Katharine Houghton Hepburn, més coneguda com a Katharine Hepburn (Hartford, Connecticut, 12 de maig del 1907−Old Saybrook, Connecticut, 29 de juny del 2003) va ser una actriu estatunidenca. L'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de Hollywood li reconeixia el seu treball amb dotze candidatures i quatre Oscars, una xifra encara no igualada per cap actriu per al paper principal, una llegenda de la pantalla amb una carrera de més de setanta anys, àmpliament reconeguda pel seu enginy intel·ligent i independència feroç. El 1999, Hepburn va ser nomenada l'estrella femenina més gran del cinema clàssic de Hollywood per l'American Film Institute.
La vida i la carrera de Katharine Hepburn són llegendàries. La seva trajectòria comença en una família extraordinària, rodejada per una aurèola de misteri i tragèdia. Les relacions tumultuoses que va mantenir amb Howard Hughes, John Ford i, sobretot, amb Spencer Tracy, van deixar fascinat el públic.
Biografia El seu pare, Thomas Norval Hepburn, era un respectat uròleg i cirurgià; la seva mare es deia Katharine Martha Houghton, i fou una de les primeres feministes del país. La parella va criar els seus sis fills (Kate n'era la segona) d'una manera gens ortodoxa, en una atmosfera de completa llibertat i amb gran influència de l'esport. En relació amb la religió, Hepburn sempre s'ha declarat atea.
Irrupció als teatres Hepburn va abandonar la universitat decidida a convertir-se en actriu. El dia després de graduar-se, va viatjar a Baltimore per conèixer Edwin H. Knopf, que dirigia una exitosa companyia de teatre. Afirmat per Hepburn en aquest documental Impressionat per ella impacient, Knopf va llançar Hepburn a la seva producció en aquell lmoment, The Czarina. Va rebre bones crítiques pel seu petit paper, i el Printed Word va descriure la seva actuació com a "detinguda". Se li va donar un paper a l'espectacle de la setmana següent, però la seva segona actuació va ser menys ben rebuda. Va ser criticada per la seva veu aguda i, per aquest motiu, va deixar Baltimore per estudiar amb un tutor de veu a la ciutat de Nova York.
miniatura|esquerra|Hepburn en el paper de 1932 que la va portar a l'atenció de Hollywood, The Warrior's Husband Knopf va decidir produir The Big Pond a Nova York, i va nomenar Hepburn com a acompanyant de la protagonista. Una setmana abans de l'estrena, la protagonista va ser acomiadada i substituïda per Hepburn, que va tenir un paper protagonista només quatre setmanes després de l'inici de la seva carrera teatral. A la nit de l'estrena, va arribar tard, va barrejar les seves línies, va ensopegar amb els seus peus i va parlar massa ràpid per ser entesa. La van acomiadar immediatament, i la protagonista original va tornar a contractada. Sense desanimar-se, Hepburn va unir forces amb el productor Arthur Hopkins i va acceptar el paper d'una col·legial a These Days. El seu debut a Broadway es va produir el 12 de novembre de 1928 al Cort Theatre, però les ressenyes de l'espectacle van ser pobres i es va tancar després de vuit nits. Hopkins va contractar ràpidament Hepburn com a estudiant principal a l'obra de Philip Barry Holiday. A principis de desembre, després de només dues setmanes, va renunciar per casar-se amb Ludlow Ogden Smith, un conegut de la universitat. Tenia previst deixar el teatre enrere, però va reprendre el paper de suplente a Holiday, que va ocupar durant sis mesos.
El 1929, Hepburn va rebutjar un paper amb el Theatre Guild per interpretar el paper principal a Death Takes a Holiday. Va sentir que el paper era perfecte, però de nou, la van acomiadar. Va tornar al gremi i va ocupar un paper de suplent per al salari mínim a A Month in the Country. A la primavera de 1930, Hepburn es va unir a la companyia de teatre Berkshire Playhouse a Stockbridge, Massachusetts. Va marxar a meitat de la temporada d'estiu i va continuar estudiant amb un tutor de teatre. A principis de 1931, va ser escollida per a la producció de Broadway de Art and Mrs. Bottle. Va ser alliberada del paper després que el dramaturg no li va agradar, dient «Sembla espantada, la seva manera és censurable i no té talent», però Hepburn va ser contractada de nou quan no es va poder trobar cap altra actriu. Va ser un petit èxit.
