miniatura|Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (Chelonia mydas), tuatara (Sphenodon punctatus), cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) i Sinai agama (Pseudotrapelus sinaitus). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes. Són tetràpodes (tenen quatre extremitats o descendeixen d'animals que en tenien) i ponen ous amniotes, en què l'embrió està envoltat per la membrana amniòtica.
Són un grau evolutiu dels vertebrats, més que una agrupació natural ja que no inclouen les aus ni els mamífers, descendents dels rèptils.
Actualment comprenen: tortugues, cocodrils, serps, llangardaixos i tuatares. A causa de la seva història evolutiva i la diversitat de les formes extintes, la validesa de la classe no és universalment acceptada en alguns cercles científics, tot i que en la pràctica continua sent utilitzada per alguns biòlegs, sobretot en els mitjans de comunicació. L'estudi dels rèptils, històricament combinat amb el dels amfibis, es diu herpetologia.
Els primers rèptils van aparèixer fa aproximadament uns 315 milions d'anys, durant el Carbonífer, després d'haver evolucionat dels primers rèptils-amfibis per adaptar-se millor a la vida fora de l'aigua. Alguns dels primers rèptils són Hylonomus, Casineria i possiblement Westlothiana, que podrien haver estat uns amfibis molt adaptats al medi terrestre.
A més a més dels rèptils existents, n'hi ha molts que es van extingir, en alguns casos en una extinció massiva. En particular, per l'extinció del Cretaci-Paleogen, la qual va acabar amb els: pterosaures, plesiosaures, ornitisqui i els sauròpodes, així com diverses espècies de teròpodes (per exemple tiranosaure i dromeosàurid), crocodiliformes i escatosos.
Actualment els rèptils habiten a tots els continents menys a l'Antàrtida. Es separen en quatre grups:
Crocodilia (cocodrils, gavials, caimans i al·ligàtors): 27 espècies https://theconversation.com/climate-change-created-todays-large-crocodiles-121933 Sphenodontia (tuatara de Nova Zelanda): 1 espècie Squamata (sargantanes, serps i amfisbènids o «llangardaixos cuc»): aproximadament 11.052 espècies Testudines (tortugues, tortugues d'aigua i tortugues d'estany): 361 espècies http://www.reptile-database.org/db-info/SpeciesStat.html
La mida dels rèptils vivents avui en dia va des d'un dragó minúscul, Sphaerodactylus ariasae, que només mesura 1,6 cm de llargada, fins al cocodril marí, que pot assolir una llargada de sis metres i pesar més de 1.000 kg.
Classificació Història de la classificació Linné i el miniatura|Rèptils, de Nouveau Larousse Illustré, 1897-1904: Noteu la inclusió dels amfibis (per sota dels cocodrils). Des del principi de la classificació, els rèptils foren agrupats juntament amb els amfibis. Carl von Linné, que treballava a Suècia, un país pobre en espècies on l'escurçó europeu i la serp de collaret sovint cacen dins l'aigua, inclogué tots els rèptils amfibis a la classe «III - Amphibia» del seu Systema Naturae. Aleshores, els termes «rèptil» i «amfibi» eren en gran manera intercanviables, sent «rèptil» la forma preferida pels francesos.Encyclopaedia Britannica, 9a ed. (1878). text original
Josephus Nicolaus Laurenti fou el primer a utilitzar formalment el terme Reptilia en referència a una selecció de rèptils i amfibis, ampliada però similar a la de Linné.Laurenti, J. N. (1768): Specimen Medicum, Exhibens Synopsin Reptilium Emendatam cum Experimentis circa Venena. Facsímil , que mostra la composició mixta del seu Reptilia.
