Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861 – Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga, considerat —conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar— el pioner del modernisme a Bèlgica. Les cases principals de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes, pg. 237 La Casa Tassel a Brussel·les, construïda entre 1892 i 1893, es considera sovint la primera casa modernista belga. Les formes vegetals estilitzades corbes que va utilitzar Horta van influir en molts d'altres, inclòs l'arquitecte Hector Guimard, que les va utilitzar a la primera casa que va dissenyar a París i a les entrades que va dissenyar per al metro de París.Fahr-Becker, Gabriele, L'Art Nouveau, pg. 398 També es considera un precursor de l'arquitectura moderna pels seus plans oberts i el seu ús innovador del ferro, l'acer i el vidre.Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes (1994), pg. 237
L'obra posterior d'Horta s'allunya de l'Art Nouveau, i esdevé més geomètrica i formal, amb tocs clàssics, com les columnes. Va fer un ús molt original de marcs d'acer i claraboies per aportar llum a les estructures, plànols oberts i detalls decoratius ben dissenyats. Les seves obres principals posteriors van incloure la Maison du Peuple/Volkshuis (1895–1899); Palais des Beaux-Arts de Brussel·les (1923–1929) i l'estació central de Brussel·les (1913–1952).
L'any 1932, el rei Albert I va atorgar a Horta el títol de baró pels seus serveis al camp de l'arquitectura. Quatre dels edificis que va dissenyar han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Biografia Víctor Horta va néixer a Gant, Bèlgica, el 6 de gener de 1861. El seu pare era un mestre sabater, que, com recordava Horta, considerava l'artesania una forma d'art elevada. El jove Horta va començar estudiant música al Conservatori Reial de Gant. Va ser expulsat per mala conducta i va anar a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Gant. Al Conservatori de Gant, avui una aula porta el seu nom.Horta: Art Nouveau to Modernism, Harry N Abrams, Quan tenia disset anys, es va traslladar a París i va trobar feina amb l'arquitecte i dissenyador Jules Debuysson.
El pare d'Horta va morir el 1880 i Horta va tornar a Bèlgica. Es va traslladar a Brussel·les i es va casar amb la seva primera dona, amb qui va tenir dues filles. Va començar a estudiar arquitectura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. Es va fer amic de Paul Hankar, un altre dels primers pioners de l'arquitectura modernista. Horta va fer bé els seus estudis i va ser contractat com a ajudant pel seu professor, Alphonse Balat, arquitecte del rei Leopold II. Horta va treballar amb Balat en la construcció dels hivernacles reials de Laeken al nord de Brussel·les, el primer treball en què Horta va utilitzar vidre i ferro.Horta: Art Nouveau to Modernism, Harry N Abrams, El 1884, Horta va guanyar el primer Premi Godecharle que es va atorgar a l'arquitectura per a un nou edifici proposat per al Parlament belga. Quan es va graduar a la Reial Acadèmia, va rebre el Gran Premi d'Arquitectura.
Entre els anys 1892 i 1893 va fer la seva primera obra innovadora: la casa Tassel, un edifici unifamiliar erigit a Brussel·les, on prescindeix del passadís i de les habitacions en fila creant espais fluids i donant un nou tractament a l'ús del ferro i del vidre, creant formes vegetals tant en elements arquitectònics (columnes), com en el mobiliari (tulipes de llums i altres). El 1894 va dissenyar l'estudi de l'escultor Godefroid Devreese.
En els anys següents, Horta es va incorporar a la Societat Central d'Arquitectura Bèlgica, va dissenyar i enllestir tres cases d'estil tradicional i va participar en diversos concursos. El 1892, va ser nomenat cap del Departament de Disseny Gràfic per a l'Arquitectura de la Universitat Lliure de Brussel·les, i promogut a professor el 1893.Horta: Art Nouveau to Modernism, Harry N Abrams, Victor Horta – Biographie, Horta Museum, in French or Victor Horta – Biographie in Dutch En aquesta època, a través de conferències i exposicions organitzades pel grup d'artistes Els XX, Horta es va familiaritzar amb el moviment Arts and Crafts britànic, l'evolució del disseny de llibres, i sobretot els tèxtils i el paper pintat, que van influir en la seva obra posterior.
