miniatura|Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general d'Aragó fou un càrrec creat en lloc del Virrei d'Aragó a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne d'Aragó i la resta de la Corona d'Aragó.Luis Suárez Fernández, Carlos E. Corona Baratech, José Antonio Armillas Vicente Historia general de España y América, p. 118Didier Ozanam. Los capitanes y comandantes generales de provincias en la España del siglo XVIII, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, Córdoba 2008.Varios Autores. La Capitanía General de Aragón 1711-2011, Ministerio de Defensa, Madrid 2011, p. 193-211.
Mitjançat el Reial Decret de 3 d'abril de 1711 es disposa que hi hagi al regne d'Aragó un comandant general, al càrrec del qual estava el govern militar, polític, econòmic i governatiu. Aquest comandant general del regne d'Aragó passa a anomenar-se capità general del regne d'Aragó a partir de 1722, Lucas de Spínola y Spínola serà el primer que és anomenat així en els reials decrets de 28 d'agost i cèdula de 10 de novembre, que el nomenen per al càrrec. Des de llavors, la denominació comandant general es reserva només per als nomenaments de caràcter interí, que es feien únicament en cas d'absència, malaltia o mort del capità general. I en 1800 s'estableix, ja amb caràcter permanent, un segon cap o comandant militar per suplir les absències del titular, designant-se para això al mariscal de camp Francisco de Eguía y López de Letona, governador de la plaça de Jaca. (Arxivat)
El capità o comandant general ve a assumir funcions similars dels virreis de l'època austríaca. Són primordials les de caràcter militar com a cap superior de les forces armades, amb jurisdicció sobre els governadors militars dels partits. Però la seva autoritat s'estén a tots els ordres de l'administració territorial: exerceix el comandament polític; en l'econòmic, presideix la Junta o Tribunal de l'Erari; i és president nat de la Reial Audiència.
Des de 1835, el capità general a Aragó va veure les seves competències a les pròpiament militars, organitzant-se a finalitats del les regions militars, que agrupen diverses províncies, i passant a ser, doncs, el capità general de la regió. Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a Saragossa. La V Regió Militar comprenia únicament les tres províncies aragoneses, fins que en la reforma de 1944 se li va agregar les Sòria i Guadalajara. En 1986 el càrrec de capità general d'Aragó va desaparèixer quan la V Regió Militar (Aragó) i IV Regió Militar (Catalunya) foren integrades en la nova Regió Militar Pirinenca Oriental, amb comandament i Caserna General a Barcelona. En 1997 ambdues regions es van integrar juntament amb l'antiga VI Regió Militar en la nova Regió Militar Pirinenca, amb Comandament i Caserna General a Barcelona. En 2002. però, l'Exèrcit espanyol es va estructurar en unitats tàctiques i no pas en regions militars.
Llista de capitans generals d'Aragó
Regnat de Felip V 1711-1714: Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, príncep de T'Serclaes 1715-1717: Juan de Acuña y Bejarano, marquès de Casafuerte 1717: Juan Francisco de Bette y Croix, marquès de Lede (no prengué possessió) 1717-1718: Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas, governador de Saragossa (interí) 1718-1721: Claude Abraham de Tubières de Grimoard, marquès de Caylús (interí) 1721-1722: Manuel d'Orléans i de Vatteville, comte de Charny, governador de Jaca (interí) 1722-1750: Lucas de Spínola y Spínola, comte de Siruela (amb nombroses absències) 1726-1727: Balthasar Joseph Dubus, marquès de Dubus, governador de Lleida (interí) 1730: Blai de la Trinxeria (interí) 1731-1732: Antonio Santander de la Cueva (interí) 1732-1733: Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (interí) 1735: Gaspar Sanz de