miniatura Aquest és un article sobre els drets LGBT a Namíbia. Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Namíbia han d'afrontar reptes legals que no experimenten els residents no LGBT. La discriminació basada en l'orientació sexual i la identitat de gènere no està prohibida a Namíbia. Les llars encapçalades per parelles del mateix sexe no són elegibles per a les mateixes proteccions legals disponibles per a parelles del sexe oposat.

El clima per a les persones LGBT a Namíbia s'ha alentit en certa manera en els últims anys. El principal grup de defensa de LGBT del país és OutRight Namibia, que es va formar el març de 2010. Organitza les primeres parades d'orgull de Namíbia i pretén ser "una veu per a dones lesbianes, gais, bisexuals i persones transsexuals i intersexuals a Namíbia".

Legalitat de l'activitat homosexual L'activitat homosexual entre dones és legal a Namíbia. Els actes homosexuals entre homes continuen sent un delicte al país d'acord amb la llei comunal romano-holandesa, imposada pels sud-africans. Namíbia va mantenir aquesta llei als llibres després que es va independitzar el 1990.Where is it illegal to be gay? No obstant això, no hi ha casos en què aquesta llei s'hagi aplicat mai.Namibia’s ombudsman calls for same-sex marriage amidst UN report furore

L'agost de 2016, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va publicar un informe a Windhoek, la capital de Namíbia, i va demanar al país que abolís la prohibició de sodomia. Reaccionant a la crida del Comitè, John Walters, el Defensor del Poble de Namíbia, que té mandat per promoure i protegir els drets humans, va dir que les persones haurien de ser lliures per a viure les seves vides tal com consideren oportunes. Walters va dir:Let gays be – Walters The Namibian

Reconeixement de les relacions de persones del mateix sexe

El 2001, una dona de Namíbia i la seva parella alemany van demandar que la seva relació es reconegués perquè la parella pogués residir a Namíbia. Tot i haver-ne perdut el cas, el ministre d'Interior va concedir la seva sol·licitud l'any següent.

El síndic de Namíbia va parlar a l'agost de 2016 sobre matrimoni homosexual i va dir el següent:

El desembre de 2017, una parella sud-africana-namibiana del mateix sexe va presentar una demanda contra el govern de Namíbia que va reconèixer a Namíbia el seu matrimoni de Sud-àfrica. El seu matrimoni no és reconegut per l'estat, causant problemes per la parella sud-africana que no podria obtenir un permís de residència permanent. La parella també va demandar al Govern tenir el seu fill, adoptat a Sud-àfrica, reconegut sota la llei de Namíbia.Namibia: Govt Sued Over Gay Marriage AllAfrica.com, 14 December 2017Namibia | Gay couple sue govt for same-sex marriage and family rights Mambaonline, 15 December 2017

El gener del 2022, el Tribunal Superior de Namíbia va rebutjar una sol·licitud per reconèixer les parelles del mateix sexe al país. La demanda va ser presentada per dues persones namibianes amb parelles estrangeres, les unions de les quals són reconegudes a Alemanya i Sud-àfrica, però no a Namíbia. La decisió es va fomentar principalment en una sentència del Tribunal Constitucional de 2001 que no atorgava a les parelles del mateix sexe el mateix estatus que a les parelles heterosexuals. Els demandants van recórrer la sentència al Tribunal Constitucional de Namíbia.

Un any i quatre mesos més tard, el Tribunal Constitucional va resoldre la seva sol·licitud i va reconèixer per primera vegada dos matrimonis del mateix sexe celebrats a l'estranger, anul·lant així la decisió del Tribunal Superior. Això implica que les oficines de registre han de reconèixer els matrimonis del mateix sexe existents si s'han celebrat legalment a l'estranger.

Proteccions de la discriminació La discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènere no està prohibida a Namíbia. La Constitució de Namíbia inclou la categoria "estatus social", que es podria interpretar com que inclou les persones LGBT.

