El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a papa Calixt III després de la mort del papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.Chambers, DS. 1978. "Papal Conclaves and Prophetic Mystery in the Sistine Chapel". Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 41: 322-326.Pham, John-Peter. 2004. Heirs of the Fisherman. p. 85. També va ser el primer conclave a presentar vots accèssits, a imitació d'una pràctica del Senat romà, on un cardenal podria canviar el seu vot després de l'escrutini inicial.Rotberg, Robert I. 2001. Politics and political change. p. 62.
La primera derrota del cardenal grec Bessarió, un potencial candidat que estava entre les faccions de Colonna i Orsini, va ser una mostra significativa de l'antipatia que hi havia vers certes característiques de l'església oriental, com els sacerdots barbuts, segles després del Gran Cisma d'Orient. Tot i que el Dret canònic occidental havia prohibit les barbes dels sacerdots des del , aquesta norma es continuaria debatent fins ben entrat el .Fisher, Will. 2006. Materializing gender in early modern English literature and culture. p. 100.
Elecció esquerra|miniatura|El barbut Bessarió Les dues faccions principals dels cardenals es van dividir entre els seguidors de Prospero Colonna i els de Latino Orsini. Entre els papables hi havia Barbo, Trevisan, Capranica, Orsini i Bessarion.Burkle-Young, Francis A. 1998. "The election of Pope Calixtus III (1455) ". Els vots van estar dividits en els primers tres escrutinis, però Orsini i els cardenals francesos es van enfrontar a Capranica perquè estava a prop de Colonna.
El 6 d'abril, diumenge de Pasqua, les faccions van començar a considerar candidats neutres. En aquest debat, Bessarió va rebre vuit vots, abans que la seva candidatura es desinflés per un discurs d'Alain de Coëtivy -registrat per testimonis oculars-, que va emfatitzar l'antiga pertinença de Bessarion a l'Església ortodoxa oriental i se'l va acusar de conservar elements grecs, com tenir una gran barba.McManamon, John M. 1982. Funeral oratory and the cultural ideals of Italian humanism. p. 72.Setton, Kenneth Meyer. 1978. The Papacy and the Levant . p. 162.Jacks, Philip Joshua, and Caferro, William. 2001. The Spinelli of Florence. p. 66. El cardenal francès va comentar:
Bessarion va dir que no es volia defensar, perquè no tenia cap interès en ser elegit; ja que la seva reputació per la reforma i la seva austeritat l'haurien fet impopular davant de molts dels cardenals del Renaixement. No obstant això, l'estudiós seria un fot candidat en el següent conclave de 1464.Harkins, James. 1990. Plato in the Italian Renaissance. p. 214.
Se sap que els primers escrutinis del dilluns següent van ser caòtics. Per exemple, Antonio de Montefalcone, que no era cardenal, va rebre almenys un vot. De Coëtivy i Trevisan van donar suport a Borja, que va guanyar impuls fins a triomfar el dimarts següent. La majoria de dos terços necessaris era probablement composta pels cardenals francesos, espanyols i venecians: Trevisan, de Coëtivy, Barbo, Orsini, d'Estaing, de Carvajal, de La Cerda, Rolin i Torquemada; el vot d'Isidoro o de Calandrini, o ambdós, probablement també feien falta, ja que Borja probablement no va votar per si mateix; i gairebé segur que no va rebre els vots de Colonna, Capranica o Bessarion.
