miniatura|Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.Luis Suárez Fernández, Carlos E. Corona Baratech, José Antonio Armillas Vicente Historia general de España y América, p. 118
Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a València. En 1859 les 14 capitanies foren agrupades en 5 districtes militars; la capitania de València fou enquadrada en el I Districte juntament amb Castella la Nova. La capitania va perdre les seves funcions entre 1872 i 1876. En 1876 va recuperar les seves funcions i es va dividir en els governs militars d'Alacant, Província de Castelló, València, Múrcia i Albacete. La capitania tenia la seva seu al convent de Sant Domènec.
Pel Reial Decret del 22 de març de 1893 Espanya es va dividir en set regions militars, i l'antiga Capitania general de València fou integrada en la nova III Regió Militar, que aplegava el País Valencià, l'actual regió de Múrcia i les províncies d'Albacete i Conca.Historia de la Capitanía general de Valencia a ejearcito.mde.es Aquesta divisió es va mantenir després de la divisió militar de 1939. En la nova divisió de 1986 va formar la nova Regió Militar Llevant que agrupava el País Valencià, Múrcia i Albacete.Organización territorial de los ejércitos, El País, 16 de novembre de 1987
Amb la nova reestructuració de regions militars de 1997 el territori de l'antiga III Regió Militar va formar part Regió Militar Centre, amb comandament i caserna general a Madrid, i que comprèn també les comunitats autònomes de Castella-La Manxa, Madrid i Extremadura.Real Decreto 1132/1997, de 11 de julio, por el que se reestructura la organización militar del territorio nacional para el Ejército de Tierra. Alhora, València fou designada seu de la Força de Maniobra de l'Exèrcit de Terra, que el 2004 es transformà en Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD).
El Capità general de València és jutge protector de la Reial Mestrança de Cavalleria de València des de la seva creació en 1737.Llista de Capitans generals de València al web de la Reial Mestrança
Llista de capitans generals de València
Regnat de Felip V 1713-1716:Francisco Castillo Fajardo, marquès de Villadarias 1716-1719: Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero, I marquès de Valdecañas 1719-1721: Francisco de María Spínola y Spínola 1721-1737. Luigi Reggio e Branciforte, príncep de Campofiorito 1737-1759. Claude Abraham de Tubières de Grimoard, duc de Caylus Regnat de Ferran VI 1760-1764. Manuel de Sada y Antillón, gran castellà d'Amposta 1765-1766. Pedro Abarca de Bolea y Ximénez de Urrea, comte d'Aranda Regnat de Carles III 1766-1775. Pedro Félix de la Croix de Chevrières 1775-1777. Jean-Martin van Marcke de Lummen 1777-1786. Carlos Francisco de Croix Regnat de Carles IV 1786-1793. Louis Des Balbes de Berton de Crillon 1793-1795. Vicente María Vera de Aragón y Enríquez 1795-1797. Luis Francisco de Urbina y Ortiz de Zárate 1798. Joaquín Fons de Viela y Ondeano 1798-1799. Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz 1799-1800. Nicolás Antonio Arredondo y Pelegrín 1801-1803. Ventura Caro y Maza de Lizana 1803-1808. Domingo Izquierdo Regnat de Ferran VII 1808-1809. Rafael Blasco del Campo y Vargas, comte de la Conquista Junta Suprema de Govern del Regne de València 1809-1810: Josep Caro i Sureda 1810-1811: Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire 1811: Carlos O'Donnell y Anethan 1811: Domingo Traggia Uribarri, marquès de Palacio 1811-1812: Joaquín Blake Regnat de Ferran VII (restauració) 1813-1820: Francisco Javier de Elío 1820-1822: Ildefonso Díez de Rivera i Muro 1822: Antonio Garcés de Marcilla y Llorens 1823-1824: Felipe Augusto de Saint-Marcq 1825: Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire 1825-1826: José María Carvajal Urrutia 1826-1827: José O'Donnell y Anhetan 1827-1831: Francisco de Longa Anchía y Urquiza 1832-1833: José María de Santocildes y de Llanos Regnat d'Isabel II 1833: Francesc Dionís Vives i Planes 1834-1835: Jerónimo Valdés de Noriega 1835-1836: Josep Carratalà 1836: Juan Palarea y Blanes 1836-1838: Marcelino Oraá Lecumberri 1838-1839: Antonio van Halen y Sarti 1839-1840: Leopoldo O'Donnell 1840-1841: Antonio Seoane Hoyos 1842-1843: Pedro Chacón Chacón 1843: Juan Zabala de la Puente (1r cop) 1843: Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana 1843-1846: Federico Roncali Ceruti 1846-1847: Josep Manso i Solà, comte del Llobregat 1847-1848: José Luciano Campuzano y