Namíbia és un dels rars casos en què una disposició que protegeix les persones de la discriminació basada en l'orientació sexual va ser derogada per un òrgan legislatiu. Ja el 1992, activistes locals van pressionar amb èxit per incloure "l'orientació sexual" entre els motius de discriminació prohibits a la Llei Laboral de 1992. El 2004, es va debatre una nova llei laboral al Parlament i la inclusió del terme va ser objecte de debats acalorats, que van resultar en l'exclusió del terme del text final. Tanmateix, aquesta llei mai va entrar en vigor. La Llei Laboral de 2007, actualment vigent, no inclou l'orientació sexual entre els motius de discriminació prohibits.

L'agost de 2016, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va demanar al Govern de Namíbia que adoptés una legislació que prohibís explícitament la discriminació basada en l'orientació sexual, inclosa la Llei del treball (Llei núm. 11 de 2007). Després de la crida del Comitè, el Defensor del Poble de Namíbia va argumentar que una mesura que prohibia la discriminació per motius d'orientació sexual ha d'estar en la Constitució.

A l'octubre de 2021, un tribunal namibià va determinar que la constitució prohibeix la discriminació per orientació sexual en el cas de la ciutadania infantil d'una parella gai amb un dels pares estranger. Tanmateix, el Tribunal Suprem de Namíbia va anul·lar aquest cas específic per motius tècnics, però no va abordar la qüestió més àmplia de la discriminació.

Salut Les Directrius Ètiques per a Professionals de la Salut, emès el 2010 pels Consells de les Professions Sanitàries de Namíbia, estableix que els professionals sanitaris haurien de:

Secció 2.1.5 "Assegurar-se que les seves creences personals sobre la professió no perjudiquin l'atenció als pacients. Les creences que podrien perjudicar l'atenció estan relacionades amb la raça, la cultura, l'origen ètnic, l'estatus social, l'estil de vida, el valor econòmic percebut, l'edat, el sexe, la discapacitat, l'estat de malaltia transmissible, l'orientació sexual, les creences religioses o espirituals o qualsevol altra condició de vulnerabilitat del pacient."

Secció 2.6 "Coneix els drets i les lleis relatives a la discriminació injusta per motius de raça, cultura, ètnia, estatus social, estil de vida, valor econòmic percebut, edat, gènere, discapacitat, malaltia transmissible, orientació sexual, creences religioses o espirituals o qualsevol condició de vulnerabilitat en la gestió dels pacients o les seves famílies, tal com es recull a la legislació sobre drets sanitaris."

Secció 3.2.2 "No discriminar els col·legues, inclosos els professionals que sol·liciten llocs de treball, en funció de les opinions dels professionals sanitaris sobre la raça, la cultura, l'ètnia, l'estatus social, l'estil de vida, el valor econòmic percebut, l'edat, el sexe, la discapacitat, l'estat de malaltia transmissible, l'estat del VIH/sida, l'orientació sexual, les creences religioses o espirituals o qualsevol condició de vulnerabilitat dels pacients."

A més, la Carta del Pacient, emesa pel Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, estableix que un dels valors fonamentals de la Carta és la "imparcialitat", que exigeix "Tractar tots els pacients/clients per igual, independentment del seu estatus, religió, creença política, raça, color, gènere i sexualitat".

Salut mental El Reglament relatiu a l'àmbit d'exercici dels psicòlegs clínics i els psicòlegs educatius, publicat el 2009 pel Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, considera la "identitat sexual i de gènere" com a trastorns.

Discurs d'odi El Codi de Radiodifusió per a Titulars de Llicències de Radiodifusió de 2018 (Avís General núm. 602), emès per l'Autoritat Reguladora de les Comunicacions de Namíbia, estableix el següent:

L'article 5 estableix que "un titular de llicència de radiodifusió no pot emetre material que contingui, o que jutjat dins del context contingui, una escena o escenes, simulades o reals, de qualsevol dels següents: (e) conducta sexual que degrada una persona en el sentit que propugna una forma particular d'odi basada en el gènere o l'orientació sexual i que constitueix incitació a causar danys".