Hepburn va aparèixer en diverses obres de teatre amb una companyia a Ivoryton, Connecticut, i va demostrar ser un èxit. Durant l'estiu de 1931, Philip Barry li va demanar que aparegués a la seva nova obra, The Animal Kingdom, al costat de Leslie Howard. Van començar els assajos al novembre, Hepburn sentint-se segur que el paper la convertiria en una estrella, però a Howard no li agradava l'actriu i va tornar a ser acomiadat. Quan li va preguntar a Barry per què l'havien deixat. vés, va respondre: «Bé, per ser brutalment franc, no eres gaire bona.» Això va inquietar la segura de si mateixa Hepburn, però va continuar buscant feina. Va tenir un petit paper en una propera obra, però quan van començar els assajos, se li va demanar que llegissin el protagonisme de la faula grega El marit del guerrer.
The Warrior's Husband va resultar ser l'actuació destacada d'Hepburn. El biògraf Charles Higham afirma que el paper era ideal per a l'actriu, requerint una energia agressiva i atletisme, i ella es va involucrar amb entusiasme en la seva producció. L'obra es va estrenar l'11 de març de 1932 al Teatre Morosco de Broadway. La primera entrada d'Hepburn li va demanar que saltés per una escala estreta amb un cérvol a l'espatlla, amb una túnica curta platejada. El programa va durar tres mesos i Hepburn va rebre crítiques positives. Richard Garland del New York World-Telegram va escriure: "Han passat molts nit des que una actuació tan brillant ha il·luminat l'escena de Broadway."
Èxit a Hollywood miniatura|esquerra|Hepburn y David Manners actuant a A Bill of Divorcement (1932). Un caçatalents del representant de Hollywood Leland Hayward va veure la seva actuació teatral a 'The Warrior's Husband' i li va demanar que fes una prova per al paper de Sydney Fairfield a la següent pel·lícula de RKO, A Bill of Divorcement. El director George Cukor va quedar impressionat pel que va veure: «Hi havia una estranya criatura», va recordar, «no s'assemblava a ningú que hagués sentit mai». Particularment, li va atreure la manera com Hepburn va prendre un got: «Vaig pensar que era molt talentosa en aquest moviment». Oferit el paper, l'actriu va exigir 1500 dòlars a la setmana, cosa que significava una gran quantitat de diners per a una actriu desconeguda. Cukor va motivar l'estudi a acceptar els seus honoraris i van signar amb Hepburn un contracte eventual amb una garantia de tres setmanes. El directiu de RKO, David O. Selznick, va relatar que va prendre un «enorme risc» en triar una actriu fora del comú.
Hepburn va arribar a Califòrnia el juliol de 1932 als 25 anys i va protagonitzar A Bill of Divorcement juntament amb John Barrymore, però no va mostrar cap signe d'intimidació.Prideaux (1996) pàg. 15, cita Hepburn dient: «No se'm va acudir mai dubtar de mi mateixa. Quan vaig treballar per primera vegada amb John Barrymore, el vaig veure una mica i vaig pensar: "Puc manejar-ho perfectament amb facilitat!"». Tot i que va lluitar per adaptar-se a l'essència de l'actuació en cinema, es va fascinar amb la indústria des del començament. El film va ser un èxit i l'actriu va rebre crítiques favorables.Berg (2004) p. 82. Mordaunt Hall de The New York Times va qualificar la seva actuació com «excepcionalment bona... la caracterització de la senyoreta Hepburn és una de les millors vistes a la pantalla». Una ressenya de Variety va declarar: «La violenta impressió generada per Katharine Hepburn en la seva primera actuació cinematogràfica és excel·lent. Té una cosa fonamental que la distingeix de la cinegalàxia». Tenint com a base A Bill of Divorcement, RKO va signar amb l'actriu un contracte a llarg termini. George Cukor es va convertir en amic de Hepburn per la resta de la seva vida i van realitzar deu pel·lícules junts com a col·legues.Hepburn (1991) p. 178 per a pel·lícules; p. 181 per amistat.
