Martín Alberto Vizcarra Cornejo (Lima, 1963) és un enginyer civil i polític peruà. President del Perú des del 23 de març de 2018 fins al 9 d'octubre de 2020 . Anteriorment, havia estat el seu vicepresident des del 28 de juliol de 2016 fins a la dimissió de Pedro Pablo Kuczynski.
Govern de Martín Vizcarra Pedro Pablo Kuczynski va renunciar a la presidència el 23 de març de 2018, després d'una votació d'impeachment amb èxit i dies abans d'una probable votació de condemna, sent rellevat per Martín Vizcarra.
Escàndol pels CNM Àudios miniatura|250x250px|Palacio de Justícia de Lima, seu de la Cort Suprema i símbol del poder judicial. El 7 de juliol de 2018 el portal IDL-Reporters liderat pel periodista Gustavo Gorriti va difondre una sèrie d'àudios a través del programa periodístic Panorama. Es va destapar així un greu escàndol de corrupció denominat CNM Àudios o caso Cort i Corrupció. Es tracta d'escoltes telefòniques en els quals es revelen suposats actes de corrupció i tràfic d'influències que involucraven directament a jutges i membres del Consell Nacional de la Magistratura (CNM). En els àudios s'escolta a Cesar José Hinostroza Pariachi (jutge suprem), a Iván Noguera Ramos (conseller), a Julio Gutiérrez (conseller) i a Walter Ríos (president de la Cort Superior del Callao), negociant i utilitzant la seva influència personal en àmbits de govern, a través de connexions amb persones, i amb la finalitat d'obtenir favors i tractament preferencial. Aquests polèmics àudios havien estat filtrats pels periodistes d'una recerca aprovada per la fiscal Rocío Sánchez Saavedra per a interceptar les trucades telefòniques de números confiscats per la policia a una organització criminal dedicada al tràfic de drogues, que operava en el port del Callao. Aquests números telefònics pertanyien als advocats d'aquesta organització que es contactaven amb les autoritats judicials, i va anar així, d'aquesta manera accidental, com es va destapar l'escàndol que ha portat a la crisi a tot el sistema judicial del Perú.
L'11 de juliol de 2018, el president Vizcarra va anunciar la creació d'una comissió per a reformar el Poder Judicial (presidida per Allan Wagner Tizón) i aquest mateix dia el President de la Cort Suprema de Justícia Duberlí Rodríguez anuncio una crisi en el sistema judicial. D'un altre costat, el fiscal suprem de Control Intern, Víctor Raúl Rodríguez Monteza, va donar un termini de tres dies a IDL-Reporters i al programa Panorama per a lliurar els àudios i les seves fonts. Tanmateix, això no es va concretar pel fet que les escoltes telefòniques contingudes en aquests àudios s'havien donat de manera legal, i perquè els periodistes no estan obligats a revelar les seves fonts pel seu dret a la confidencialitat. En els dies següents es van donar a conèixer més àudios que involucraven a personatges de tots els àmbits, no sols de la política. El 13 de juliol de 2018, el Ministre de Justícia i Drets Humans del Perú Salvador Heresi va presentar la seva carta de renúncia pel fet que en un d'aquests àudios se li escolta conversant amb el controvertit jutge César Hinostroza. En el seu reemplaçament va ser nomenat l'advocat i congressista Vicente Zeballos Salines, que havia estat membre de la bancada parlamentària de PPK.
Davant la crisi institucional en el Poder Judicial, Duberlí Rodríguez va renunciar a la President de la Cort Suprema del Perú el 19 de juliol del 2018. L'endemà va ser designat per a presidir la Primera Sala de Dret Constitucional i Social Transitòria de la Cort Suprema de Justícia de la República. El 20 de juliol de 2018, arran de la renúncia del president de la Cort Suprema Duberlí Rodríguez com a conseqüència de l'escàndol de CNM Àudios, Francisco Távara Córdova, en la seva qualitat de vocal suprem degà, va assumir interinament la presidència d'aquesta institució.
