va ser un important explorador i missioner escocès.
El 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a l'Àfrica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.
Va participar en el moviment d'exploració i cartografia de l'interior del continent africà per compartir l'Àfrica entre les principals potències europees. Livingstone va dedicar part de la seva vida a la recerca de les fonts del Nil.
Livingstone va ser un dels herois britànics més populars i emblemàtics de l'època victoriana. Amb la seva voluntat d'articular el cens de la riquesa africana des d'una perspectiva comercial i d'evangelització, correspon a un punt d'inflexió en la perspectiva missionera. La gran idea que tenia de la seva cultura original i el seu desig de permetre als africans beneficiar-se dels avantatges de la civilització britànica el van convertir en un precursor de l'imperialisme colonial europeu que es va consolidar després de la seva mort.
La desaparició, seguida de l'expedició d'Henry Morton Stanley per trobar-lo, sumada a la glorificació i al mite victorià d'aquest gran explorador d'Àfrica.
Biografia Joventut David Livingstone va néixer en una família pobra al sud de Glasgow. Segon fill de Neil Livingstone (1788-1856) i la seva dona Agnes (1782-1865), es va criar a la religió presbiteriana abans de convertir-se al congregacionalisme.
Amb l'arribada dels nous fills, la dificultat creixent dels seus pares per arribar a final de mes va obligar el jove David a treballar, com el seu germà gran, en una fàbrica de cotó: des dels deu anys, va reparar fils trencats a les màquines de filar de la fàbrica. Tanmateix, al final d'aquestes extenuants jornades de treball de dotze hores, va trobar l'energia i la voluntat d'afrontar dues hores diàries de classes nocturnes, una manifestació de la gran determinació que caracteritzarà David Livingstone al llarg de la seva carrera. El context familiar, si no materialment còmode, va ser tanmateix favorable a l'estudi: tradicionalment es fomentava la lectura tant a la família de la seva mare com a la del pare. Certament, el seu pare, l'abstinència estricta del qual només era un aspecte de les seves fortes conviccions religioses, tendí a afavorir la lectura pietosa. No obstant això, és innegable que el desig d'educació era generalment valorat entre els Livingston sempre que es manifestés en els nens. Aquest va ser clarament el cas del jove David, aficionat als relats de viatges i als treballs científics, malgrat els prejudicis del seu pare davant les lectures que considerava desfavorables a l'expressió de la fe. La seva curiositat no era només llibresca: les pedreres de pedra calcària van estimular així el seu interès per la geologia.
El 1834, Neil Livingstone va portar a casa un pamflet de Karl Gützlaff demanant que els metges missioners fossin enviats a la Xina. David va confiar en ella per demostrar al seu pare que el seu creixent desig d'estudiar medicina era compatible amb la pietat. El 1836 ja havia estalviat prou per poder entrar a l'Anderson's College de Glasgow. A més, les qualitats intel·lectuals que havia revelat durant els cursos nocturns que va seguir l'havien fet destacar i li van permetre obtenir una beca per estudiar teologia i medicina a la Universitat de Glasgow, mentre assistia regularment a les conferències teològiques de Ralph Wardlaw. Va obtenir una llicència mèdica . Després va treballar a Londres abans de cedir a la seva fascinació juvenil per l'aventura missionera i unir-se a la Societat Missionera de Londres.
Explorador i missioner miniatura|Cascades Victòria.
En missió al sud d'Àfrica El 1840, després de ser ordenat ministre, va ser enviat a Ciutat del Cap i després al Protectorat de Betxuanalàndia, prop del desert de Kalahari per la Societat Missionera de Londres. El 1844, a Kuruman, la base posterior de les seves futures expedicions, va conèixer i es va casar el gener de 1845 amb Mary, filla del missioner congregacionalista Robert Moffat i Mary Smith (1795-1871), nascuda el 12 d'abril de 1821 a Griquatown, a la Colònia del Cap (Sud-àfrica). Va viatjar amb ella durant un temps, malgrat el seu embaràs i les ordres de la seva família. Més tard, finalment va tornar a Anglaterra amb el seu fill. Livingstone va ser també acompanyat en les seves exploracions per un grup de Makololo, Zambèzes. Dominava la seva llengua, un dialecte del tswana, la qual cosa va facilitar les seves exploracions en la mesura que les llengües de les poblacions que havia d'enfrontar tenien grans similituds amb aquest dialecte, en particular el sesotho. L'ús de la llengua materna de la gent a què es va dirigir en la seva predicació de l'Evangeli va ser un principi cardinal de l'explorador escocès.
A partir de 1849, viatjant pel riu Botletle, David Livingstone va pensar que havia trobat la ruta cap al centre de les terres africanes i va començar a explorar la part central-sud del continent africà. Va creuar, amb Mungo Murray, el desert de Kalahari fins al llac Ngami. De 1851 a 1852, va remuntar el Zambezi, que va cartografiar, després va arribar a la costa atlàntica a Luanda a Angola. Després d'explorar, el primer, el riu Kasai, afluent del Congo, l'any 1854, i d'explorar Angola, va arribar el 17 novembre 1855 a les Cascades Victòria, que va batejar amb el nom de la reina Victòria,Charles-François Mathis (dir), Le Monde britannique (1815-1931), CNED/SEDES, 2009, pàg. 96 encara que la vall del Zambezi de fet havia estat descoberta deu anys abans pel portuguès Silva Porto. Gràcies a aquesta expedició, que va començar el 20 setembre 1854, es va convertir en el primer europeu que va creuar Àfrica d'oest a est, arribant a l'oceà Índic a Quelimane el 20 de maig de 1856.Jacques Weber, Le Siècle d'Albion : l'Empire britannique au s.XIX, 1815-1914, Les Indes Savantes, 2011, pàg. 689.
