María de los Ángeles Félix Güereña (Albers, Sonora; 8 d'abril de 1914—Ciutat de Mèxic, 8 d'abril de 2002), més coneguda com a María Félix, va ser una actriu i cantant mexicana. És considerada una de les figures femenines més importants de l'anomenada Època d'Or del cinema mexicà. També és considerada una de les dones més belles del cinema del seu temps i un dels màxims mites eròtics del cinema de parla hispana. Juntament amb Jorge Negrete, Pedro Armendáriz i Dolores del Río, representa una de les màximes figures del cinema llatinoamericà de les dècades de 1940 i 1950.
És coneguda per l'àlies de «la Doña», nom que se li va adjudicar a partir de la seva interpretació del seu personatge en el film Doña Bàrbara (1943), basat en la novel·la homònima del veneçolà Rómulo Gallegos. I també com «María Bonita», gràcies a la cançó composta com a regal de noces pel seu segon marit, el compositor Agustín Lara.
Va completar una trajectòria cinematogràfica que comprèn 47 pel·lícules realitzades entre Mèxic, Espanya, França, Itàlia i l'Argentina.
Biografia Infància i joventut Era filla de Bernardo Félix Flores, militar i polític, descendent d'indis yaquis. La seva mare es deia Josefina Güereña Roses, d'ascendència basca. Va tenir dotze germans.
Va transcórrer la seva infància a Álamos i, posteriorment, la família es va mudar a Guadalajara. Molt jove encara, el 1931 es va casar amb Enrique Álvarez Alatorre (amb qui va tenir, el 1934, el seu únic fill, el també actor Enrique Álvarez Félix). Després del seu divorci va tornar a Guadalajara amb la seva família i després es va traslladar a Ciutat de Mèxic amb el seu fill Enrique. Una vegada allí, va treballar com a recepcionista en la consulta d'un cirurgià plàstic i va viure en una casa d'hostes.
Un dia, el pare del seu fill els va visitar a la capital i es va endur el nen a Guadalajara. María Félix va aconseguir recuperar la custòdia alguns anys després amb l'ajuda d'Agustín Lara.
Carrera cinematogràfica Primers anys (1942-1945) La seva relació amb el cinema va començar per atzar. Es trobava mirant aparadors al Centre Històric de la Ciutat de Mèxic quan el director Fernando Palacios la va abordar preguntant-li si li agradaria fer cinema. Convertit en el seu pigmalió, va començar a orientar-la i a presentar-la en els cercles de cinema i li van oferir el paper estel·lar femení a El Peñón de las Ànimas, de Miguel Zacarías, on va coincidir amb l'actor i cantant Jorge Negrete. Després del rodatge, la seva fama ja no va parar de créixer.
Doña Bàrbara (1943), filmada a Veneçuela amb actors mexicans i veneçolans, va ser l'inici de les importants col·laboracions entre María Félix i Fernando de Fuentes, a les ordres de qual va filmar La mujer sin alma (1943) i La devoradora (1946). Amb aquestes cintes, es convertí en «la destructora de llars i enemiga número u de la moral familiar».
Internacionalització Amb el director Emilio Fernández Romo, va interpretar les tres pel·lícules que la consagraren internacionalment: Enamorada (1946), Río Escondido (1947) i Maclovia (1948). A Enamorada, va trobar el seu perfecte company fílmic, l'actor Pedro Armendáriz. Les cintes de María Félix amb Fernández i el seu equip (Armendáriz, el fotògraf Gabriel Figueroa, etc.) van fer la volta al món i van tenir una presència sòlida en diversos festivals de cinema internacionals. Al seu torn, atorgaren a l'actriu els seus primers Premis Ariel.
També va treballar amb Roberto Gavaldón. La seva primera col·laboració va ser a La diosa arrodillada (1947), al costat d'Arturo de Córdova. Gràcies a aquests films, la fama de l'actriu va creuar l'Atlàntic.
Carrera a Europa Contractada pel productor espanyol Cesáreo González, va començar la seva aventura artística a Europa. A Mèxic solament va actuar en la cinta Doña Diabla el 1949 i no va tornar a treballar-hi fins al 1952.