Jurament Pedro Chávarry com a Fiscal de la Nació miniatura|250x250px|La juramentación de Pedro Chávarry com a nou fiscal de la Nació. El 7 de juny de 2018 l'advocat Pedro Chávarry va ser triat per Junta de Fiscals Suprems del Ministeri Públic com a Fiscal de la Nació per al període 2018-2021. El 3 de juliol el Consell Nacional de la Magistratura (CNM) el va ratificar per unanimitat com a fiscal suprem. Dotze dies després (El 19 de juliol de 2018) es va difondre un àudio entre el jutge César Hinostroza i l'electe fiscal de la Nació, Pedro Chávarry, la qual cosa va causar protestes massives a nivell nacional per a demanar la seva renúncia, no obstant això el 20 de juliol de 2018 juramentó com a Fiscal de la Nació. Malgrat estar involucrat en aquest escàndol de corrupció el fiscal Pedro Chávarry es va negar a renunciar al seu lloc.
Frecs entre Executiu i Legislatiu per l'assumpte del jutge Hinostroza Va haver-hi també frecs entre l'Executiu i el Legislatiu, per l'assumpte del jutge Hinostroza i el fiscal Chávarry. Els portaveus del govern, així com les altres bancades del Congrés, van acusar la bancada fujimorista de «blindar» a Hinostroza, pel fet que no agilitaven la seva destitució i inhabilitació com a jutge suprem, alguna cosa que l'opinió pública demandava. També va haver-hi la impressió que el fiscal de la Nació Pedro Chávarry (que ja des d'agost de 2018 va ser inclòs en un informe de la fiscalia del Callao com a part integrant dels Colls Blancs del Port), rebia el suport del fujimorisme en el Congrés. El tema de Hinostroza va passar per la Comissió Permanent del Congrés, on, si bé va haver-hi votació favorable per a la seva destitució i inhabilitació per deu anys, no va ocórrer el mateix en la votació per a denunciar-lo com a capitost d'una organització criminal. Els 18 congressistes fujimoristes integrants de la Comissió (que constituïen una majoria enfront de la resta de 8 congressistes integrants d'altres forces polítiques) van votar en contra i segons alguns analistes va ser una manera de «blindar» al jutge perquè no respongués davant la Fiscalia. Ells van ser: Leyla Chihuán, Segundo Tapia, Yeni Vilcatoma, Percy Alcalá Mateo, Alejandra Aramayo, Tamar Arimborgo, Rosa Bartra, Karina Beteta, Úrsula Letona, Milagros Salazar, Freddy Sarmiento, César Segura, Milagros Takayama, Miguel Castro Grández, Nelly Cuadros, Carlos Domínguez, Màrtirs Lizana i Mario Mantilla (28 de setembre de 2018). Uns lliuraments del xat La Botica van revelar precisament la manera en què els congressistes fujimoristes es posaven d'acord per a fer aquest blindatge.
El pretès «blindatge» al jutge Hinostroza va causar indignació en la ciutadania i els congressistes fujimoristes van ser blanc de les crítiques. Va haver-hi pressió perquè es rectifiquessin en la votació a realitzar-se en el ple del Congrés. Efectivament, el 5 d'octubre de 2018, el Congrés en ple, després d'escoltar la defensa del mateix Hinostroza, va aprovar destituir-ho i inhabilitar-ho de tota funció pública per 10 anys, així com acusar-ho de quatre delictes: patrocini il·legal, tràfic d'influències, negociació incompatible i pertinença a una organització criminal. La votació va ser unànime. També els membres del CNM van ser destituïts i acusats de diversos càrrecs, encara que no el de pertànyer a una organització criminal. Quant al fiscal Chávarry, va continuar aferrant-se al seu càrrec de Fiscal de la Nació, adduint que el Ministeri Públic era un ens autònom; fins i tot, en ser criticat pel mateix president Vizcarra, li va amenaçar amb investigar-lo i fer tramitar les 46 denúncies que tenia (43 d'elles quan va ser governador de Moquegua). El congressista oficialista Juan Sheput va presentar davant al Comissió d'Acusacions Constitucionals del Congrés un informe contra el fiscal Chávarry, recomanant la seva destitució i inhabilitació per deu anys. L'informe va ser rebutjat per una majoria conformada per fujimoristes i apristas. Es va justificar aquesta decisió argüint que l'informe mostrava falencias (11 d'octubre de 2018). També es va rebutjar una comanda per a suspendre i inhabilitar al congressista fujimorista Héctor Becerril, involucrat en alguns àudios.
