El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica. El nucli del culte va ser l'adoració del deïficat rei Alexandre el Gran, el qual va ser la base del culte als governants ptolemeus.
El cap dels sacerdots d'aquest culte va ser el principal sacerdot del Regne dels Ptolemeus, i els anys s'anomenaven amb els noms dels sacerdots titulars (sacerdots epònims).
Antecedents miniatura|Reconstrucció del cadafal d'Alexandre el Gran, segons Diodor (mitjan ) Després de la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC, el seu imperi es va enfonsar en les guerres entre els seus generals (els Diadochi, «successors»). Un d'ells, Ptolemeu, fill de Lagos, va aconseguir el govern d'Egipte i el va convertir en la base de les seves pròpies ambicions imperials. Per legitimar el seu govern, es va confiar, igual que els altres Diadochi, no només pel dret de conquesta, sinó també per la suposada successió legítima d'Alexandre. Ptolemeu no només es va retratar com l'amic més proper d'Alexandre en el seu treball històric, sinó que el 321 aC va prendre el seu cos mentre la processó funerària d'Alexandre es dirigia cap a Macedònia des de Babilònia i el va portar a l'antiga capital egípcia de Memfis. Aquesta reclamació va ser particularment útil a Egipte, on Alexandre havia sigut rebut com a llibertador de la dominació aquemènida persa i l'havien entronitzat com Faraó i fill de la divinitat Amon-Ra, rebent honors divins. Durant la seva estada a Egipte, Alexandre va fundar la ciutat d'Alexandria, que es va convertir en la principal colònia grega i capital del país.
En el nou regne ptolemaic, l'element hel·lènic (macedonis i gent de les ciutats estats gregues), al qual pertanyia la dinastia ptolemaica, va formar la classe dirigent que va succeir als faraons egipcis natius. Mentre que s'havia practicat el culte al rei sagrat a Egipte i a altres nacions orientals, era gairebé inèdit al món grec. Impulsat per les seves conquestes sense precedents, durant l'últim any de la seva vida, Alexandre va exigir fins i tot als seus súbdits grecs que el tractessin com un déu vivent (apoteosi). Això va ser acceptat de mala gana i sovint rebutjat per les ciutats gregues, però la prolífica fundació de la ciutat d'Alexandria li va assegurar l'estatus diví, ja que tradicionalment els fundadors de les ciutats gregues (ktistes) tenien honors divins.
Quan Ptolemeu es va fer càrrec d'Egipte, va incorporar l'herència d'Alexandre a la seva pròpia propaganda per recolzar les afirmacions de la seva pròpia dinastia. Com a part d'aquest esforç, Alexandre va ser elevat d'un simple déu-patró d'Alexandria al nivell d'un déu-estatal per als grecs de tot l'imperi de Ptolemeu, fins als confins d'Egipte.
Alexandre com el principal déu dels Ptolemeus miniatura|Estàtua d'Alexandre el Gran Durant el principi de la dinastia ptolemaica (cap a 290 aC), Ptolemeu va començar la construcció de la tomba d'Alexandre el Gran a Alexandria (el sēma), i va nomenar un ἱερεύς (hiereus, sacerdot) per dur a terme els ritus religiosos allà. Ràpidament, aquest ofici es va convertir en el màxim sacerdoci del regne dels Ptolemeus, i la seva importància va ser destacada pel seu caràcter epònim, és a dir, cada any era anomenat amb el nom del sacerdot titular i els documents, ja fossin en grec o egipci demòtic, eren datats amb el seu nom. El primer sacerdot d'Alexandre va ser el germà de Ptolemeu, Menelau. L'exercici del càrrec durava un any, però sota el regnat de Ptolemeu I els sacerdots aparentment van ocupar el càrrec per períodes més llargs; això es va convertir en una excepció sota el regnat dels Ptolemeus posteriors.
Sota el regnat de Ptolemeu II Filadelf (r. 282-246 aC), el cos d'Alexandre va ser portat al sēma i, contràriament a l'habitual costum grec de la cremació, va ser enterrat en un magnífic sarcòfag daurat que va ser finalment substituït per un taüt de vidre transparent. La presència del cos d'Alexandre a la capital dels Ptolemeus no només va millorar el prestigi de la dinastia, sinó que també es va convertir en un dels principals atractius i llocs de peregrinació a l'antiga Mediterrània. Fins i tot els emperadors romans van viatjar a Alexandria per visitar la tomba del gran conqueridor.