El 1893, Horta va construir una casa senyorial, la Casa Autrique per al seu amic Eugène Autrique. L'interior tenia una planta tradicional, a causa d'un pressupost limitat, però la façana preveia alguns dels elements que va desenvolupar en l'estil modernista complet, incloses columnes de ferro i dissenys florals de ceràmica. L'any 1894, Horta va ser elegit president de la Societat Central d'Arquitectura Bèlgica, tot i que va dimitir l'any següent arran d'una disputa provocada quan se li va adjudicar l'encàrrec d'una llar d'infants a la / al districte de Marolles/Marollen de Brussel·les, sense concurs públic.Horta: Art Nouveau to Modernism, Harry N Abrams,
Al llarg de la seva vida, Horta va ser molt influït pel teòric de l'arquitectura francès Eugène Viollet-le-Duc, amb les idees del qual es va identificar completament. El 1925 va escriure:
Les cases senyorials i l'inici del modernisme Hotel Tassel (1892–1893) El gran cop per a Horta va arribar el 1892, quan se li va encarregar el disseny d'una casa per al científic i professor Émile Tassel. La Casa Tassel es va acabar el 1893. La façana de pedra, dissenyada per harmonitzar amb els edificis veïns, era força tradicional, però l'interior era sorprenentment nou. Horta va utilitzar les tecnologies del vidre i del ferro, que havia practicat als hivernacles reials de Laeken, per crear un interior ple de llum i espai. La casa es va construir al voltant d'una escala central oberta. La decoració de l'interior comptava amb línies d'encrespament, modelades a partir de ceps i flors, que es repetien a les baranes de ferro de l'escala, a les rajoles del terra, als vidres de les portes i claraboies, i pintades a les parets. L'edifici és àmpliament reconegut com la primera aparició de l'Art Nouveau a l'arquitectura.Sembach, L'Art Nouveau- L'Utopie de la Réconciliation (2013) pg. 47Space Time and Architecture, Sigfreid Giedion, 1941 L'any 2000 va ser designada, juntament amb altres tres cases de poble dissenyades poc després, com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En designar aquests llocs, la UNESCO ha explicat: «La revolució estilística que representen aquestes obres es caracteritza per la seva planta oberta, la difusió de la llum i la brillant unió de les línies corbes de la decoració amb l'estructura de l'edifici».UNESCO Word Heritage List entry
Hotel Solvay (1898–1900) L’Hôtel Solvay, a l'avinguda Louise/Louizalaan de Brussel·les, va ser construït per a Armand Solvay, fill del químic i industrial Ernest Solvay. Horta tenia un pressupost pràcticament il·limitat, i utilitzava els materials més exòtics en combinacions inusuals, com el marbre, el bronze i les rares fustes tropicals a la decoració de l'escala. Les parets de l'escala van ser decorades pel pintor puntillista Théo van Rysselberghe. Horta en va dissenyar tots els detalls, inclòs el timbre de bronze i el número de la casa, per combinar amb l'estil general.Sembach (2013) p. 60
Hotel Van Eetvelde (1898–1900) L’Hotel van Eetvelde és considerat un dels edificis més innovadors i realitzats d'Horta, a causa de l'interior molt original del jardí d'hivern i dels detalls imaginatius que hi ha a tot arreu. La planta oberta de l'hotel Van Eetvelde era especialment original i oferia molta llum, tant horitzontalment com verticalment, i una gran sensació d'espai. Un pati central pujava a l'alçada de l'edifici, aportant llum des de la claraboia de dalt. A la planta principal, els salons de forma ovalada estaven oberts al pati, i també rebien llum de grans finestrals. Es podia mirar d'un costat a l'altre de l'edifici des de qualsevol dels salons de la planta principal.
Casa i Estudi d'Horta (1898–1901) La Casa i Taller d'Horta, avui Museu d'Horta, era la residència i l'oficina d'Horta, i certament era més modesta que les altres cases, però tenia les seves pròpies característiques originals i una artesania i un domini dels detalls igualment exquisits. Va fer combinacions inusuals de materials, com la fusta, el ferro i el marbre en la decoració de l'escala. Més endavant edifica la seva pròpia casa, la casa Horta (1898), seguint idèntics paràmetres.
L'element novell de les cases d'Horta i després dels seus edificis més grans va ser la seva recerca de la màxima transparència i llum, cosa sovint difícil d'aconseguir amb les estretes obres de Brussel·les. Ho va aconseguir mitjançant l'ús de grans finestrals, lluernes, miralls i, sobretot, amb les seves plantes obertes, que aportaven llum per tots els costats i des de dalt.
Hôtel Aubecq (1899–1902) L'Hôtel Aubecq de Brussel·les va ser una de les seves últimes cases, feta per a l'industrial Octave Aubecq. Com amb les seves altres cases, tenia una claraboia sobre l'escala central, omplint la casa de llum. La seva particularitat era la forma octogonal de les estances, i les tres façanes amb finestres, pensades per donar la màxima llum. El propietari inicialment volia conservar els seus mobles familiars originals, però a causa de la forma estranya de les habitacions, Horta va rebre l'encàrrec de crear nous mobles.
L'any 1948, l'Art Nouveau estava passat de moda, la casa es va vendre a un nou propietari, que volia enderrocar-la. Va començar un moviment per preservar la casa, però al final només la façana i el mobiliari van ser salvats per l'Ajuntament de Brussel·les. La façana va ser desmuntada i emmagatzemada, i es van fer moltes propostes per a la seva reconstrucció, però no se'n va dur a terme cap. Alguns dels mobles es troben ara exposats al Museu d'Orsay de París.
Maison du Peuple (1895–1899) Mentre Horta construïa luxoses mansions per als rics, també va aplicar les seves idees a edificis més funcionals. De 1895 a 1899, va dissenyar i construir la Maison du Peuple/Volkshuis («Casa del Poble»), la seu del Partit dels Treballadors de Bèlgica (POB/BWP). Es tractava d'una gran estructura que inclou oficines, sales de reunions, una cafeteria i una sala de conferències i concerts amb capacitat per a més de 2.000 persones. Era un edifici purament funcional, construït amb columnes d'acer amb murs cortina. A diferència de les seves cases, pràcticament no hi havia decoració. L'únic tret modernista reconeixible era una lleugera corba dels pilars d'acer que sostenien el sostre. Igual que amb les seves cases, l'edifici va ser dissenyat per aprofitar al màxim la llum, amb grans lluernes sobre la sala principal de reunions. Va ser enderrocat el 1965, malgrat una petició internacional de protesta de més de 700 arquitectes. Els materials de l'edifici es van guardar per a una possible reconstrucció, però finalment es van escampar per Brussel·les. Algunes parts es van utilitzar per a la construcció del sistema de metro de Brussel·les.A partir de l'any 1900, els edificis d'Horta es van anar simplificant de forma progressiva, però sempre fets amb molta atenció a la funcionalitat i a l'artesania. A partir de 1903, va construir el Grand Bazar Anspach, uns grans magatzems, amb el seu característic ús de grans finestrals, terres oberts i decoració de ferro forjat. L'any 1907, Horta va projectar el Museu de Belles Arts de Tournai, encara que no es va obrir fins al 1928 a causa de la guerra.
Grans magatzems Waucquez (1905)