«Monstres d'abans del diluvi» miniatura|esquerra|El mosasaure, un «monstre d'abans del diluvi» descobert a Maastricht en pedra calcària, 1770 (gravat contemporani). No va ser fins a principis del que es va fer evident que els rèptils i els amfibis són, de fet, animals bastant diferents. Pierre André Latreille creà la classe Batracia per aquest últim grup, dividint els tetràpodes en les quatre classes familiars de rèptils, amfibis, ocells i mamífers.Latreielle, P.A. (1804): Nouveau Dictionnaire à Histoire Naturelle, xxiv., citat a l'obra de Latreille Familles naturelles du règne animal, exposés succinctement et dans un ordre analytique, 1825 (en francès)
L'anatomista britànic Thomas Henry Huxley, juntament amb Richard Owen, va expandir el concepte de rèptil per encabir diversos fòssils de «monstres d'abans del diluvi», incloent-hi els dinosaures i els rèptils mamifoides (sinàpsid) com el Dicynodon, que ell mateix va ajudar a descriure. Aquest no va ser l'únic possible esquema de classificació: en les conferències de la Hunterian al Reial Col·legi de Cirurgians de 1863, Huxley va agrupar els vertebrats en mamífers, sàurids i ictioidees (aquest últim conté els peixos i amfibis). Posteriorment va proposar els noms de Sauropsida i Ichthyopsida per aquests dos últims grups.Huxley, T.H. (1863): The Structure and Classification of the Mammalia. Hunterian lectures, presented in Medical Times and Gazette, 1863. original text
El 1866, Haechel va demostrar que els vertebrats podien dividir-se basant-se en les seves estratègies reproductives i que els rèptils, els ocells i els mamífers estaven units per l'ou amniota.
miniatura|La classe tradicional Reptilia (camp verd) inclou tots els amniotes que no són mamífers o ocells, pel que és un grup parafilètic.Alguns estudis en nomenclatura filogenètica fan servir el terme «Reptilia» en un sentit més restrictiu, vegeu Sauròpsid. Els termes «Sauropsida» ('cara de llangardaix') i «Theropsida» ('cara de bèstia') van ser usats una altra vegada el 1916 per Edwin Stephen Goodrich, per diferenciar els llangardaixos, ocells i els seus parents propers (Sauropsida) i els mamífers i els seus parents extints (Theropsida). Goodrich va recolzar aquesta divisió arran la naturalesa dels cors i vasos sanguinis de cada grup, entre altres característiques, com pot ser la forma de la part posterior del crani. Segons Goodrich, ambdós llinatges van evolucionar d'un mateix grup, el protosauria ('primer llangardaix'), en el qual va incloure animals avui en dia considerats reptiliomorfos, així com els primers rèptils.
El 1956, D.M.S. Watson va observar que els dos grups es van separar en un estadi molt primerenc en la història dels rèptils, per tant va dividir els protosauries de Goodrich. També va reinterpretar els Sauropsida i Theropsida per excloure els ocells i els mamífers respectivament. En els Sauropsida va incloure: Procolophonia, Eosuchia, Millerosauria, Chelonia (tortugues), Squamata (llangardaixos i serps), Rhynchocephalia, Crocodilia, tecodonts (arcosaures parafilètics basals), dinosaures no aviaris, pterosaures, ictiosaures i sauropterigis.
Al llarg del es van oferir diferents definicions per als rèptils. Lydekker, per exemple, el 1896 va incloure el còndil occipital, una articulació de la mandíbula formada pels ossos quadrat i articular, i certes característiques més de les vèrtebres.
Obertures del crani en la classificació del miniatura|Els primers rèptils tenien un tipus de crani d'anàpsid, tal com es pot veure en el gènere Captorhius del Permià. La divisió sinàpsid/sauròpsid complementa un altre enfocament, un que divideix els rèptils en quatre subclasses basades en el nombre i la posició de les obertures temporals del crani, així com les obertures laterals pels ull. Aquesta classificació va ser iniciada per Henry Fairfield Osborn i elaborada per Alfred Romer en Vertebrate Paleontology., 3rd ed., 1966. Aquestes quatre subclasses eren:
Anàpsid - sense obertures - Captorhinidae i Chelonia (Tortugues i familiar) Sinàpsid - una obertura baixa - Pelicosaure i Teràpsid (Mamífers similars als rèptils) Euriàpsid - una obertura alta (per sobre del postorbital i escatós) - prolacertiforme (petits llangardaixos) i sauropterigi marins i ictiosaures, aquest últim anomenat parapsida en l'obra d'Osborn. Diàpsid - dues obertures - la majoria de rèptils, incloent llangardaixos, serps, cocodrils, dinosaures i pterosaures.