L'article 7(2) sobre "Violència i discursos d'odi" estableix que "un titular de llicència de radiodifusió no pot emetre material que, jutjat dins del context, sancioni, promogui o glorifiqui la violència o la conducta il·legal per motius de raça, edat, sexe, orientació sexual, ètnia, color, nacionalitat, religió, credo, gènere, situació econòmica o social, edat o discapacitat mental o física".

L'article 7(3) estableix que "un titular de llicència de radiodifusió no pot emetre material que, jutjat dins del context, equivalgui a - (b) incitació a la violència imminent; o (c) sigui probable que inciti, en una audiència raonable, l'odi, el menyspreu greu o la burla severa contra qualsevol persona o grup de persones per raó de raça, color, edat, ètnia, nacionalitat, religió, discapacitat, credo, sexe, orientació o preferències sexuals o gènere i que constitueixi incitació a causar danys".

Crims d'odi Les persones LGBT de Namíbia s'enfronten a la discriminació, l'assetjament i la violència. A més, de manera similar a la veïna Sud-àfrica, les lesbianes ocasionalment són víctimes de l'anomenada violació correctiva, on els violadors mascles pretenen violar la víctima lesbiana amb la intenció de curar-la de la seva orientació sexual.

L'agost de 2016, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va fer una crida a Namíbia per adoptar una llei de delictes d'odi que castigués la violència homòfoba i transfòbica i l'imposava vigorosament.

Opinió pública Un sondeig d'opinió de l'Afrobaròmetre de 2016 va revelar que el 55% dels namibis acollirien o no els molestaria pas tenir un veí homosexual. Namíbia va ser un dels quatre països enquestats amb una majoria a favor.Africa’s most and least homophobic countries (els altres són Sud-àfrica, Cap Verd i Moçambic)

Condicions de vida El 2005, el viceministre d'Assumptes Interiors i Immigració, Teopolina Mushelenga, va afirmar que lesbianes i gais van trair la lluita per la llibertat de Namíbia, van ser responsables de la pandèmia del VIH/SIDA a Namíbia, i eren un insult a la cultura africana. En 2001 el president Sam Nujoma va advertir sobre les properes purgues contra gais i lesbianes a Namíbia, dient que "la policia ha d'arrestar, empresonar i deportar els homosexuals i lesbianes que es troben a Namíbia"."Namibian president announces purges against gays", afrol.com, 20 March 2001 El Ministre d'Afers Interns Jerry Ekandjo en 2000 va instar 700 oficials de policia recentment graduats a "eliminar" gais i lesbianes "de la faç de Namíbia"."Namibia gay rights row", BBC News, 2 October 2000

Mr Gay Namibia 2011, Wendelinus Hamutenya, va ser víctima d'un assalt homofòbic al desembre de 2011 a Windhoek."Mr Gay Namibia Assaulted", advocate.com, reported by Michelle Garcia, 12 December 2011

En novembre de 2012 Ricardo Amunjera fou coronat Mr Gay Namibia. El certamen va tenir lloc en un teatre-restaurant a la capital, Windhoek. Posteriorment Amunjera va casar-se amb la seva parella de tota la vida el 2013.

En desembre de 2013, McHenry Venaani, el president de l'Aliança Democràtica de Turnhalle, va parlar a favor dels drets LGBT i va dir que les persones haurien de poder viure les seves vides privades sense interferències.

La primera marxa de l'orgull a Namíbia es va celebrar a Windhoek al desembre de 2013. Hi van assistir unes 100 persones.NAMIBIA CELEBRATES PRIDE Mambaonline, 9 December 2013 La ciutat de Swakopmund va celebrar la seva primera desfilada d'orgull al juny de 2016.Namibia’s Swakopmund celebrates its first Pride march Mambaonline, 7 June 2016 Ambdós han continuat anualment des de llavors i no s'han enfrontat a cap impediment pel govern de Namíbia.

Taula resum