A Espanya va realitzar tres pel·lícules importants: Mare nostrum (1948), Una mujer cualquiera (1950) i La noche del sábado (1950), totes tres de Rafael Gil. El 1951, va filmar la coproducció francoespanyola La corona negra, de l'argentí Luis Saslavsky, basada en un argument de Jean Cocteau. La cinta va ser filmada al Marroc.
D'Espanya va passar a Itàlia, on va realitzar Incantessimo tragico (1951) i Mesalina (1951), de Carmine Gallone, en el seu moment la cinta més cara del cinema italià.
El 1952, María Félix va conquistar el mercat argentí gràcies a La pasión desnuda, de Luis César Amadori. En aquest mateix any va tornar a Mèxic. La seva estada al país es va basar principalment en el seu matrimoni amb Jorge Negrete, amb qui va filmar El rapto, dirigida per Emilio Fernández, i que seria l'última cinta del Charro Cantor. Després de la mort de Jorge Negrete, el 1953, l'actriu va tornar a Europa.
A França va protagonitzar La bella Otero (1954), sobre la vida de la cèlebre ballarina espanyola que havia triomfat a França a principis del , i Els Héros sont Fatigués (1955), aquesta última al costat d'Yves Montand. No obstant això, la cinta més important en aquest període va ser French Cancan (1954), de Jean Renoir, al costat de Jean Gabin. La seva última pel·lícula rodada íntegrament a Europa va ser l'espanyola Faustina, de Jose Luis Sáenz de Heredia.
Últim període cinematogràfic María Félix va tornar a Mèxic el 1955, convertida ja en figura mítica del cinema. Aquest període es va caracteritzar per la realització de cintes ambientades en l'època de la Revolució Mexicana, que va començar amb La escondida (1955). En aquest film, així com a Canasta de cuentos mexicanos (1955) i Café Colón (1958), va coincidir de nou amb Pedro Armendáriz. El 1956 va protagonitzar Tizoc (1956), amb Pedro Infante, cinta que no va ser prou del gust de l'actriu malgrat el seu èxit internacional. Eventualment va realitzar Flor de mayo (1957), amb l'actor nord-americà Jack Palance, i els melodrames Miércoles de ceniza (1958) i La estrella vacía (1958), aquest últim basat en la novel·la de Luis Spota. Per compensar-la, el mateix director de Tizoc, Ismael Rodríguez, li va crear un vehicle genial per al seu lluïment: La cucaracha, en què el director va explotar al màxim la seva forta personalitat, en portar-la a interpretar per primera vegada un personatge diferent: una soldadera, una dona involucrada amb la revolució, una "dona de baix". En la cinta, María Félix va treballar per única vegada amb Dolores del Río, l'altra gran diva del cinema mexicà. El 1959 va participar en la coproducció hispanomexicana Sonatas (1959), de Juan Antonio Bardem, així com en la producció francomexicana La fièvre monte à El Pao (Els ambiciosos), dirigida per Luis Buñuel.
En els anys 1960, la seva presència solament es va limitar a unes quantes pel·lícules, entre les quals destaca Juana Gallo (1960), basada en una història real sobre la soldadera homònima de la Revolució Mexicana; La bandida (1962) i Amor y sexo (Safo '63), (1963), de Luis Alcoriza, on va realitzar un nu parcial. El 1970, va filmar La generala, de Juan Ibáñez, la seva última cinta.
Telenovel·les Va realitzar la telenovel·la històrica mexicana La Constitución (1970) al costat de l'actriu María Rubio (Catalina Creel), dirigida per Ernesto Alonso. També va participar en els anys 70 en la telenovel·la Cristina produïda a Caracas per Radio Caracas Televisión.