miniatura|Hepburn, vestida amb peces del , interpretant Jo March a Little Women (1933), que continua sent una de les pel·lícules més populars fins a l'actualitat. La segona pel·lícula de Hepburn va ser Christopher Strong (1933), la història d'una aviadora i el seu romanç amb un home casat. No va ser un èxit comercial però els comentaris sobre Hepburn van ser bons. Regina Crewe va escriure a Journal American que encara que els seus gestos eren irritants, «imposen atenció i fascinen l'audiència. És una personalitat diferent, ferma i autèntica». La seva tercera pel·lícula la va consolidar com una primera actriu a Hollywood. Per interpretar l'aspirant a actriu Eva Lovelace —un paper pensat per a Constance Bennett— a Glòria d'un dia, va guanyar un Oscar a la millor actriu. Havia vist el guió sobre l'escriptori del productor Pandro S. Berman i, convençuda que era la indicada per executar el paper, va insistir que fos per a ella. Va decidir no assistir a la cerimònia de lliurament de premis —costum que va mantenir la resta de la seva vida—, però va estar entusiasmada amb el triomf. El seu èxit va continuar amb el paper de Jo en una adaptació cinematogràfica de Donetes (1933), que va ser i continua sent un dels principals èxits de la indústria del cinema; Hepburn va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Cinema de Venècia per la seva actuació. Little Women va ser una de les seves produccions favorites i sovint es mostrava orgullosa del seu acompliment: «Desafio qualsevol que sigui tan bona [com a Jo] com ho vaig ser jo».
A finals de 1933, Hepburn era una actriu de cinema respectada però estava ansiosa per posar-se a prova a Broadway. Jed Harris, un dels productors de teatre més reeixits de la dècada de 1920, transitava per una mala ratxa en la seva carrera. Li va preguntar a Hepburn si desitjava participar en l'obra 'The Lake', a la qual va accedir per un salari baix. Abans que li donessin permís, RKO va demanar que filmés Spitfire (1934), on el seu paper va ser el de Trigger Hicks, una nena muntanyenca sense educació. És considerada per la majoria com una de les seves pitjors pel·lícules i va rebre males crítiques per la seva tasca. Hepburn va guardar una imatge de Hicks a la seva habitació durant tota la seva vida per «humilitat».
The Lake va ser presentada inicialment a Washington, DC, on hi havia una gran reserva d'entrades. La mala direcció de Harris havia minat la confiança de Hepburn però va lluitar per aconseguir un bon rendiment. Malgrat això, Harris va traslladar l'obra a Nova York sense gaires assajos previs. Va ser estrenada al Teatre Martin Beck el 26 de desembre de 1933 i Hepburn va ser severament jutjada pels crítics. Dorothy Parker va fer broma: «Recorre tota la gamma d'emocions des d'A fins a B». Obligada a un contracte de deu setmanes, l'actriu va haver de suportar la vergonya del ràpid declivi de la recaptació a les oficines de vendes. Harris va decidir portar l'espectacle a Chicago després de manifestar-li: «La meva estimada, l'únic interès que tinc en tu són els diners que puc fer de tu». Hepburn va refusar i li va pagar 14 dòlars per finalitzar la producció. Més tard, s'hi va referir com «sens dubte la persona més diabòlica que he conegut» i va afirmar que aquesta experiència va ser important per ensenyar-li a prendre responsabilitat en la seva carrera.
Dificultats en la carrera i «verí de taquilla» (1934-1938) miniatura|esquerra|Hepburn vestida amb roba d'època a Maria Estuard (1936), un dels fracassos comercials en què va intervenir al llarg d'aquest període.