Voina (en rus, Война, «guerra») és un grup d'art de carrer rus conegut per les seves obres de performance polític. El grup ha tingut més de seixanta membres, incloent estudiants passats i presents de l'Escola Rodchenko de Fotografia de Moscou, la Universitat Estatal de Moscou (UEM) i la Universitat de Tartu. No obstant això, el grup no col·labora amb institucions privades o estatals, i no rep suport de cap comissari d'exposicions ni galerista rus.
Les activitats de Voina van des de protestes de carrer, bromes simbòliques en llocs públics i happenings, fins al vandalisme i destrucció de propietats públiques, fet pel qual s'han registrat més d'una dotzena de causes penals contra el grup. El 7 d'abril de 2011, el grup va ser guardonat amb el premi Innovació en la categoria Obra d'Art Visual del Ministeri de Cultura de Rússia.
Història Oleg Vorotnikov, un llicenciat en filosofia de la UEM, és considerat el fundador de Voina. L'activista Anton Kotenev ha arribat a dir que «Voina és Vorotnikov». El 2005, Vorotnikov i Natalia Sokol, que aleshores era una estudiant de física de la UEM, van crear el grup d'art Sokoleg, el qual estava centrat principalment en la fotografia a gran escala. La primavera de 2006 van conèixer Anton Nikolaev, dirigent del grup d'art Bombily, amb qui van començar a col·laborar (bombila és una paraula d'argot en rus per designar un taxista sense llicència, normalment d'origen caucàsic, que condueix una «bomba» o cotxe en mal estat). El grup es va començar a reunir a l'estudi de l'artista de performance Oleg Kulik.
A principis de 2007, els membre més radicals i amb més consciència política del projecte van crear Voina, liderat per Vorotnikov, també conegut com Vor («Lladre») i la seva esposa Natalia Sokol, també coneguda com a Kozol, Koza o Kozlyonok («Cabreta»). El grup va ser creat amb un programa polític d'esquerres «perquè l'espectre polític d'esquerres està generalment absent en l'art rus».
Altres membres claus de l'organització van ser Leonid Nikolayev (Lyonya Yobnuty, «Tió el boig» o «Leo el tarat») i Alexei Plutser-Sarno (Plut, «Pocavergonya»), autor principal dels textos i de l'art multimèdia del grup. El col·lectiu no tenia ingressos, i rebutjava per principi el treball assalariat i l'ús dels diners. Els seus membres subsistien seguint una ètica autogestionada de reciclar menjar en les escombraries i van convertir el «robatori de menjar i beguda dels supermercats en una forma d'art».
Nadezhda Tolokonnikova i la seva parella Piotr Verzilov van ser membres de Voina des del començament, i van viure amb el grup com a okupes en un garatge de cotxes. No obstant això, es van separar del grup original a la darreria de 2009 i van formar un grup propi. Tolokonnikova va ser empresonada més tard per la seva participació en el concert punk de les Pussy Riot a la Catedral del Crist Salvador de Moscou.
El febrer de 2011, els activistes Oleg Vorotnikov i Leonid Nikolayev van ser alliberats sota fiança després de quatre mesos sota custòdia de la policia de Moscou, en relació amb una protesta contra la corrupció. En aquell moment s'enfrontaven a set anys de presó.Ash, Lucy «How Banksy bailed out Russian graffiti artists Voina». BBC News, 04-03-2011 [Consulta: 6 març 2013]. En resposta a l'arrest, l'artista de grafiti Banksy va ajudar a recaptar diners per als activistes. També han estat denunciats per grups d'extrema dreta com Sínode Popular.
Primeres obres Hora Mordoviana L'u de maig de 2007, Voina va escenificar una celebració del Dia Internacional dels Treballadors, anomenada Hora Mordoviana, en la qual es van llençar gats vius sobre les caixes registradores del restaurant McDonald's a Serpukhovskaya, Moscou, «a fi de trencar la ingratitud de la rutina diària dels treballadors». Aquest projecte va ser coordinat amb el grup d'art Bombily. L'acció va ser presenciada per dos policies de paisà que van arrestar Pyotr Verzilov i es van quedar amb dos gats com a prova. Els càrrecs contra Verzilov van ser finalment desestimats.