La composició dels euriàpsids era incerta. Els ictiosaures a vegades es classificaven a part, en el grup dels parapsida. Aquest grup va ser posteriorment descartat (els ictiosaures van ser inclosos novament en els euriàpdis). No obstant això, l'esquema amb quatre subclasses es va mantenir més o menys universal durant tot el . Aquest grup ha estat abandonat en gran part entre els investigadors recents: en particular, el grup dels anàpsids, on s'ha observat que es produeixen de manera variable entre els grups no relacionats. Avui en dia no es considera una distinció útil.
Filogènia i definició moderna miniatura|Classificacions filogenètiques grup rèptils semblants als mamífers, com aquest Varanodon, amb altres sinàpsids, no amb rèptils existents. A principis del , els paleontòlegs vertebrats estaven començant a adoptar la taxonomia filogenètica, en el qual tots els grups es defineixen d'una manera monofilètica; en aquest grup, s'inclouen tots els descendents d'un ancestre en particular. Els rèptils, van ser històricament definits com a parafilètics, ja que exclouen els ocells i els mamífers. Aquests, respectivament van evolucionar dels dinosaures i els tetràpodes, que tradicionalment van ser anomenats rèptils. Les aus estan més estretament relacionades amb els cocodrils del que ho estan els cocodrils amb la resta dels rèptils actuals. Colin Tudge va escriure:
Tot i les primeres propostes per a la substitució del parafèlètic "Reptilià" amb el monofilètic Sauropsida, que inclou aus, aquest terme mai va ser adoptat àmpliament.
Taxonomia miniatura|Vjushkovia, un arcosauromorf basal Classificació per ordre de nivells, segons Benton, 2005.Aquesta taxonomia no reflecteix proves moleculars modernes que situen a les tortugues dins dels diàpsids.
Clade Amniota Classe sinàpsid Ordre pelicosaures Ordre teràpsids (incl. Mammalia) Classe sauròpsids Subclasse anàpsids Una sèrie de famílies d'anàpsids sense assignar, corresponent a captorrínids, mesosàurids i procolofonomorfs Subclasse diàpsids Ordre Araeoscelidia Ordre Younginiformes Infraclasse Ichthyosauria Infraclasse lepidosauromorfs Superordre sauropterigi Ordre Placodontia Ordre notosauroides Ordre plesiosaures Superordre lepidosaures Ordre esfenodonts (tuatara) Ordre escatosos (llangardaixos i serps) Infraclasse arcosauromorf Ordre Prolacerta Ordre Testudines (tortugues) Divisió arcosaures Subdivisió Crurotarsi Superordre crocodilomorfs Ordre crocodilians Ordre fitosaures Ordre rauisucs Ordre rincosaures Subdivisió Avemetatarsalia Infradivisió ornitodirs Ordre pterosaures Superordre dinosaures Ordre ornitisquis Ordre saurisquis (incl. Classe aus)
Filogènia El següent cladograma il·lustra l'arbre genealògic dels rèptils, i segueix una versió simplificada de les relacions trobat per M.S. Lee, l'any 2013. Tots els estudis genètics han donat suport a la hipòtesi que les tortugues són rèptils diàpsid; alguns han col·locat les tortugues dins dels arcosauriformes, tot i que d'altres han recuperat les tortugues dins dels lepidosauromorfs. El cladograma utilitza una combinació de genètica (molecular) i dades fòssils (morfològics) per obtenir els seus resultats.
La posició de les tortugues L'emplaçament de les tortugues ha estat molt ambigu al llarg de la història. Clàssicament, es va considerar que les tortugues estaven relacionades amb els rèptils primitius anàpsids. Proves moleculars recents han descobert que estan relacionades amb els diàpsids. Han estat seqüenciats fins a tres genomes de les tortugues.Gilbert SF, Corfe I (2013) Turtle origins: picking up speed. Dev Cell. 2013 May 28;25(4) 326-328.
Història evolutiva Origen dels rèptils miniatura|Un dels primers rèptils, Hylonomus. miniatura|Escena del Mesozoic amb la megafauna reptiliana típica d'aquest període: els dinosaures Europasaurus holgeri i Iguanodon, amb l'ocell primerenc Archaeopteryx reposant al tronc d'arbre trencat.