Els Ptolemeus van assignar a Alexandre un lloc destacat al panteó grec, associant-lo amb els déus olímpics com Zeus i Apol·lo. En conseqüència, en els documents es referia a Alexandre simplement pel seu nom, ja que l'epítet θεός (theos, déu) era considerat com a superflu.
Els Ptolemeus com a déus acollits al temple Mentre que Ptolemeu I va fundar el culte imperial d'Alexandre, el seu fill i successor Ptolemeu II va completar la seva connexió amb el culte al rei al voltant de la seva dinastia. El culte als Ptolemeus va començar el 283/282 aC, quan els pares difunts de Ptolemeu II van ser deïficats com Theoi Sōtēres (Déus del Salvador). Les estàtues de la parella deïficada es van instal·lar al Temple d'Alexandre, i el sacerdot del culte a Alexandre es va fer càrrec dels ritus per als Ptolemeus deïficats. Amb aquest gest, els Ptolemeus van subratllar la posició superior d'Alexandre i la seva pròpia subordinació a ell com a theoi synnaoi (déus acollits al temple). Alexandre va ser el principal receptor de rituals i sacrificis, mentre que els Ptolemeus només participaven en ells.
L'elevació d'Alexandre sobre els Ptolemeus i la seva connexió amb ell, es va aprofundir encara més a través de l'expansió del culte. Així, el 269 aC es va establir la sacerdotessa «portadora de canastres» (kanēphóros) per a la «Deessa germana» (Thea Adelphos) Arsínoe II, seguida el 211 a.C per la sacerdotessa «atorgadora de premis» (athlophoros) en honor de la «Deessa benefactora» (Thea Euergetis) Berenice II, i el 199 aC per una sacerdotessa per a la «Deessa amant del pare» (Thea Philopatōr) Arsínoe III. Totes aquestes sacerdotesses estaven subordinades al sacerdot d'Alexandre. Cleòpatra III va afegir tres sacerdotesses més per al seu propi culte personal com a «Deessa benefactora amant de la mare» (Thea Euergetis Philometōr): la sacerdotessa del «poltre sagrat» (hieros pōlos), la sacerdotessa «portadora de la corona» (stephanēphoros) i la sacerdotessa «portadora de llum» (phōsphoros).
El concepte de «déus acollits al temple» es va emfatitzar sota el regnat de Ptolemeu IV Filopàtor (r. 221-204 aC), qui va traslladar les restes dels Ptolemeus i els seus consorts, que a diferència d'Alexandre havien sigut cremats i guardats en urnes, al sēma.
Llista dels sacerdots d'Alexandre
Ptolemeu I Sòter (305–282 aC) Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris 006Menelau, fill de Lagos285/284 aC 39èP. Hib. I 84a.Germà de Ptolemeu I4t any d'exercici 007Menelau, fill de Lagos284/283 aC 40èP. Eleph. 2.5è any d'exercici 008Eureas, fill de Proitos283/282 aC 41èP. Eleph. 3.Va exercir durant tres anys
Ptolemeu II Filadelf (285/282–246 aC) Sacerdot Ofici Any de regnat Referències ComentarisPer als sacerdots números 9-16, del 4t al 11è any de regnat de Ptolemeu II Filadelf, hi ha dos papirs amb noms de sacerdots, però que no es poden datar amb exactitud. ?Athenaios o Limnaios, fill d'Apol·loni ? ?P. Hib. I 97. ?Filisc, fill de Spoudaios ? ?P. Hib. I 30. 017Leontisc, fill de Cal·límedes274/273 aC 12èP. Cair. Zen. I 59001.P. Hib. I 110. 018Nearc o Neomedes, fill de Neocles o Filocles273/272 aC 13èP. Hib. I 110; II 199. 019Cal·lícrates, fill de Boiskos272/271 aC 14èP. Hib. II 199.PP VI 14607.De Samos. Primer sacerdot d'Alexandre i dels Prolemeus deïficats (Theoi Adelphoi). 