Herois de la missió britànica a l'Àfrica esquerra|miniatura|Mapa dels viatges de Livingstone al sud d'Àfrica. Rebut com un heroi al seu retorn al Regne Unit, va publicar en aquesta ocasió els seus Missionary Travels and Researches in South Africa (1857), els 12.000 exemplars de la primera edició es van vendre fins i tot abans de la seva publicació, fet que va contribuir a assegurar-li una certa comoditat financera. El mecenatge de la Royal Geographical Society, que mentrestant havia publicat els informes que Livingstone li havia enviat, i li havia concedit la seva medalla d'honor el 1855, no hi tenia res a veure. El president d'aquesta institució, Roderick Murchison, a qui es va dedicar l'obra de Livingstone, va voler transmetre l'acció exploratòria del missioner. Grans multituds es van aplegar a les conferències de Livingstone per tot el país i el 1858 va ser nomenat membre de la Royal Society.
A partir d'aquest moment, la seva celebritat va contribuir a reforçar el prestigi, a la França continental, de les activitats missionàries. Malgrat una eficàcia molt relativa pel que fa a les conversions (només va aconseguir convertir el cap dels Kwena, Sechele), la seva condició d'heroi nacional va animar els britànics a contribuir a col·leccions organitzades per societats missioneres amb l'objectiu de donar suport a les missions establertes i obrir noves missions.
David Livingstone també és conegut per la seva teoria de la colonització, sobretot per la seva doctrina del 3C: Cristianització, comerç i civilització. Considerava que la religió i el comerç cristians millorarien la condició dels africans proporcionant-los una civilització identificada en gran part amb el seu model britànic . Els homes blancs tenien un deure: civilitzar races considerades menys desenvolupades aportant-los els beneficis del progrés tècnic, la medicina, l'alfabetització i la religió cristiana. Cronològicament, el primer VS, el comerç legítim (al contrari del comerç infame d'esclavitud interna a l'Àfrica o destinada al món musulmà) hauria, però, segons Livingstone i com Thomas Fowell Buxton, precedir les altres dues. L'exploració metòdica de territoris africans desconeguts pels europeus per definir amb precisió les seves característiques i recursos va ser, doncs, un preliminar essencial a la cristianització. Aquesta nova concepció de les missions evangèliques, centrada en l'exploració de territoris no tocats per cap presència europea, va constituir un punt d'inflexió en la història missionera a l'Àfrica; va ajudar a fer de David Livingstone el símbol duna certa agressivitat vencedora que prefigura l'imperialisme de finals del .
A la recerca de les fonts del Nil miniatura|Doctor Livingstone, suposo? Livingstone va reprendre, a partir de 1858 i fins a 1864, les seves exploracions a la mateixa regió, amb (fins a 1863) el seu germà Charles, després d'haver renunciat a la Societat Missionera de Londres, les fràgils finances de la qual la feien reticent a subvencionar activitats massa allunyades de la pràctica missionera estricta. Va ser el govern britànic, atret per les perspectives comercials de la vall del Zambezi suggerides pel relat de Livingstone, qui va finançar aquesta expedició. Aquesta última, però, va resultar costosa i decebedora, fins i tot pel que fa a la lluita contra l'esclavitud. No obstant això, li va permetre descobrir, el 16 setembre 1859, el llac Malawi, que va cartografiar, així com les ruïnes de la missió portuguesa de Zumbo el 1860.
Després de la mort de la seva dona per malària, als 41 anys, el 27 d'abril de 1862 a Chupanga (Moçambic), i després d'un ràpid retorn a Londres el 1864-1865, Livingstone va marxar de nou en condicions més precàries el 1866. Va establir en aquest moment que el sistema hidrogràfic de Lualaba (part superior del riu Congo) no formava part del sistema hidrogràfic de Zambezi com havia pensat durant molt de temps (sobretot a través de l'acostament Zambezi/ Chambeshi).pàgines 276-278 a How I Found Livingstone: Travels Adventures and Discoveries in Central Africa Including an Account (Abridged), Henry M. Stanley, BiblioBazaar, 2007. Després es va dirigir cap al llac Tanganyika a Tanzània, amb l'esperança de trobar-hi les fonts del Nil. Malalt i abandonat pels seus transportistes, va perdre completament el contacte amb el seu país d'origen. Es va retirar a Ujiji, a la vora del Llac Tanganyika.
Va ser allà on Henry Morton Stanley, finançat pel diari New York Herald el 1869, el va trobar el 10 de novembre de 1871. Aquest esdeveniment és un clàssic de la història de les exploracions, especialment pel que fa a la pregunta inicial de Stanley quan es van conèixer (Dr. Livingstone, suposo? ) Stanley i Livingstone van discutir llavors el que aquest últim no sabia a causa del seu aïllament: el conflicte francoprussià, la perforació del canal de Suez, l'establiment d'un cable telegràfic a través de l'Atlàntic. Livingstone va acompanyar Stanley a explorar el nord del Llac Tanganyika, però es va negar a seguir-lo quan va tornar a Anglaterra: volia assegurar-se que el Lualaba no estigués unit a la conca superior del Nil. Per tant, els seus camins es van separar a Unyanyembe, la qual cosa va portar a Stanley a parlar de Livingstone: un misticisme vora el martiri es va unir a la seva set de descoberta. Aquest estat d'ànim, unit a un gran ego, el portarà a descuidar seriosament la seva dona i els seus fills, així com a organitzar molt prematurament l'arribada de famílies missioners, diverses de les quals pagaran amb la vida.
Un mite victorià miniatura|Estàtua de David Livingstone a la vora de les Cascades Victòria, Zimbàbue.