Ricardo Verde Rubio (23 de juliol de 1876 - 29 de març de 1954) va ser un pintor espanyol.
Va ser professor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, vivint entre els encàrrecs de retrats i la pedagogia. En la seva etapa docent va ser mestre d'alguns altres pintors valencians com Ferran Hurtado Sanchis.
Biografia Nascut al carrer de Sant Ramon, en ple barri del Carme de València, Ricardo Verde Rubio va créixer en el si d'una família de condició humil. Amb prou feines dotze anys va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, on el seu precoç domini de la tècnica li va valer el premi extraordinari en l'assignatura de Colorit i Composició. Durant la seva etapa d'estudiant, va desenvolupar una profunda inclinació pel naturalisme, freqüentant els voltants de la ciutat per capturar l'atmosfera de la pintura valenciana i de la seva horta amb una execució marcadament realista.
En 1906 va realitzar una estada a París i Londres acompanyat pel seu marxant i amic Juan Iborra. D'aquest període sorgeix una sèrie d'obres centrades en el paisatge urbà i el paisanatge de la capital francesa. Després de la seva tornada a València, va conrear el retrat, la natura morta i escenes de gènere que evidencien la influència de Joaquín Sorolla. En aquest àmbit, va destacar especialment com un prolífic autor d'autorretrats, doncs va practicar aquest gènere amb assiduïtat al llarg de tota la seva carrera. Paral·lelament, va iniciar una fructífera labor com a il·lustrador, gravador i cartellista sota l'estètica modernista.
La seva carrera docent i institucional es va consolidar el 1920 en obtenir la plaça de professor a l'Escola de Belles Arts de València i començar la seva tasca com a restaurador per al Ministeri d'Instrucció Pública. El 1927 va ser nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, institució de la qual va ser secretari entre 1934 i 1936.
Durant la dècada de 1930, es va vincular als moviments de renovació artística valenciana al costat de figures com Josep Renau o Antonio Ballester. Durant la Guerra Civil, va militar en l'organització Alianza de Intelectuales Antifascistas i va participar en el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de París de 1937 amb dos retrats.
En acabar el conflicte, va patir el procés de depuració política del nou règim, essent sancionat i finalment expulsat de l'Acadèmia i de l'Escola de Sant Carles. Aquestes circumstàncies el van portar a un progressiu aïllament social al seu estudi, on va passar els seus últims anys dedicat a una pintura de tall expressionista i a la producció de gravats calcogràfics que, per la seva cruesa i temàtica, guarden una estreta relació estètica amb les sèries de Goya. En l'actualitat, la seva obra és reconeguda i buscada tant per col·leccionistes com en subhastes pel seu estil representatiu de l'escola valenciana. Va morir a València als 77 anys per causes naturals pròpies de la vellesa.
Ricardo Verde és recordat principalment pel seu mestratge tècnic en el gravat i la seva influència com a professor a l'Acadèmia de Sant Carles, on va formar generacions d'artistes valencians.
Bibliografia Ricardo Verde Rubio (1876-1954): pintor, grabador e ilustrador. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1993. ISBN 978-84-482-0182-1.
Llibres Llibre sobre Ricardo Verde Rubio
Referències
Categoria:Pintors de València Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Categoria:Morts el 1954 Categoria:Pintors valencians morts al segle XX Categoria:Pintors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1876