Antona, governador de Badajoz (interí) 1735: Fermín de Beraiz y Dicastillo (interí) 1736-1738: Guillermo Alejandro Cecile y Gongnies, comte de Cecile (interí) 1738: Antonio Blanco Godino, marquès de Villasegura (interí) 1738-1739: José Fernández de Vallejo y de la Canal (interí) 1739: Francisco Manuel Velasco y Estrada, marquès de Pozoblanco (interí, no prengué possessió) 1739-1740: Francisco Pignatelli y Aymerich, governador de Saragossa (interí) 1740-1742: Lucas Fernando Patiño y Attendolo, marquès de Castelar (interí) 1742: Juan de Ayete (interí) 1742-1749: Luis González de Albelda y Cayro, marquès de Cairo (interí) Regnat de Ferran VI 1749-1754: Lucas Fernando Patiño y Attendolo, marquès de Castelar (interí fins 1750) (segona vegada) 1754-1760: Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles (interí) Regnat de Carles III 1760: Pedro Moreno (interí) 1760-1767: Lucas Fernando Patiño y Attendolo, marquès de Castelar (tercera vegada) 1767-1768: Antonio de Azlor y Marimón (interí) 1768-1769: Wolfgang José Bournonville y de Ursel, comte de Flegnies 1769-1770: Antonio de Azlor y Marimón (interí) (segona vegada) 1770-1778: Antonio Manso y Díez 1778-1779: Luis de Arteaga-Lazcano Basurto, governador de Jaca (interí) 1779: Guillermo Tirry y Tirry, marquès de la Cañada (mor sense prendre possessió) 1779-1784: José de Gregorio y Mauro, marquès de Vallesantoro 1784: Miguel López-Fernández de Heredia y Julve (interí) 1784-1792: Félix O’Neille y O’Neille Entre 1784 i 1791: Benito Luis Panigo y Picazo, governador de Jaca (interí durant les absències d'O'Neille) Regnat de Carles IV 1792-1795: Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra, duc d'Alburquerque 1795-1796: Juan Antonio de Courten y González 1796-1797: Josep d'Alòs i Bru, marquès d'Alòs, governador de Jaca (interí) 1797-1808: Jorge Juan de Guillelmi y Andrada Regnat de Ferran VII i Junta Superior d'Aragó 1808 (mai): Carlos Mauri Mori Pini, segon caporal de la Capitania (accidental) 1808 (mai)-1809 (feb): José de Palafox y Melci (de facto fins a juny 1808) Ocupació francesa Regnat de Josep I (Governadors generals) 1809: Jean Lannes, duc de Montebello (cap exèrcit ocupant) 1809: Jean-Andoche Junot, duc d'Abrantes 1809-1813: Louis Gabriel Suchet, duc d'Albufera (febrer 1810 l'Aragó passà a Napoleó I) Imperi de Napoleó I (Governadors generals) 1811-1812: Honoré-Charles de Reille, comte de Reille (comandant general d'Aragó) 1812-1813: Marie-Auguste Pâris (comandant general d'Aragó) Junta Superior d'Aragó i part de Castella 1809 (feb-mar): Francisco de Palafox y Melci (accidental) 1809 (mar-abr): Luis de Palafox y Melci, marquès de Lazán (accidental) 1809 (abr-des): Joaquín Blake y Joyes 1809 (des)-1810 (gen): Francisco Gómez de Terán y Negrete, marquès de Portago (interí) 1809 (des)-1810 (ago): Francisco Casimiro Marcó del Pont y Méndez (comandant general d'Aragó, per nomenament de la Junta d'Aragó en conflicte amb Bassecourt i O'Donnell) 1809 (des)-1810 (jun): Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire (comandant general de Conca i la part baixa d'Aragó) 1810 (gen): Juan de la Cruz Fernández de Henestrosa y Horcasitas (interí) 1810 (gen-jun): Enrique O'Donnell y Anethan, després comte de La Bisbal (interí) 1810 (mar-jun): Pedro García Navarro (comandant general interí d'Aragó per malaltia de Marcó del Pont) 1810 (jun)-1811 (oct): Domingo Traggia Uribarri, marquès de Palacio 1810 (ago)-1811 (feb): José María de Carvajal y Urrutia (comandant general d'Aragó) 1811 (feb-abr): Pedro Villacampa Maza de Linaza y Periel (comandant general interí d'Aragó) 1811 (abr)-1812 (ene):José Obispo López (comandant general interí d'Aragó) 1811 (oct)-1812 (ene): Joaquín Blake y Joyes (segona vegada) (cap militar des de l'agost 1811) 1812 (ene-feb): Ramón García de Linares (comandant general accidental d'Aragó) 1812 (feb-mar): Pedro Villacampa Maza de Linaza y Periel (segona vegada) (autoproclamat comandant general d'Aragó en conflicte amb Bassecourt) 1812 (mar-jun): José Joaquín Durán y Barazábal (comandant general interí d'Aragó) Regnat de Ferran VII (segona vegada) 1814-1815: José de Palafox y Melci (segona vegada) 1815-1820: Luis de Palafox y Melci 1820-1821: Antonio José Amar y Borbón 1821-1822: Rafael del Riego 1823 (maig-desembre): Felipe Fleyres 1823-1824: Pedro Legallois de Grimarest y Oller 1824-1825: Charles d'Espagnac, futur comte d'Espanya 1825-1826: Luis Alejandro de Bassecourt y Dupire 1826 (gen-feb): Rafael Sempere Esclápez, segon caporal de la Capitania (interí) 1826-1830: Felipe Augusto de Saint-Marcq 1830: Manuel de Llauder i de Camín, futur marquès de la Vall de Ribes 1830-1832: Blas de Fournás y Labrosse y Gailhac-Lagardie Regnat d'Isabel II 1832-1835: José de Ezpeleta y Enrile, comte d'Ezpeleta 1833 (Jun)-1834: Lluís Maria Andriani, governador de Jaca (interí) 1835 (mar-jun): Antonio María Álvarez Tomás 1835 (jun-set): Felipe Montes 1835 (ago): Manuel Latre Huarte (nomenament anul·lat) 1835 (set): José de Palafox y Melci, duc de Saragossa (no prengué possessió) 1835 (set)-1836 (abr): Francisco Serrano y Cuenca, segon caporal de la Capitania (interí) 1836 (abr-des): Evaristo Fernández de San Miguel, futur duc de San Miguel Entre ago-des 1836: Luis María Cistué y Martínez de Ximen-Pérez, baró de la Menglana, segon caporal de la Capitania (interí durant les absències de San Miguel) 1836 (des)-1837: Antonio Quiroga y Hermida 1837-1838: Marcelino Oraá Lecumberri (per Aragó i València) 1837 (abril): Patricio Domínguez (segon caporal d'Aragó) 1837 (mai-nov): Félix Carrera (segon caporal d'Aragó) 1837 (nov)-1838 (gen): Santos Fernández San Miguel y Valledor (segon caporal d'Aragó) 1838 (gen-feb): Eusebio Ruiz (comandant general interí d'Aragó) 1838 (feb-mar): Juan Bautista Esteller (segon caporal d'Aragó) 1838 (mar): Luis María Cistué y Martínez de Ximen-Pérez, baró de la Menglana (comandant general interí d'Aragó) (segona vegada) 1838 (mar-jun): Agustín Caminero (comandant general interí d'Aragó) 1838 (jun)-1840: José Fermín Conget (segon caporal d'Aragó) 1838-1839 - Antonio van Halen y Sarti (per Aragó i València) 1839-1840 - Leopoldo O'Donnell (per Aragó i València) 1841 (maig-jul) Mariano Ricafort Palacín y Abarca 1843-1844 - Narcís Claveria i Zaldua 1844-1845 - Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera 1845 (Ago-dic) Josep Manso i Solà 1845-1847 Valentín Cañedo Miranda -1854: Felipe Rivero y Lemoine 1854-1856 Ignacio Gurrea Medrano 1856 (gen-jul) Antonio Falcón Abellán 1856 (jul-ago) Domingo Dulce (ago-oct) 1856 José María Marchessi y Oleaga José Turón y Prats (jul-oct) 1858 José María Marchessi y Oleaga 1858-1859 Luis García y Miguel de la Calle 1860-1862 Luis García y Miguel de la Calle 1862 (ago)- 1863 (feb) Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig 1863-1865: Joaquín del Manzano y Manzano 1865 (mai)-1866 (feb) Juan Zapatero y Navas 1866 (feb-jul) José Martínez Tenaquero 1866 (jul-nov) Juan Zapatero y Navas (segona vegada) 1866 (nov-des) José Antonio de Orozco y Zúñiga 1867 (gen-ago) José Ramón Mackenna Muñoz 1867 (ago-set) - Eusebio Calonge y Fenollet 1867 (set) - 1868 (set): Juan Antonio de Zaratiegui` Sexenni democràtic 1868 (set-oct): Anselmo Blaser San Martín 1868 (oct-nov) Cándido Pieltain y Jove-Huergo 1868-1871 Joaquim de Bassols i de Maranyosa 1871-1872: Juan Alaminos y Vivar 1872-1873 José Santa Pau i Bayona 1873 (des)- 1874 (maig) Agustín de Burgos Llamas 1874 (maig-nov) Romualdo Palacio y González 1874 (nov) -1875 (gen) Gabriel Baldrich i Palau 1875 (gener-abril ) Carlos Yauch Condamy 1875 (abril-juliol) Eulogi Despujol i Dusay