major de la Gallina. Així, arriba al Pic Major de la Gallina (2.687,5), després al Pic de la Gallina (2.756,5), des d'on, agafant la direcció nord-oest, puja al cim del Mont-roig, de 2.846,3 metres d'altitud. En aquest lloc es troben quatre termes: els municipals, catalans, de Lladorre, la Guingueta d'Àneu (abans, Unarre), i Alt Àneu (antigament, Isil), i el comunal, occità, de Coflens, al parçan de Coserans.

Límit amb l'antic terme d'Alós (ara, Alt Àneu) El contacte amb el terme d'Alós, ara Alt Àneu, és simplement un punt, al cim del Mont-roig.

Límit amb la comuna de Coflens (Coserans, Occitània) Aquest termenal, entre el terme municipal de Lladorre i el comunal de Coflens, que és alhora entre la comarca del Pallars Sobirà i el parçan de Coserans, entre Catalunya i Occitània i entre els estats espanyol i francès, segueix la carena més alta dels Pirineus. Des de Mont-roig va cap al nord-est, puja a un segon pic del mateix Mont-roig, aquest de 2.864,6, i s'adreça al Pic de l'Estanyet (2.633) i al Pic de la Roia de Mollàs (2.643,6), on comença a seguir un tram bàsicament cap a l'est. Passa per la Collada de la Roia (2.482,6), pel Coll de Cerbi (2.488,6) i el Pic de Mariola (2.663,3). En aquest cim torna a girar cap al nord-est, deixant el gran Estany de Mariola al sud, i va a buscar el Port de Mariola (2.564,8) i, al cap d'un bon tros, el Pic de Montarenyo (2.616), que és el punt més septentrional del terme i de la comarca. En aquest lloc, per la part occitana, parteixen els termes comunals de Coflens i d'Uston.

Límit amb la comuna d'Uston (Coserans, Occitània) miniatura|Isards als vessants del Pic de Certascan Des del Montarenyo, el termenal comença a seguir una línia bàsicament cap al sud-est, però que va fent tots els retombs que la mateixa carena principal dels Pirineus marca. Així, va a buscar el Port de Tavascan, de 2.216,7 metres d'altitud, per on passava l'antic camí ral de França, després el Pic del Port de Tavascan (2.493,3), la Collada de la Roia (2.465,2), i, seguint aquest darrer tram la direcció sud, al Pic de Marterat (2.666,4).

En aquest lloc el termenal torna a girar cap a llevant, passa pel Port de la Lleia (2.552,3), el Pic de la Lleia (2.775,5), i la Collada de l'Estany Blanc (2.698,6). Torna a tòrcer cap al nord, arriba al Tuc de Lassauguèda (2.761,5), gira altre cop cap a l'est, fins que assoleix el Tuc de Montabòna (2.795,2); des d'aquest darrer tuc, el termenal tomba cap al sud, en direcció al Pic de Certascan, però sense acabar-hi de pujar: a la cota 2.750 del vessant septentrional del Certascan Nord gira altre cop cap a l'est-nord-est, fent la volta pel nord del Circ de Certascan, fins al Tuc de Senó (2.556,1), just al nord de l'Estany de Certascan. Sempre cap a l'est, puja al Pui del Cap de l'Estany (2.603,3), per, ara cap al nord-est, passa pel Port de Colatx (2.416,1), i arriba al Pic de Colatx (2.569,5). Ara cap a l'est, arriba al Pic del Turquilla (2.527,8). Torna a canviar de direcció: ara cap al sud-est, passa pel Port de Guiló (2.372), torna a emprendre cap a l'est per anar cap al Pic Roi (2.439), el Port d'Aulús (2.340,2), el Pic de Guiló (2.556,2),,, el Port dels Tres Comtes (2.471,7) i el Cap de Guiló (2.615,6), que és l'extrem nord-oriental del terme de Lladorre.

Del Cap de Guiló, la línia de terme, i frontera estatal, emprèn cap al sud, i després sud-oest, passa pel Pic dels Tres Comtes (2.659,7), les Tuques (2.569,1), el Port de Lladorre (2.466), la Tuca de Salibarri (2.540,9), el Port de l'Artiga (2.468,5) i la Punta del Port (2.603), on torna a girar cap al sud-est. Tot seguit, passa pel Pic de Salibarri (2.610,9), el Port de Salibarri (2.561,7), i el Pic de Broate (2.705,9), on canvia cap a l'est. Aleshores, va cap al Port de Broate (2.584,9) i el Pic de Montestaure (2.659), on torç cap al sud-est i poc després cap al sud i sud-oest, fent el tomb per la capçalera del circ de Broate, sempre per la carena més enlairada. Així, arriba als Guins de l'Ase (2.961,1), i, ja cap al sud, s'adreça al Coll dels Guins de l'Ase (2.863,8) i, finalment, al Pic de Sotllo, de 3.072,8 metres d'altitud, on es troben els termes municipals de Lladorre i Alins i els comunals de Coflens i Ausat, on ha començat aquesta descripció.

Entitats de població

Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, que són els pobles que formen el terme municipal de Lladorre, disposen cadascun del seu article propi. També el tenen els grups de bordes que van arribar a constituir nuclis de població, almenys de temporada, del terme de Lladorre: Graus, Ison, Noarre i Quanca.