miniatura|Catifa turca de doble nínxol, regió de Konya, cap a 1750-1800. LACMA M.2004.32 LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents. Geogràficament, la seva àrea de producció es pot comparar amb els territoris històricament dominats per l'Imperi Otomà. Té un teixit nuat amb pèl i es produeix per a ús domèstic i la seva col·locació a terres o parets, la seva venda en locals i també per l'exportació. Juntament amb el kilim de teixit pla, les catifes d'Anatòlia representen una part essencial de la cultura regional, que avui es coneix oficialment com la cultura de Turquia,The historical importance of rug and carpet weaving in Anatolia. Turkishculture.org. Retrieved on 2012-01-27. i es deriva del pluralisme ètnic, religiós i cultural d'un dels centres més antics de la civilització humana. Aquesta barreja originàriament va començar com a resultat de la trobada dels turcs i la seva cultura amb les dels pobles que es trobaven en el seu camí durant la seva migració des de l'Àsia central a Occident, així com els armenis, les tribus caucàsiques i kurdes que vivien o migraven a Anatòlia a diferents èpoques de la història van contribuir amb els seus motius i ornaments tradicionals. L'arribada de l'islam i el desenvolupament de l'art islàmic va influir profundament en el disseny de la catifa d'Anatòlia. Els seus ornaments i patrons reflecteixen així la història política i la diversitat social de l'àrea. Tanmateix, la recerca científica no va poder, fins al moment, atribuir cap característica de disseny particular a cap tradició ètnica o regional específica, o també diferenciar entre patrons de disseny nòmades i camperols.
Dintre del grup de catifes orientals, la catifa d'Anatòlia es distingeix per les característiques particulars dels seus tints i colors, motius, textures i tècniques. Els exemples varien en mida des de petites yastik fins catifes grans, de la mida d'una cambra. Els exemples més antics de catifes d'Anatòlia que es coneixen daten del . Diferents tipus de catifes s'han teixit de llavors ençà en manufactures i tallers provincials, llars de llogarets, assentaments tribals o en la carpa dels nòmades. Les catifes es produïen simultàniament en tots els nivells de la societat, principalment amb llana d'ovella, cotó i tints naturals. Sovint estan lligades amb nusos simètrics, que van ser tan àmpliament utilitzats en la zona que els comerciants de catifes occidentals a començaments del van adoptar el terme nus «turc» o «Ghiordes» per a aquesta tècnica. A partir de 1870, la cort otomana també fabricava catifes de seda, de vegades amb fils d'or o plata, però el material tradicional de la majoria de les catifes d'Anatòlia va ser la filatura a mà de llana tenyida natural.
A Europa, les catifes d'Anatòlia es representaven amb freqüència en pintures renaixentistes, sovint en un context de dignitat, prestigi i luxe. Els contactes polítics i el comerç es van intensificar entre Europa occidental i el món islàmic després del . Quan es va establir el comerç directe amb l'Imperi Otomà durant el , es va donar a tots els tipus de catifes, indiscriminadament, la firma de catifes «turques», independentment del seu lloc de fabricació real. Des de finals del , les catifes orientals han estat subjectes a l'interès històric i científic de l'art en el món occidental.
L'art i l'artesania de la catifa de Turquia van experimentar seriosos canvis amb la introducció de tints sintètics de l'últim terç del en endavant. La producció massiva de catifes barates dissenyades per a l'èxit comercial havia portat l'antiga tradició a l'extinció. A la fi del , projectes com la Iniciativa de catifes DOBAG han reviscut amb èxit la tradició del teixit de catifes d'Anatòlia amb filatura de llana a mà i dissenys tradicionals.
Història miniatura|La Catifa Pasyryk, circa ., Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg).