Festí El 24 d'agost de 2007, Voina va organitzar una vetlla per al poeta absurdista Dmitry Prígov, amb una taula en la qual es va servir menjar i vodka, instal·lada en un vagó del metro de Moscou. Al principi havien planejat una acció en la qual Prígov pogués prendre-hi part, però va morir abans d'implementar-la. Més tard van dur a terme una acció similar al metro de Kíev.
Cardar per a l'os hereu! Voina va captar l'atenció del gran públic per primera vegada amb Cardar per a l'os hereu!, duta a terme el 29 de febrer de 2008, la vigília de l'elecció del president rus Dmitri Medvédev. En ella, cinc parelles van practicar sexe en públic al Museu Estatal de Biologia Timiryazev de Moscou, i entre els activistes hi eren Vera Kondakova i Alexandre Karpenko. Encara que no va haver-hi repercussions legals immediates, diversos dels participants es van enfrontar a una acció disciplinària per part del departament de filosofia de la Universitat de Moscou.
Alexei Plutser-Sarno, lingüista i autor d'un diccionari de blasfèmies, va participar en l'acció i després va escriure sobre ella un article molt detallat però una mica fantasiós. Malgrat criticar l'acció per la falta d'originalitat (altres accions similars havien estat escenificades anteriorment per altres grups russos de performances artístiques), poc després va ser acceptat com a membre de Voina de ple dret. Es convertí en el portaveu del grup i en documentà les activitats al seu blog.
Humiliació d'un policia a casa seua El 6 de maig de 2008, els activistes de Voina van entrar a una petita comissaria de policia de Bolxevo, prop de Moscou. Van posar un retrat de Dmitri Medvedev a les barres de la presó, i van penjar cartells amb frases com «Mateu els immigrants» i «Abandoneu tota esperança aquells que entreu aquí». A continuació van formar una piràmide humana i van recitar poemes de Prígov.
Policia amb una sotana de capellà El 3 de juliol de 2008 Oleg Vorotnikov es va posar la túnica d'un sacerdot ortodox rus i el barret d'un agent de policia, va entrar en un supermercat i després se'n va anar sense pagar amb un carret de la compra ple de menjar, per així demostrar la «invulnerabilitat» d'aquests estrats socials.
En memòria dels desembristes El 7 de setembre de 2008, per a protestar contra els comentaris homòfobs i racistes de l'alcalde de Moscou, Yuri Luzhkov, Voina va escenificar l'execució a la forca de dos homes homosexuals i tres treballadors temporers de l'Àsia central a un centre comercial de Moscou. El títol de l'obra era una referència a la Revolta decabrista, la revolta militar de 1825 contra l'emperador Nicolau I de Rússia. Alguns membres del grup portaven un cartell que deia «A ningú li importa una merda Péstel», en referència al revolucionari desembrista executat Pàvel Péstel.
Més tard, el 2012, Vladímir Putin emprà aquesta acció en resposta a les crítiques d'Angela Merkel sobre el cas Pussy Riot. Va acusar-ne els participants d'«antisemitisme» i va declarar que havien dit que «necessitem lliurar-nos d'aquest tipus de persones a Moscou». A la pàgina web del Ressò de Moscou, l'activista gai Oleg Vasilyev es va identificar com l'home jueu l'execució del qual va ser simulada. A més, va rebutjar rotundament la versió dels fets presentada per Putin, afirmant que «pràcticament tot a la seva declaració era falsa». També va explicar que els jueus ni tan sols van ser esmentats durant l'acció, només en l'article de blog de Plutser-Sarno i que, a més, Plutser-Sarno era jueu.