La fugida de César Hinostroza i la DIGIMIN miniatura|250x250px|César Hinostroza, implicat en el cas dels CNM Àudios. El destituït jutge Hinostroza, al qual li pesava una ordre d'impediment de sortida del país des del 13 de juliol pels suposats delictes de suborn passiu i suborn actiu, per un termini de quatre mesos. Sortiria del país de manera il·legal, violant la llei i sortint de manera clandestina pel nord del país, el 7 d'octubre en hores de la matinada. Deu dies després (17 d'octubre), la informació es coneixeria públicament, després de la qual cosa el ministre de l'Interior Mauro Medina, presentaria la seva renúncia, després de ser assenyalat per la classe política com un dels responsables de la fugida del sindicat capitost de l'organització «Els Colls Blancs del Port». L'endemà ocorreria la remoció de José Abanto de la Oficialía Major, per la demora en l'enviament a la Fiscalia de l'expedient acusatori contra el jutge César Hinostroza, designandose a Gianmarco Paz Mendoza en el seu reemplaçament. El responsable directe de llevar la vigilància i el seguiment de les camáras del destituït jutge, el cap de cerca de la Direcció General d'Intel·ligència del Ministeri de l'Interior (DIGIMIN), el coronel PNP Martín Gonzales Sánchez àlies "Conill", no va ser remogut del càrrec i va romandre en ell durant governs subseqüents, inclòs el del president Francisco Sagasti. De fet, i de manera incomprensible, només se li va sancionar per una infracció lleu que va prescriure en el mateix moment en la qual es va signar. Tres anys després, el dia 28 de febrer de l'any 2021, el programa periodístic de recerca Panorama va revelar que, el dia de la fugida de Hinostroza, aquest va ser escortat en la seva recorregut via terrestre a Tumbes (quan ja la DIGIMIN havia retirat la vigilància inexplicablement) per un altre automòbil, qui segons un testimoni acollit a la col·laboració eficaç era conduït pel policia i membre de la DIGIMIN Manuel "Max" Arellanos, qui va estar a càrrec dels seguiments i vigilància dels involucrats del caso "Colls Blancs". Es va confirmar unes setmanes abans de l'emissió del reportatge que, durant inicis de l'any 2018 i poques setmanes abans de la difusió del primer dels CNM Àudios per part de IDL-Reporters, el llavors president Vizcarra s'havia reunit clandestinament en el seu departament de Sant Isidre amb les fiscals encarregades del cas i l'esmentat policia Arellanos.
Anul·lació de l'indult a Alberto Fujimori El 3 d'octubre de 2018 el Poder judicial va anul·lar l'indult i dictar ordres d'ubicació i captura contra l'expresident Alberto Fujimori. Els seus advocats van tenir 5 dies (des del 4 d'octubre) per a sustentar un recurs d'apel·lació. El 9 d'octubre, es va rebutjar l'apel·lació que van presentar els seus advocats. Seguidament, el jutge va ordenar situar-lo i capturar-lo, a fi que sigui reingressat a presó. En conseqüència de l'anul·lació de l'indult, els legisladors a finalitats del fujimorisme aprovarien una sèrie de reformes. El 23 de gener de 2019 Alberto Fujimori va ser traslladat novament al penal Barbadillo, en el districte de Ate, lloc en el qual va estar internat del 2007 al 2017 complint la seva condemna abans de ser indultat, després que una junta mèdica de l'Institut de Medicina Legal l'avalués i determinés que es trobava estable i que podia rebre tractament a la presó per a les seves malalties.
Detenció preventiva de Keiko Fujimori El 10 d'octubre de 2018, en la Fiscalia del Perú, el jutge Richard Concepción Carhuancho, va ordenar una detenció preliminar a Keiko Fujimori, per 10 dies en contra seva, per les suposades aportacions il·lícites a la campanya del 2011 provinents de l'empresa Odebrecht. El 17 d'octubre després d'una apel·lació va recuperar la seva llibertat, al costat d'altres cinc detinguts, al no trobar proves factibles de la seva responsabilitat.