L'origen del teixit de catifes continua sent desconegut, ja que les catifes estan subjectes al desgast i destrucció per part d'insectes i rosegadors i de l'ús. Van sorgir controvèrsies sobre la precisió de l'afirmació, que els registres més antics de kilims de teixits plans procedeixen de les excavacions de Çatalhöyük, que daten de l'any 7000 aC. aproximadament. L'informe dels excavadors, va romandre sense confirmar, ja que afirmava que les pintures murals i segells d'argila per a estampar els vestits, que representen motius dels kilims, s'havien desintegrat poc després de la seva exposició.Çatalhöyük.com: Ancient Civilization and Excavation . Catalhoyuk.com. Abgerufen am 27 de gener de 2012
La catifa nuada més antiga que es conserva és la catifa Pasyryk, que data del . La seva fabricació és desconeguda,Museum Eremitage: Der Pasyryk-Teppich. Hermitagemuseum.org. Abgerufen am 27 de gener de 2012 però el seu fi teixit de nusos i el model finament elaborat és un espectacle simètric de l'art en l'elaboració de catifes, que havia arribat a aquest primer període amb una gran maduresa tècnica i artística.The Grove Encyclopedia of Islamic Art: The debate on the origin of rugs and carpets. Books.google.com. Abgerufen am 7 de juliol de 2012
La història del teixit de catifes a Anatòlia ha d'entendre's en el context de la història política i social del país. Anatòlia va ser la llar d'antigues civilitzacions, com ara els hitites, els frigis, els assiris, els perses, els armenis, els antics grecs i l'Imperi Romà d'Orient. La ciutat de Bizanci va ser fundada al pels grecs, i declarada com una ciutat romana l'any 303 per l'emperador romà Constantí I el Gran. El teixit de catifes probablement ja es coneixia a Anatòlia durant aquest temps, però avui no es coneixen catifes que puguin remuntar-se a aquesta època. L'any 1071, els seljúcides d'Alp Arslan va derrotar l'emperador romà d'Orient Romà IV Diògenes a la batalla de Mantziciert. Romà fou fet presoner. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, en la pràctica en els següents anys els seljúcides Oghuz es van estendre per Anatòlia.
Catifes Seljuq: informes de viatgers i fragments de Konya A començaments del , Marco Polo va escriure a les notes dels seus viatges:...et ibi fiunt soriani et tapeti pulchriores de mundo et pulchrioris coloris. «... y aquí hacen las más hermosas sedas y alfombras del mundo, y con los colores más hermosos». Venint de Pèrsia, Polo va viatjar de Sivas a Kayseri. Abu-l-Fidà, citant Ibn Saïd al-Maghribí, es refereix a l'exportació de catifes de les ciutats d'Anatòlia cap a finals del : «Aquí es fabriquen les catifes turcmanes, que s'exporten a tots els altres països». Ell i el comerciant marroquí Ibn Battuta esmenten Aksaray com un important centre de teixit de catifes a principis i a mitjan .
Les catifes teixides supervivents més antigues es van trobar a Konya, Beyşehir i Fustat, i daten del . Aquestes catifes del Període Seljuq d'Anatòlia (1243-1302) es consideren el primer grup de catifes d'Anatòlia. Vuit fragments van ser trobats a 1905 per F.R. Martin, a la mesquita d'Alaeddin a Konya, quatre a la mesquita de Eşrefoğlu a Beyşehir en la província de Konya per R.M. Riefstahl el 1925. Altres fragments es van trobar a Fustat, avui un suburbi de la ciutat del Caire.