Electors ElectorNacionalitatOrdeTítolElevatElevadorNotesGiorgio FieschiRepública de GènovaCardenal-bisbeBisbe de Palestrina18 desembre 1439Eugeni IVDegà del Col·legi Cardenalici; Bisbat d'Albenga-ImperiaIsidor de KievImperi Romà d'OrientCardenal-bisbeBisbe de Sabina18 desembre 1439Eugeni IVArquebisbe de RutheniaBasilios BessarionImperi de TrebisondaCardenal-bisbeBisbe de Frascati18 desembre 1439Eugeni IVPatriarca Llatí de Jerusalem; administrador de Mazara del Vallo; legat a BolonyaAlfons de BorjaCorona d'AragóCardenal-sacerdotTítol de Ss. IV Coronati, bisbe de València2 maig 1444Eugeni IVPapa elegit Cal·lixt IIIJuan de Torquemada, O.P.Corona de Castella i LleóCardenal-sacerdotTítol de S. Maria en Trastevere18 desembre 1439Eugeni IVLudovico TrevisanRepública de VenèciaCardinal-sacerdotTítol de S. Lorenzo en Damaso, patriarca de Aquileia1 juliol 1440Eugeni IVCamerlencPietro BarboRepública de VenèciaCardenal-sacerdotTítol de S. Marco1 juliol 1440Eugeni IVFutur papa Pau II; cardenal-nebot; bisbe de Venècia; arxiprest de la Basílica de Sant PereJuan CarvajalCorona de Castella i LleóCardenal-sacerdotTítol de S. Angelo en Pescheria, bisbe de Plasencia16 desembre 1446Eugeni IVAntoni Cerdà i Lloscos, O.SS.T.Corona d'AragóCardenal-sacerdotTítol de S. Crisogono, bisbe de Lleida16 febrer 1448Nicolau VLatino OrsiniEstats PontificisCardenal-sacerdotTítol de Ss. Joan i Pau20 desembre 1448Nicolau VAdministrador de l'Arquebisbat de Bari-BitontoAlain de CoëtivyRegne de FrançaCardenal-sacerdotTítol de S. Prassede, bisbe d'Avinyó20 desembre 1448Nicolau VAdministrador del Bisbat de NimesFilippo CalandriniRepública de GènovaCardenal-sacerdotTítol de S. Susanna, bisbe de Bolonya20 desembre 1448Nicolau VCardenal-nebot; camerlencGuillaume-Hugues d'Estaing, O.S.B.Regne de FrançaCardenal-sacerdotTítol de S. Sabina19 desembre 1449Nicolau VBisbe de FréjusDomenico CapranicaEstats PontificisCardenal-sacerdotTítol de S. Creu de Jerusalem, administrador de Fermo23 juliol 1423 Martí V (confirmat per Eugeni IV)Protoprevere; arxiprest de Sant Joan del Laterà; Penitenciari majorProspero ColonnaEstats PontificisCardenal-diacaDiaca de S. Giorgio en Velabro24 maig 1426Martí VProtodiaca
Absents ElectorNacionalitatOrdeTítolElevatElevadorNotesPere de Foix, O.F.M.Regne de FrançaCardenal-bisbeBisbe d'AlbanoSetembre 1414Antipapa Joan XXIIILlegat d'Avinyó; administrador d'Arles i DaxGuillaume d'Estouteville, O.S.B.Clun.Regne de FrançaCardenal-bisbeBisbe de Porto e Santa Rufina, arquebisbe de Rouen18 desembre 1439Eugeni IVLegat a França; arxiprest de la Basílica de Santa Maria Major; administrador de Sant-Jean-de-MauriennePeter von SchaumbergDucat de BavieraCardenal-sacerdotTítol de S. Vitale, bisbe d'Augsburg18 desembre 1439Eugeni IVDénes SzécsiRegne d'HongriaCardenal-sacerdotTítol de S. Ciriaco, arquebisbe de Esztergom18 desembre 1439Eugeni IVCanceller del Regne d'HongriaJean RolinRegne de FrançaCardenal-sacerdotTítol de S. Stefano al Monte Celio, bisbe d'Autun20 desembre 1448Nicolau VNicolau de CusaElectorat del PalatinatCardenal-sacerdotTítol de S. Pietro en Vincoli20 desembre 1448Nicolau VBisbe de Brixen
Referències
Categoria:Conclaves del segle XV