020Pàtrocles, fill de Patron271/270 aC 15èP. Hib. II 199.PP VI 15063.Capità general ptolemaic a la guerra cremonideanaPer als sacerdots números 21-25, del 16è al 20è any de regnat de Ptolemeu II, no hi ha registres existents. 026Timarquid, fill d'Asclepiodor265/264 aC 21èP. Strasb. V 641. 027Pèlops, fill d'Alexandre264/263 aC 22èP. Hib. I 92.PP VI 14618.De Macedònia, pare de Pèlops 028Quineas, fill d'Alquetas263/262 aC 23èP. Hib. I 88; II 209.PP VI 17215.De Tessàlia 029Aristonic, fill de Perilau262/261 aC 24èP. Hib. I 85 und 190.PP VI 14897. 030Ptolemeu, fill d'Aratocles261/260 aC 25èP. Hib. I 143.P. Osl. II 16.PP III/IX 5236. 031Taurí, fill d'Alexandre260/259 aC 26èBGU VI 1226.De Macedònia, germà de Pèlops 032Medeios, fill de Lampó (o Laagó)259/258 aC 27èBGU VI 1227.P. Petrie III 56b. 033Antífil, fill de Liquí258/257 aC 28èBGU VI 1228.P. Hib. I 94. 034Antíoc, fill de Kebbas257/256 aC 29èBGU VI 1229; X 1979, 1980.P. Cair. Zen. I 59133.P. Hib. I 95.De Tessàlia 035?256/255 aC 30è 036Glaucó, fill d'Eteocles255/254 aC 31èPP IX 5203.P. Cair. Zen. II 59173, 59182.D'Atenes, germà de Cremònides 037?254/253 aC 32è 038Aetos, fill d'Apol·loni253/252 aC 33èP. Cair. Zen. II 59248.PP IX 4988.D'Aspendos 039Neoptolem, fill Craisis252/251 aC 34èP. Hib. I 98.De Pisidia 040Ptolemeu, fill d'Andròmac251/250 aC 35èP. Cair. Zen. II 59289.Possiblement idèntic amb Ptolemeu Andròmac 041Epainet, fill d'Epainet250/249 aC 36èP. Cornell 2. 042?249/248 aC 37èP. Cornell 2. 043Antíoc, fill de Cràtida248/247 aC 38èPP III/IX 4999.P. Petrie III 54a. 044Tlepolem, fill d'Artapat247/246 aC 39èP. Cair. Zen. III 59340.De Xanthos
Ptolemeu III Evèrgetes I (246–222 aC) Sacerdot Ofici Any de regnat Referències Comentaris 044Tlepolem, fill d'Artapat246/246 aC 1r 045Tlepolem, fill d'Artapat246/245 aC 2nP. Petrie III 43.PSI IV 385.2n any d'exercici 046Arquelau, fill de Damas245/244 aC 3rBGU X 1981.P. Hib. I 145.PP III/IX 5040. 047Arquelau, fill de Damas244/243 aC 4tBGU X 1981.P. Hib. I 145.PP III/IX 5040.2n any d'exercici 048Aristòbul, fill de Diodot243/242 aC 5èP. Hib. I 171.PSI IV 389. 049Tàntal, fill de Cleonic242/241 aC 6èP. Petrie II 44 = III 54b. 050Arquibi, fill de Feidó241/240 aC 7èP. Hausw. 2; 8; 9. 051Onomast, fill de Pirgó o Pirró240/239 aC 8èP. Hib. I 89; II 261, 262. 052Apol·lònides, fill de Mosquió239/238 aC 9èOGIS I 56. 053Apol·lònides, fill de Mosquió238/237 aC 10èP. Petrie IV 1.2n any d'exercici 054Seleuc237/236 aC 11èP. Petrie III 58d. 055Eucles, fill d'Eubatas236/235 aC 12èBGU X 1982.P. Petrie IV 16. 056Sosibi, fill de Dioscurides235/234 aC 13èP. Petrie III 55a; IV 22.PP VI 14631. 057Hel·lanic, fill d'Hel·lanic (o Eufràgoras?)234/233 aC 14èP. Amsterdam inv. 250. 058?, fill de Leon233/232 aC 15èP. dem. Cair. II 30604. 059Aristomac, fill de Timandre232/231 aC 16èP. Hamb. inv. 676. 060Menneas, fill de Menoiti231/230 aC 17èP. dem. Berl. 3089. 061?230/229 aC 18è 062Filó, fill d'Antípatre229/228 aC 19èP. dem. Cair. II 31208; 31210. 063Icatidas, fill Icatidas228/227 aC 20èSB V 7631. 064Galestes, fill de Filistió227/226 aC 21èP. Petrie III 21a–b.SB III 6277; 6301.P. dem. Cair. 30624. 065Alexicrates, fill de Teògenes226/225 aC 22èP. Petrie I 19; III 19c. 066Ptolemeu, fill de Crisermos225/224 aC 23èPP III/IX 5238; VI 14624. 067Arqueteas, fill de Iasios224/223 aC 24èP. Hamb. inv. I 24. 068Dositeu, fill de Drimil223/222 aC 25èCPJud. I 127d–e.III Macabeus 1, 3.Jueu de naixement 069?222 aC 26è
Ptolemeu IV Filopàtor (222–205 aC)