L'assalt de la Casa Blanca La nit del 6 i al 7 de novembre de 2008, Voina va aconseguir accedir a una habitació situada a l'àtic de l'Hotel Ucraïna, que es troba enfront de l'edifici de la Casa Blanca de Moscou, seu del Govern de la Federació Russa. Mitjançant un subterfugi, introduïren un enorme projector de làser a l'hotel. Es van quedar atrapats amb el projector en un ascensor, però van sortir-ne trencant el sostre, inutilitzant així el mecanisme d'obertura. L'equip de projecció va ser utilitzat per projectar una bandera pirata de dotze plantes d'alçada sobre la façana de l'edifici de la Casa Blanca. Mentrestant, altres activistes van representar un «assalt» de l'edifici, en el qual van escalar les portes de ferro de vuit metres d'alçada situades davant.LiveJournal.
La prohibició dels clubs El 28 de desembre de 2008, membres de Voina van soldar les portes d'entrada del restaurant Oprichnik, utilitzant un llum de carbur i làmines de metall. A l'escena van deixar un missatge: «Per a la seguretat dels nostres ciutadans, les portes del club d'elit Oprichnik han estat reforçades».
Polla al Cul – Concert punk al Tribunal El maig de 2009, membres de Voina van interrompre una audiència judicial en la qual s'havia convocat el director del Museu i Centre Públic Andrei Sakharov, i que s'estava duent a terme a Moscou. Es van presentar com un grup punk anomenat Polla al Cul i van tocar una cançó, «Tots els policies són uns malparits, recorda-te'n d'això», usant instruments i un petit amplificador que havien introduït d'amagat a la sala d'audiències. L'actuació va durar menys de dos minuts, ja que van ser ràpidament expulsats per les per forces de seguretat.
Separació La divisió del col·lectiu Voina en dos grups va ocórrer en relació amb una acció artística realitzada al novembre de 2009. Tolokonnikova i Verzilov van anar a Kíev, a Ucraïna, per a prestar ajuda a una acció de l'artista-activista ucraïnès Alexander Volodarsky.Kopekina, Olga «Artist is threatened with jail sentence in "free" Ukraine». Scribemedia Art Culture, 05-04-2010 [Consulta: 6 març 2013].
A l'Edifici Verkhovna Rada, seu del Parlament ucraïnès, Volodarsky i la seva parella van ser arrestats per despullar-se i simular sexe en públic. Com a resultat, Volodarsky va estar detingut per la policia durant sis setmanes i va complir una condemna de sis mesos en una colònia penitenciària.
Segons altres membres, la raó per la qual Voina es va dividir en dues faccions va ser que Tolokonnikova i Verzilov s'havien convertit en informants de la policia contra Volodarsky, i que havien robat els objectes personals de Volodarsky, el seu ordinador portàtil i els seus diners, mentre aquest estava detingut. Diversos anys més tard, Volodarsky va dir que la performance artística sexual de Kíev havia estat un nyap més que una traïció, i es va descriure a si mateix com «una peça de la negociació en un conflicte de faccions».Volodarsky, Alexander «Свободу Толоконниковой и Алёхиной!». LiveJournal, 05-03-2012 [Consulta: 6 març 2013]. Així i tot, el grup Voina original també sosté que Verzilov més tard els havia robat discos durs, fotografies i altres tipus de material, amb l'objectiu d'autopromocionar-se.
El desembre de 2009, Tolokonnikova i Verzilov van ser expulsat i es van mudar a un altre lloc per a reorganitzar-se com un grup diferent. Aquest conflicte més tard es va convertir en una disputa per saber quina facció hauria de ser acreditada per diversos treballs creats sota el nom de Voina.Chernov, Sergey «Chernov's Choice: Art Group Voina asks international artists to boycott 4th Moscow Bienalle ». The St. Petersburg Times, 21-09-2011 [Consulta: 6 març 2013].
Verzilov ha seguit utilitzant el nom de Voina malgrat les objeccions de Vorotnikov i altres membres de Voina. El seu grup és de vegades conegut com la «facció de Moscou» de Voina però, no obstant això, Vorotnikov rebutja aquesta denominació i continua al·legant que Verzilov és un agent provocador de la policia. Verzilov es considera un dels cofundadors de Voina i pensa que és legítim seguir utilitzant el nom de Voina. Rebutja les acusacions de ser un informador de la policia però no ofereix cap altra explicació.
Activitats dels membres originals a partir de 2009 Polla capturada pel FSB