Ernest Serrahima i Sant (Barcelona, 1936 - 7 d'abril de 2018) va ser un actor i director de teatre català. Es va formar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) i va treballar a l'òpera, al cinema, a la televisió i en doblatge.
Serrahima, va ser joier de formació i gran aficionat a la fotografia, en especial, retratant el món de la faràndula. Al principi va alternar aquesta professió amb l'ofici d'actor, i posteriorment es va bolcar plenament en la faceta artística. Darrerament havia centrat la seva trajectòria professional en la direcció de muntatges operístics i de recitals de música i poesia.
El 2014 es va crear un Fons Ernest Serrahima, adquirit pel Museu de les Arts Escèniques, que abasta, aproximadament, des de l'any 1967 fins a l'any 2004. Conté negatius i còpies en paper, a més de programes de mà, cartells, i dossiers de premsa d'alguns dels espectacles.
Teatre Com a actor 1961. Mort d'home de Ricard Salvat. Estrenada a la Cúpula del Coliseum. 1963. Situació bis de Manuel de Pedrolo. 1963. L'òpera de tres rals de Bertolt Brecht 1964. La señal de fuego de Diego Fabbri. 1965. Britànnic de Jean Racine. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. 1966. Ronda de mort a Sirena de Salvador Espriu. Companyia "Adrià Gual". Direcció: Ricard Salvat. 1966. Història d'una guerra de Baltasar Porcel. 1967. Homes i no de Manuel de Pedrolo 1967. Adrià Gual i la seva època. Text i direcció de Ricard Salvat. 1978. Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. 1998. Olga sola de Joan Brossa
Fons El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta part de les seves obres, a banda de documents personals i administratius. A més a més també hi trobarem fotografies i correspondència.
Referències
Categoria:Actors de teatre barcelonins Categoria:Directors de teatre barcelonins Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Morts el 2018 Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Actors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1936