Herrera (1r cop) 1848-1851: Juan Villalonga y Escalada, marquès del Maestrazgo 1851-1852: Valentín Cañedo Miranda 1852: José Luciano Campuzano y Herrera (2n cop) 1853: Francisco Javier Azpiroz 1854: Antonio María Blanco Castañola 1854: Josep Grases Saguí 1854-1856: Juan Villalonga y Escalada, marquès del Maestrazgo 1856: Juan Zabala de la Puente (2n cop) 1856: Miguel Osset y Mateo 1856-1857: Diego de los Ríos y Rubio 1858-1860: Rafael Echagüe y Bermingham 1860-1863: José Antonio de Orozco y Zúñiga 1863-1864: Juan de Lara e Irigoyen (1r cop) 1864-1865: Juan Villalonga y Escalada, marquès del Maestrazgo 1865-1866: José Ramón Mackenna Muñoz 1866: Joaquín del Manzano y Manzano 1866: Juan de Lara e Irigoyen (2n cop) 1867-1868. Manuel Gasset y Mercader, després marquès de Benzú Govern Provisional de 1868 a 1870 1868-1869: Carlos María de la Torre y Navacerrada 1869: Rafael Primo de Rivera y Sobremonte 1870-1871: Cándido Pieltain y Jove-Huergo Regnat d'Amadeu I d'Espanya 1871: Ramon Gómez y Pulido 1871: Mariano Socías del Fangar y Lledó 1871-1872: Juan Acosta Muñoz 1872: Fernando del Pino y Villamil 1872: Eulogio González Íscar 1872: Juan Acosta Muñoz 1873: José García y Velarde Govern Provisional de 1873 a 1874 1873: Arsenio Martínez de Campos y Antón 1873-1874: Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Marquès de Torrelavega 1874: Segundo de la Portilla Gutiérrez 1874: José Santa Pau y Bayona 1874: Antonio López de Letona y Lamas 1874: Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre, Comte de Bilbao Regnat d'Alfons XII d'Espanya 1875-1876: Manuel Lassala i Solera 1876-1878: Eulogi Despujol i Dusay, comte de Casp 1878-1881: Ramón Fajardo Izquierdo 1881-1882: Rafael Juárez de Negrón y Centurión de Córdova 1882-1884: Manuel de Salamanca Negrete Regnat d'Alfons XIII d'Espanya 1884-1890: Marcelo Azcárraga y Palmero 1890: Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo 1890-1892: Antonio Dabán y Ramírez de Arellano 1892-1893: José Coello de Portugal y Quesada 1893-1896: José Lasso y Pérez 1896-1901: Antonio Moltó y Diaz-Berrio 1901-1902: Luis Manuel Pando Sánchez 1902: Manuel Macías y Casado 1902-1904: Francisco Loño y Pérez 1906-1910: Adolfo Jiménez Castellanos y Tapia 1910: Ángel Aznar y Butigieg 1910: Lluís de Castellví i de Vilallonga 1910: Vicente Martítegui Pérez de Santamaría 1910-1913: Ramón Echagüe y Méndez Vigo 1913-1914: José García Aldave 1914-1915: Venceslau de Molins i de Lemaur 1915-1916: Francisco Pérez Clemente 1916-1917: Julio Domingo y Bazán 1917: Francisco Aguilera y Egea 1917-1918: Antonio Tovar y Marcoleta 1918-1919: Diego Muñoz Cobos 1919-1920: Carlos Palanca y Cañas 1920-1921: Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, Marquès d'Estella 1921-1922: Luis Aizpuru y Mondéjar 1922-1923: José Zabalza e Iturriria 1923: Bernardo Álvarez del Manzano y Menéndez Valdés 1923-1927: Ventura Fontán y Pérez de Santamaría 1927-1928: Balbino Gil-Dolz del Castellar y Peyró 1928-1929: Alberto Castro Girona 1929: Germán Gil y Yuste 1929-1931: Eladio Pin Ruano Segona República Espanyola 1931-1935: José Riquelme López-Bago 1935-1936: Agustín Gómez Morato 1936: Fernando Martínez-Monje Restoy 1936: José Miaja Menant 1936-1937: Juan García Gómez-Caminero Dictadura franquista 1939-1940: Antonio Aranda Mata 1940-1942: Enrique Cánovas Lacruz 1942-1943: Eliseo Álvarez-Arenas y Romero 1943-1945: Miguel Abriat Cantó 1945-1950: José Monasterio Ituarte 1950-1953: Gustavo Urrutia González 1954-1962: Joaquín Ríos Capapé 1962-1967: Santiago Mateo Marcos 1967-1969: Joaquín González Vidaurreta 1969-1971: Joaquín Nogueras y Márquez 1971-1976: Luis Gómez Hortigüela Regnat de Joan Carles I 1976-1977: Antoni Taix Planas 1977-1981: Jaime Milans del Bosch y Ussía 1981-1982. Antonio Pascual Galmes 1982-1983: Rafael Allendesalazar y Urbina Caps de la Regió Militar Llevant 1983-1986: Manuel Vallespín y González Valdés 1986-1988: Juan Bautista Sánchez Bilbao 1988-1991: Andrés Freire Conde 1991-1995: Agustín Quesada Gómez 1995-1998: Alfonso Pardo de Santayana y Coloma Caps de la FAR, després CGTAD 1998-2000: Luis Feliu Ortega 2000-2002: Manuel de Lara Cimadevilla 2002-2004: Juan Ortuño Such 2004-2007: José Javier Arregui Asta 2007-2011: Fernando Sánchez-Lafuente Caudevilla 2011-2016: Rafael Comas Abad 2016-2017: Francisco Javier Varela Salas 2017-2019: Francisco José Gan Pampols 2020- : Fernando García-Vaquero Pradal
Referències
Categoria:Llistes de governants