A jutjar per la seva mida original —l'historiador Riefstahl informa una catifa de fins a 6 m de longitud—, les catifes de Konya han d'haver estat produïdes en fàbriques de la ciutat, ja que els telers d'aquesta mida difícilment podrien haver estat instal·lats a una casa nòmada o de poble. On exactament es van teixir aquestes catifes és desconegut. Els patrons de camp de les catifes de Konya són en la seva majoria geomètrics i petits amb relació a la mida de la catifa. Patrons similars estan disposats en files diagonals: hexàgons amb resseguiments simples o enganxats; quadrats plens d'estrelles, amb kufic interposat com decoració; hexàgons en diamants composts de rombes plens de flors i fulles estilitzades. Les seves fronteres principals sovint contenen ornaments cúfics. Les cantonades no estan «resoltes», el que significa que el disseny del caire està tallat i no continua en diagonal prop de les cantonades. Els colors —blau, vermell, verd, en més petita mesura també blanc, marró, groc— són tènues, amb freqüència dos tons del mateix color s'oposen entre si. Quasi tots els fragments de catifes mostren diferents patrons i ornaments. Les catifes de Beyşehir estan estretament relacionades amb l'espècimen de Konya pel que fa a disseny i color.
Per contrast amb les «catifes d'animals»del període següent, les representacions d'animals rara vegada es veuen als fragments d'aquest període. Les files de quadrúpedes amb banyes col·locats un enfront de l'altre, o les ausal costat d'un arbre es poden reconèixer en alguns fragments. L'estil de les catifes seljúcides té un paral·lelisme entre la decoració arquitectònica de les mesquites contemporànies, com les de Divriği, Sivas i Erzurum, i pot estar relacionat amb l'art romà d'Orient. Les catifes es conserven al Museu Mevlana a Konya, i al Museu d'Art Turc i Islàmic d'Istanbul.
Catifes dels beilicats d'Anatòlia A començaments del , el territori d'Anatòlia va ser envaït per mongols. L'afebliment del Soldanat de Rum va permetre a les tribus turcmanes conegudes com els turcs Oghuz organitzar-se en petits emirats independents, els beilicats d'Anatòlia. Aquests van ser integrats més tard a l'Imperi Otomà pels soldans Bayezid I (1389-1402), Murad II (1421-1481), Mehmed el Conqueridor (1451-1481) i Selim I (1512-1520). miniatura|Catifa turcmana amb tres medallons gul centrals. Fonts literàries com el Llibre de Dede Korkut confirmen que les tribus turcmans produïen catifes a Anatòlia. Els tipus de catifes teixides pels beilicats turcs romanen desconeguts, ja que no han pogut ser identificats. Una de les tribus turcmanes del grup Beylik, els Tekeoğulları (Beylicat de Teke); es van establir al sud-oest d'Anatòlia al , i van regressar a la mar Càspia més tard.
Guls Les tribus Tekke de Turkmenistan, que vivien al voltant de Merv i Amu Darya durant el i anteriors, van teixir un tipus diferent de catifa caracteritzada per motius florals estilitzats, anomenats «guls», en repetides files. Guls són medallons, sovint octogonals, i amb freqüència una mica angulosos en un plànol en general octogonal, encara que poden ser una mica arrodonits dins de les limitacions del teixit de catifes, i alguns tenen forma de rombe. En general, tenen simetria rotacional doble o simetria de reflexió especular —sovint tant esquerra / dreta com amunt / avall. Als teixits turcmans de les catifes, els guls es repeteixen per formar el patró bàsic en el camp principal o sigui excloent la vora.
Catifes otomanes Al voltant de 1300, un grup de tribus turcmanes sota Suleiman i Ertuğrul Gazi es van moure cap a l'oest. Sota Osman I, van fundar l'Imperi Otomà al nord-oest d'Anatòlia; el 1326, els otomans van conquerir Bursa, que es va convertir en la primera capital de l'estat otomà. Cap a finals del , l'estat otomà era una gran potència política i econòmica. Al 1517, el Soldanat Mameluc va ser enderrocat a la guerra otomano-mameluca (1516-1517).Dictionary of Battles and Sieges by Tony Jaques xxxiv
Solimà I el Magnífic, el desè soldà (1520-1566), va envair Pèrsia i va forçar el Xa persa Tahmasp I (1524-1576) a traslladar la seva capital de Tabriz a Qazvin, fins que es va acordar el tractat d'Amasya el 1555.