Projectes a Hollywood Gairebé des dels inicis de la seva carrera va rebre ofertes de treball a Hollywood. Pel que fa a això deia: «Mai em penediré d'haver-li dit que no a Hollywood, perquè la meva carrera a Europa s'havia orientat cap al cinema de qualitat». També va declarar en una altra ocasió: «Els papers d'índia els faig al meu país i els de reina a l'estranger».Félix (1993), vol. 3, p. 48
Filmografia Mèxic 1942 - El Peñón de las almas 1942 - María Eugenia 1943 - Doña Bàrbara 1943 - La chinesa poblana 1943 - La mujer sin alma 1944 - La monja alférez 1944 - Amok 1945 - El monje blanco 1945 - Vértigo 1946 - La mujer de todos 1946 - La devoradora 1946 - Enamorada 1947 - ¡Que Dios me perdone! 1947 - La diosa arrodillada 1947 - Río Escondido 1948 - Maclovia / Bellesa maleïda 1949 - Doña Diabla 1953 - Camelia 1953 - Reportaje 1953 - El rapto 1955 - La escondida 1955 - Canasta de cuentos mexicanos 1956 - Tizo 1957 - Flor de mayo 1958 - Miércoles de ceniza 1958 - Café Colón 1958 - La estrella vacía 1958 - La cucaracha 1960 - Juana Gall 1962 - La bandida 1962 - Si yo fuera millonario 1963 - Amor y sexo / Safo '63 1965 - La Valentina 1970 - La generala
Espanya 1948 - Mare nostrum 1949 - Una mujer cualquiera 1950 - La noche del sábado 1951 - La corona negra 1956 - Faustina 1959 - Sonatas
França 1954 - French Cancan (França, Itàlia) 1954 - La Belle Otero 1955 - Los héroes están cansados 1959 - La fièvre monte à El Pao
Itàlia 1951 - Mesalina (Itàlia, França) 1951 - Incantessimo tragico
Argentina 1952 - La passió nua (Argentina, Espanya, Itàlia)
Telenovel·les 1970 - La Constitució (Mèxic. Dir. Ernesto Alonso) 1970 - Cristina (Veneçuela. Aparició especial com Domenica, La Leona)
Premis 1947 - Ariel a Millor Actriu per Enamorada (1946). 1949 - Ariel a Millor Actriu per Rio Escondido (1947). 1949 - Claus de la Ciutat i Títol d'Hoste d'Honor a la l'Havana, Cuba. 1951 - Ariel a Millor Actriu per Doña Diabla (1949). 1958 - Premi Menorah del Club Esportiu Israelita per La cucaracha (1958). 1986 - Ariel d'Or en reconeixement de la seva carrera cinematogràfica. 1989 - Diosa de Plata per la seva carrera internacional com a actriu. 1989 - Condecoració del «Consell Consultiu» de la Ciutat de Mèxic. 1991 - Medalla al Mèrit Artístic de l'Associació Nacional d'Actors, als 50 anys del seu debut cinematogràfic a El peñón de las almas.. 1992 - Medalla de la UNAM per la seva trajectòria cinematogràfica. 1996 - Homenatge en el XVIII Festival Internacional de Films Dirigits Per Dones” a Créteil, França. 1996 - Condecoració amb l'Orde de les Arts i les Lletres en grau de Comandant; la més alta distinció, i màxim guardó, que atorga el govern de França als seus ciutadans i estrangers, per la seva tasca en la promoció de la cultura; sent María Félix la primera actriu d'Amèrica Llatina a rebre-la.
Referències
Bibliografia Taibo I, Paco Ignacio (1991) La Doña, México: Editorial Planeta. Félix, María (1993) Todas mis Guerras, México, Ed. Clío, Taibo I., Paco Ignacio (1996) María Félix: 47 pasos por el cine, México: Editorial Planeta. María Félix, el mito más bello del cine (2000) En SOMOS. México: Editorial Televisa, S. A. de C. V. Agrasánchez Jr., Rogelio (2001) Bellezas del Cine Mexicano / Beauties of the Mexican Cinema, México, ed. Archivo fílmico Agrasánchez, María Félix, “Todo morirá cuando yo muera” (2002) En SOMOS. México: Editorial Televisa, S. A. de C.V. Alatorre Betancourt, Fausto (2014) Diabla frente al espejo, México, ed. Organización Editorial Mexicana S.A. de C.V., Sergio Almazán, (2014) Acuérdate, María, México: Editorial Planeta.
Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Persones de Sonora Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Actors mexicans nascuts al segle XX Categoria:Actors mexicans morts al segle XXI